Llínea 1: |
Llínea 1: |
− | '''Jorge Francisco Isidoro Luis Borges''' ([[Buenos Aires]], [[24 d'agost]] de [[1899]] - [[Ginebra]], [[14 de juny]] de [[1986]]) fon un escritor argentí i un dels més destacats escritors llatinoamericans de la seua generacio, i de la lliteratura en espanyol en general. Publicà ensajos breus, contes i poemes, seent la seua obra, fonamental en la lliteratura i en el pensament humà. | + | {{Biografia| |
| + | | nom = Jorge Francisco Isidoro Luis Borges |
| + | | image = |
| + | | peu = |
| + | | nacionalitat = [[Argentina]] |
| + | | ocupació = Escritor. |
| + | | data_naix = [[24 d'agost]] de [[1899]] |
| + | | lloc_naix = [[Buenos Aires]], [[Argentina]] |
| + | | data_mort = [[14 de juny]] de [[1986]] |
| + | | lloc_mort = [[Ginebra]], [[Suïssa]] |
| + | }} |
| + | '''Jorge Francisco Isidoro Luis Borges''', conegut per '''Jorge Luis Borges''' ([[Buenos Aires]], [[Argentina]], [[24 d'agost]] de [[1899]] - [[Ginebra]], [[Suïssa]], [[14 de juny]] de [[1986]]) fon un escritor argentí i un dels més destacats escritors llatinoamericans de la seua generacio, i de la lliteratura en espanyol en general. Publicà ensajos breus, contes i poemes, seent la seua obra, fonamental en la lliteratura i en el pensament humà. |
| | | |
| == Biografia == | | == Biografia == |
− | Son pare, Jorge Guillermo Borges, fon advocat i professor de psicologia, pero també tenia aspiracions lliteraries, que concretà en una novela, "El caudillo", i alguns poemes. Sa mare, Leonor Acevedo Suárez, era uruguaya. Deprengué [[anglés]] del seu marit i va traduir vàries obres d'eixa llengua al [[castellà]]. En sa casa es parlava en [[castellà]] i [[anglés]]. | + | |
| + | Son pare, Jorge Guillermo Borges, fon advocat i professor de sicologia, pero també tenia aspiracions lliteraries, que concretà en una novela, "El caudillo", i alguns poemes. Sa mare, Leonor Acevedo Suárez, era uruguaya. Deprengué [[anglés]] del seu marit i va traduir vàries obres d'eixa llengua al [[castellà]]. En sa casa es parlava en [[castellà]] i [[anglés]]. |
| | | |
| La relació de Borges en la lliteratura començà des de molt chicotet, sent que als quatre anys ya sabia llegir i escriure. | | La relació de Borges en la lliteratura començà des de molt chicotet, sent que als quatre anys ya sabia llegir i escriure. |
Llínea 11: |
Llínea 23: |
| | | |
| == Inicis de la seua carrera lliterària == | | == Inicis de la seua carrera lliterària == |
| + | |
| El [[24 de giner]] de [[1921]] va apareixer el primer numero de la revista lliterària Ultra, que -com el seu propi nom deixa entrevore- era l'orgue difusor del moviment ultraiste. Entre els colaboradors més notables estaven el mateix Borges, [[Rafael Cansinos-Assens]], [[Ramón Gómez de la Serna]] i [[Guillermo de Torre]], qui més tart es casaria en Norah Borges. | | El [[24 de giner]] de [[1921]] va apareixer el primer numero de la revista lliterària Ultra, que -com el seu propi nom deixa entrevore- era l'orgue difusor del moviment ultraiste. Entre els colaboradors més notables estaven el mateix Borges, [[Rafael Cansinos-Assens]], [[Ramón Gómez de la Serna]] i [[Guillermo de Torre]], qui més tart es casaria en Norah Borges. |
| | | |
Llínea 33: |
Llínea 46: |
| | | |
| == Madurea == | | == Madurea == |
| + | |
| Els inicis de la [[anys 1950|década de 1950]] marcaren l'inici del reconeiximent de Borges dins i fora d'[[Argentina]]. La SADE li nomenà president en [[1950]], carrec al que va dimitir tres anys més tart. Dictà conferencies en l'Universitat de la Republica, on va apareixer el seu ensaig ''"Aspectos de la lliteratura gauchesca"''. | | Els inicis de la [[anys 1950|década de 1950]] marcaren l'inici del reconeiximent de Borges dins i fora d'[[Argentina]]. La SADE li nomenà president en [[1950]], carrec al que va dimitir tres anys més tart. Dictà conferencies en l'Universitat de la Republica, on va apareixer el seu ensaig ''"Aspectos de la lliteratura gauchesca"''. |
| | | |
Llínea 44: |
Llínea 58: |
| | | |
| == Els últims anys == | | == Els últims anys == |
| + | |
| En l'any [[1971]] Borges publicà en [[Buenos Aires]] el conte llarc titulat ''El congreso''. En l'any següent va viajar als [[Estats Units]], on va rebre numeroses distincions i pronuncià conferencies en diverses universitats. A la seua tornada a [[Buenos Aires]] publicà el llibre de poemes ''El oro de los tigres'' i el [[24 d'agost]], dia del seu natalici, va rebre un homenage singular: la publicacio en forma privada del seu conte ''"El otro".'' En [[1973]] fon declarat ''Ciudadano Ilustre de la Ciudad de Buenos Aires'' i, paralelament, solicità el seu retir com director de la biblioteca nacional. En [[1973]] va reunir per primera vegada en un volum les seues ''Obras Completas'', editades per Emecé. | | En l'any [[1971]] Borges publicà en [[Buenos Aires]] el conte llarc titulat ''El congreso''. En l'any següent va viajar als [[Estats Units]], on va rebre numeroses distincions i pronuncià conferencies en diverses universitats. A la seua tornada a [[Buenos Aires]] publicà el llibre de poemes ''El oro de los tigres'' i el [[24 d'agost]], dia del seu natalici, va rebre un homenage singular: la publicacio en forma privada del seu conte ''"El otro".'' En [[1973]] fon declarat ''Ciudadano Ilustre de la Ciudad de Buenos Aires'' i, paralelament, solicità el seu retir com director de la biblioteca nacional. En [[1973]] va reunir per primera vegada en un volum les seues ''Obras Completas'', editades per Emecé. |
| | | |
Llínea 53: |
Llínea 68: |
| | | |
| == Premis, distincions i homenages == | | == Premis, distincions i homenages == |
| + | |
| Va rebre importants premis i distincions de diverses universitats i governs de diversos països. El [[1961]] va compartir en [[Samuel Beckett]] el Premi Formentor otorgat pel Congrés Internacional d'Editors, i que fon l'inici de la seua reputació en tot el món occidental. Va rebre despuix el titul de Commendatore pel govern italià, el de Comandant de l'Orde de les Lletres i Arts pel govern francés, l'Insignia de Cavaller de l'Orde de l'Imperi Britanic i el Premi Cervantes, entre d'atres guardons i títuls. La seua obra fon traduïda a més de vinticinc idiomes i portada en el cine i la televisió. | | Va rebre importants premis i distincions de diverses universitats i governs de diversos països. El [[1961]] va compartir en [[Samuel Beckett]] el Premi Formentor otorgat pel Congrés Internacional d'Editors, i que fon l'inici de la seua reputació en tot el món occidental. Va rebre despuix el titul de Commendatore pel govern italià, el de Comandant de l'Orde de les Lletres i Arts pel govern francés, l'Insignia de Cavaller de l'Orde de l'Imperi Britanic i el Premi Cervantes, entre d'atres guardons i títuls. La seua obra fon traduïda a més de vinticinc idiomes i portada en el cine i la televisió. |
| | | |
Llínea 59: |
Llínea 75: |
| [[Categoria:Biografies]] | | [[Categoria:Biografies]] |
| [[Categoria:Escritors]] | | [[Categoria:Escritors]] |
| + | [[Categoria:Argentins]] |
| + | [[Categoria:Sigle XIX]] |
| + | [[Categoria:Sigle XX]] |