Llínea 28: |
Llínea 28: |
| La '''República Àrap Saharaui Democràtica''' ([[idioma àrap|Àrap]]: الجمهورية العربية الصحراوية الديمقراطية, ''Al-Ŷumhūrīyyah Al-‘Arabīyyah Aṣ-Ṣaḥrāwīyyah Ad-Dīmuqrāṭīyyah''), també coneguda simplement com '''RASD''' o '''República Saharaui''',<ref>{{Cita web|url=https://au.int/en/member_states/countryprofiles2|título=Member States {{!}} African Union|fechaacceso=2021-07-16|sitioweb=au.int}}</ref> és un [[Estat en reconeiximent llimitat]] format per l'antiga [[Províncies d'Espanya|província espanyola]] del [[Sahara espanyol]] (corresponent al territori de l'actual '''[[Sàhara Occidental]]'''), que fon ocupada illegalment en [[1976]] per [[Marroc]] i [[Mauritània]]. Actualment, Marroc seguix controlant la major part del territori mentres que una porció a l'est del [[Mur marroquí en el Sàhara Occidental]] està baix el control de la RASD, que la denomina ''[[Zona Lliure]]'' o ''Territoris Lliberats''.<ref>{{Cita web|url=http://www.solidaritat.ub.edu/observatori/esp/sahara/documentos/rasd.htm#consti|título=Constitución política de la RASD|fechaacceso=2020-10-19|sitioweb=www.solidaritat.ub.edu}}</ref> | | La '''República Àrap Saharaui Democràtica''' ([[idioma àrap|Àrap]]: الجمهورية العربية الصحراوية الديمقراطية, ''Al-Ŷumhūrīyyah Al-‘Arabīyyah Aṣ-Ṣaḥrāwīyyah Ad-Dīmuqrāṭīyyah''), també coneguda simplement com '''RASD''' o '''República Saharaui''',<ref>{{Cita web|url=https://au.int/en/member_states/countryprofiles2|título=Member States {{!}} African Union|fechaacceso=2021-07-16|sitioweb=au.int}}</ref> és un [[Estat en reconeiximent llimitat]] format per l'antiga [[Províncies d'Espanya|província espanyola]] del [[Sahara espanyol]] (corresponent al territori de l'actual '''[[Sàhara Occidental]]'''), que fon ocupada illegalment en [[1976]] per [[Marroc]] i [[Mauritània]]. Actualment, Marroc seguix controlant la major part del territori mentres que una porció a l'est del [[Mur marroquí en el Sàhara Occidental]] està baix el control de la RASD, que la denomina ''[[Zona Lliure]]'' o ''Territoris Lliberats''.<ref>{{Cita web|url=http://www.solidaritat.ub.edu/observatori/esp/sahara/documentos/rasd.htm#consti|título=Constitución política de la RASD|fechaacceso=2020-10-19|sitioweb=www.solidaritat.ub.edu}}</ref> |
| | | |
− | La República Saharaui ha segut reconeguda per 84 Estats, si be este número varia depenent de la font. El seu govern està en mans del [[Front Polisario]]. És un Estat membre de l'[[Unió Africana]]. Al haver segut territori espanyol i mantindre l'[[Espanyol en el Sàhara Occidental|espanyol en la República Saharaui]] com idioma cooficial de facto (reconegut a nivell llegal i administratiu pero no constitucional), el Sàhara Occidental se pot considerar part dels [[països hispanoafricans]]. | + | La República Saharaui ha segut reconeguda per 84 Estats, si be este número varia depenent de la font. El seu govern està en mans del [[Front Polisario]]. És un Estat membre de l'[[Unió Africana]]. Al haver segut territori espanyol i mantindre l'[[Espanyol en el Sàhara Occidental|espanyol en la República Saharaui]] com segon idioma (reconegut a nivell llegal i administratiu pero no constitucional), el Sàhara Occidental se pot considerar part dels [[països hispanoafricans]]. |
| | | |
| ==Història== | | ==Història== |
Llínea 35: |
Llínea 35: |
| En [[1974]] l'[[Assamblea General de les Nacions Unides|Assamblea General de l'ONU]] posà dos questions a la [[Cort Internacional de Justícia]], «¿Era el Sàhara Occidental en el moment de la seua colonisació per Espanya un territori sense amo (''terra nullius'')?». I en cas de ser negativa la resposta: «¿Quins vículs jurídics existien en el Regne de Marroc i el complex maurità?». <ref>https://www.umdraiga.com/documentos/ONU_resolucionesasambleageneral/A_RES_3292_1974_es.htm</ref> El 16 d'octubre de [[1975]] la Cort Internacional de Justícia concluit l'estudi de la questió determinà per unanimitat que en el moment de la colonisació espanyola el Sàhara Occidental no era ''terra nullius'' i que ni [[Mauritània]] ni [[Marroc]] tenien dret algun de sobirania territorial sobre el Sàhara Occidental. Per tant la el futur del Sàhara espanyol devia determinar-se segons el principi de lliure determinació de les poblacions del territori.<ref>https://www.dipublico.org/cij/doc/61.pdf</ref> En 1974 Espanya havia elaborat un cens de la població local del Sàhara que serviria de base per a la futura votació. | | En [[1974]] l'[[Assamblea General de les Nacions Unides|Assamblea General de l'ONU]] posà dos questions a la [[Cort Internacional de Justícia]], «¿Era el Sàhara Occidental en el moment de la seua colonisació per Espanya un territori sense amo (''terra nullius'')?». I en cas de ser negativa la resposta: «¿Quins vículs jurídics existien en el Regne de Marroc i el complex maurità?». <ref>https://www.umdraiga.com/documentos/ONU_resolucionesasambleageneral/A_RES_3292_1974_es.htm</ref> El 16 d'octubre de [[1975]] la Cort Internacional de Justícia concluit l'estudi de la questió determinà per unanimitat que en el moment de la colonisació espanyola el Sàhara Occidental no era ''terra nullius'' i que ni [[Mauritània]] ni [[Marroc]] tenien dret algun de sobirania territorial sobre el Sàhara Occidental. Per tant la el futur del Sàhara espanyol devia determinar-se segons el principi de lliure determinació de les poblacions del territori.<ref>https://www.dipublico.org/cij/doc/61.pdf</ref> En 1974 Espanya havia elaborat un cens de la població local del Sàhara que serviria de base per a la futura votació. |
| | | |
− | Pocs dies més tart, el 6 de novembre de 1975, [[Marroc]] veent que la justícia internacional no li donava la raó i coincidint en que estava a punt de faltar [[Francisco Franco]], se llançà a l'invasió del Sàhara en la coneguda [[Marcha Verda]]. Espanya no combatí i [[Juan Carlos I|Don Juan Carlos]] firmà el 14 de novembre de 1975 l'[[Acort tripartit de Madrit]] a on cedí l'administració temporal de la província a Marroc i Mauritania sense excluir el dret a l'autodeterminació. En la pràctica significava que Marroc se quedaria en dos terços del territori i Mauritània en un terç. [[Estats Units]] i [[França]] recolçaren als marroquís per a expulsar a Espanya del territori i evitar que [[Algèria]] i l'[[Unió Soviètica]] tutelaren una futura república saharaui. El 26 de febrer de [[1976]] Espanya comunicà a l'ONU l'eixida de les últimes forces espanyoles del territori. Al dia següent, el 27 de febrer de 1976, el [[Front Polisario]] proclamà la República Àrap Saharaui Democràtica. | + | Pocs dies més tart, el 6 de novembre de 1975, [[Marroc]] veent que la justícia internacional no li donava la raó i coincidint en que estava a punt de faltar [[Francisco Franco]], se llançà a l'invasió del Sàhara en la coneguda [[Marcha Verda]]. Espanya no combatí i [[Juan Carlos I|Don Juan Carlos]] firmà el 14 de novembre de 1975 l'[[Acort tripartit de Madrit]] a on cedí l'administració temporal de la província a Marroc i Mauritania sense excluir el dret a l'autodeterminació. En la pràctica significava que Marroc se quedaria en dos terços del territori i Mauritània en un terç. [[Estats Units]] i [[França]] recolçaren als marroquís per a expulsar a Espanya del territori i evitar que [[Algèria]] i l'[[Unió Soviètica]] tutelaren una futura república saharaui. El 26 de febrer de [[1976]] Espanya comunicà a l'ONU l'eixida de les últimes forces espanyoles del territori. Al dia següent, el 27 de febrer de 1976, el [[Front Polisario]] proclamà la República Àrap Saharaui Democràtica. |
| + | |
| + | A partir d'este moment, s'inicia la [[Guerra del Sàhara Occidental]] entre el Front Polisario recolçat per Algèria contra Marroc i Mauritània. Les forces d'ocupació marroquí detingueren torturaren i inclús bombardejaren a la població saharaui en [[napalm]] i [[fòsfor blanc]].<ref>https://web.archive.org/web/20161220183136/http://www.elconfidencialsaharaui.com/2016/11/marruecos-y-el-genocidio-saharaui-del.html?m=1</ref> Part de la població escapà i se refugià en els [[campaments de refugiats de Tinduf]] (Algèria). En [[1979]] Mauritània abandonà el seu territori en el Sàhara Occidental. Els saharauis baix control marroquí quedaren socialment marginats, perseguits i privats de tot dret polític. Ademés els marroquins s'han dedicat des de l'inici a portar colons del nort del país, adoctrinar la població i a borrar les senyes d'identitat saharauis com son l'[[àrap hassania]] i l'[[idioma espanyol]]. |
| + | |
| + | En [[1991]] s'arribà a un armistici per el qual cesaren els combats. La RASD quedà en control del territori més a l'est del Sàhara Occidental i una estreta franja al sur. També se donà inicia a la [[MINURSO]] (Missió de Nacions Unides per a el Referèndum en el Sàhara Occidental) que continua vigent. Marroc contruí un [[Mur marroquí en el Sàhara Occidental|mur militar]] minat que separa la República Saharaui del territori baix domini marroquí i que inclús arriba a penetrar en territori maurità. |
| + | |
| + | En [[2020]] escalaren les tensions sobre el pas de [[Guerguerat]] que conecta Marroc en Mauritània que travesa les dos zones. El resultat fon que el [[Front Polisario]] donà per acabat l'armistici i declarà la [[Guerra de 2020 del Sàhara Occidental|guerra]] a la part marroquí. El conflicte continua actiu encara que els enfrontamnets son d'una intensitat relativament baixa. |
| | | |
| == Referències == | | == Referències == |