Canvis

L'idea de formar un museu d'estes característiques en la ciutat de Valéncia ve donada per la custòdia, des d'época foral, d'un conjunt archivístic documental que, en el temps, va  adquirint objectes d'una importància singular per a l'història de la ciutat per la seua càrrega simbòlica com són el [[Penó de la Conquista]], l'espasa de [[Jaume I]] o les claus de la ciutat, entre unes atres. A estos s'afigen els bens recuperats de la destrucció i l'espoli de l'antiga casa de la ciutat a mitan [[sigle XIX]]. Es va tractar, llavors, d'otorgar-li a estos documents, i objectes que formen part de la cultura i, del patrimoni cultural de la ciutat, una forma museística, pero esta idea no va forjar.

L'idea de formar un museu d'estes característiques en la ciutat de Valéncia ve donada per la custòdia, des d'época foral, d'un conjunt archivístic documental que, en el temps, va  adquirint objectes d'una importància singular per a l'història de la ciutat per la seua càrrega simbòlica com són el [[Penó de la Conquista]], l'espasa de [[Jaume I]] o les claus de la ciutat, entre unes atres. A estos s'afigen els bens recuperats de la destrucció i l'espoli de l'antiga casa de la ciutat a mitan [[sigle XIX]]. Es va tractar, llavors, d'otorgar-li a estos documents, i objectes que formen part de la cultura i, del patrimoni cultural de la ciutat, una forma museística, pero esta idea no va forjar.

L'escàs respal en el que va contar este proyecte, tal volta es deguera a l'existència d'un dibuix previ d'un atre proyecte de creació del Museu d'Etnografia i Folklore de Valéncia, promogut per [[Vicente Blasco Ibáñez]] en [[1921]]. La base sobre la que Vicente Blasco Ibáñez va cimentar la concepció d'este museu era la de reunir “les glòries de la nostra raça, tot el nostre passat i tot el nostre present” (Blasco Ibáñez, 1931 cit. per Gregori, 1997: 464) davant lo que para ell era la desaparició de les formes de vida tradicionals valencianes. En esta idea va conseguir implicar a l'ajuntament de Valéncia que va cedir el [[Palau de l'Exposició]] i va prometre que en el futur museu s'integraria una part de les coleccions municipals.

L'escàs respal en el que va contar este proyecte, tal volta es deguera a l'existència d'un dibuix previ d'un atre proyecte de creació del Museu d'Etnografia i Folklore de Valéncia, promogut per [[Vicente Blasco Ibáñez]] en [[1921]]. La base sobre la que Vicente Blasco Ibáñez va cimentar la concepció d'este museu era la de reunir “les glòries de la nostra raça, tot el nostre passat i tot el nostre present” (Blasco Ibáñez, 1931 cit. per Gregori, 1997: 464) davant lo que per ad ell era la desaparició de les formes de vida tradicionals valencianes. En esta idea va conseguir implicar a l'ajuntament de Valéncia que va cedir el [[Palau de l'Exposició]] i va prometre que en el futur museu s'integraria una part de les coleccions municipals.

Poc a poc, gràcies a l'espenta de [[Maximilià Thous]] i d'Enric Durán i Tortajada, es va anar materialisant en fets este proyecte pero enfocant-ho des d'un punt de vista més nacionalista que del regionalisme inicial en el que s'havia format. A finals dels [[Anys 1920|anys vint]], concretament en l'any [[1927]], es crea el Museu Artístic i Arqueològic, generalment conegut com a Museu Històric de la Ciutat, dependent de la secció de Museus i Monuments, integrada en el Servici de Patrimoni Històric i Cultural de l'Ajuntament de Valéncia; a instancia del regidor d'estos anys, Enric Durán i Tortajada, en l'intenció de reunir en una sèu comuna tot el patrimoni municipal.

Poc a poc, gràcies a l'espenta de [[Maximilià Thous]] i d'Enric Durán i Tortajada, es va anar materialisant en fets este proyecte pero enfocant-ho des d'un punt de vista més nacionalista que del regionalisme inicial en el que s'havia format. A finals dels [[Anys 1920|anys vint]], concretament en l'any [[1927]], es crea el Museu Artístic i Arqueològic, generalment conegut com a Museu Històric de la Ciutat, dependent de la secció de Museus i Monuments, integrada en el Servici de Patrimoni Històric i Cultural de l'Ajuntament de Valéncia; a instancia del regidor d'estos anys, Enric Durán i Tortajada, en l'intenció de reunir en una sèu comuna tot el patrimoni municipal.