2648
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 3:
Llínea 3: − +
→Ubicació i Historia (La Romania)
== Ubicació i Historia (La Romania) ==
== Ubicació i Historia (La Romania) ==
[[Image:Llengüesromanceseudropa.jpg|thumb|right|400px|Llengües romances d'Europa.]]
[[Image:Llengüesromancesedudropa.jpg|thumb|right|400px|Llengües romances d'Europa.]]
Estes llengües se parlaven i se seguixen parlant en un territori qeu recivix el nom de Romania, i que cobrix en sa major part el sur europeu del antic imperi romà. Els termens "romà/na" i "Rumania" procedixen efectivament del adjectiu llatí romanus: se considerava que els seus parlants empleaven una llengua presa de la dels romans, per oposició a atres llengües presents en els territoris del antic Imperi, com el fràncit en França, llengua dels francs perteneixquent a la família de les llengües germàniques.
Estes llengües se parlaven i se seguixen parlant en un territori qeu recivix el nom de Romania, i que cobrix en sa major part el sur europeu del antic imperi romà. Els termens "romà/na" i "Rumania" procedixen efectivament del adjectiu llatí romanus: se considerava que els seus parlants empleaven una llengua presa de la dels romans, per oposició a atres llengües presents en els territoris del antic Imperi, com el fràncit en França, llengua dels francs perteneixquent a la família de les llengües germàniques.
El primer escrit en qeu s'encontra el terme "romà", d'una manera o atra, se remonta al sínot de Tours, en el any 813. És a partir d'eixe sínot en qeu se considera que la primera llengua vulgar se separa del llatí, i se designa en efecte com a una llengua apart. Es tracta d'una forma de proto-francés, que rep el nom de romana lingua o roman. No obstant, en els Cartularis de Valposta, n'hi ha un text anterior que data del any 804, i està escrit en castellà molt antic.
El primer escrit en qeu s'encontra el terme "romà", d'una manera o atra, se remonta al sínot de Tours, en el any 813. És a partir d'eixe sínot en qeu se considera que la primera llengua vulgar se separa del llatí, i se designa en efecte com a una llengua apart. Es tracta d'una forma de proto-francés, que rep el nom de romana lingua o roman. No obstant, en els Cartularis de Valposta, n'hi ha un text anterior que data del any 804, i està escrit en castellà molt antic.