124 521
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 3:
Llínea 3: − Es compon de sals alcalines, térrees, sílices i òxits metàlics.+ + + + +
sense resum d'edició
La '''cendra''' (del [[llatí]] cînêre) és el residu resultant d'una combustió, sol ser de color [[gris]] i en forma de pols fina.
La '''cendra''' (del [[llatí]] cînêre) és el residu resultant d'una combustió, sol ser de color [[gris]] i en forma de pols fina.
Són els components que no es consideren orgànics o [[aigua]] i consistixen bàsicament en sals minerals com carbonats alcalins, carbonats i sulfats de calci i de magnesi, sílice, silicats d'alumini i òxids de metall com òxids de ferro i de manganès.
Un volta realisada la combustió, s'observen dos tipos de cendra; la que queda com a residuo en forma de pols depositat en el lloc de la combustió cendra de fons i la que s'expulsa en l'aire com a part del [[fum]] cendra volant. Per a la combustió de carbó, la cendra volant constituix entre un 80-90% de la cendra formada i la cendra de fons un ranc del 10-20%.
La cendra ha estat considerada com a instrument de purificació per moltes religions, sobretot les primitives com Índia, Mèxic, Armènia, Irlanda. També era símbol d'aflicció, de dol i de penitència. Els [[Antiga Grècia|grecs]] i els [[Antiga Roma|romans]], observaven la costum de cremar als morts, tenies unes urnes nomenades cineràries, a on posaven les cendres dels difunts que desitaven conservar. En la litúrgia [[Iglésia catòlica|catòlica]], la cendra ha conservat les dos significacions: la purificadora i com a símbol de penitència, sobretot al començament de la [[Quaresma]], en la ceremònia pròpia del dimecres de cendra.
[[Categoria:Química]]
[[Categoria:Química]]