1821
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 19:
Llínea 19: + + Llínea 52:
Llínea 54: − + + + − ==Crecidas del Turia== − Este senzill monument ve a recordar-nos la culminació d'unes obres, els ampits del vell llit, que van defendre la ciutat de les crescudes del riu de tan devastadores conseqüències. − D'esta, una de les més devastadores riuades, assot de la ciutat al llarc de la seua història, es fa ampli eco F. Almela i Vives en la seua obra Les riuades del Túria (1321-1949), detallant-nos els danys patits per Valéncia i la seua horta a la llum de cronistes i dietaris que, com el citat, no van deixar de reproduir en les seues pàgines tan calamitoses experiències. El mateix Carboneres, en el seu Nomenclàtor… l'enumera com la ‘novena' de les vint-i-tres grans avingudes que registra fins als seus dies, reproduint les cartes que la ciutat va escriure a l'Emperador notificant-li tal infortuni.+ + + + − Llínea 68:
Llínea 72: − + − La reconstrucció dels miradors en forma de triangle que rematen els pilars està basada en un gravat del dibuixant Wyngaerde realisat en 1563, un quart de sigle després de la construcció del pont. Els miradors desapareixen com a tals en gravats posteriors, com el de Guesdon (1852). El restaurador dels ponts, Ignacio Bosch, sosté que els apartadors de carruages van desaparéixer en 1810 durant la Guerra de la Independiencia.+ + + + + + + + + + + + + + + + +
sense resum d'edició
El pont es va construir en el mateix emplaçament que va tindre l'antic, era virrei de Valéncia D. [[Enric d'Aragó]], [[Duc de Sogorp]].
El pont es va construir en el mateix emplaçament que va tindre l'antic, era virrei de Valéncia D. [[Enric d'Aragó]], [[Duc de Sogorp]].
Després ha resistit a moltes mes riuades al ritme de dos o tres cada sigle fins l'ultima del sigle XX que va propiciar la construcció del nou llit del Túria creuant l'horta sur de Valéncia.
==Arquitectura actual pont==
==Arquitectura actual pont==
==Floró en Mislata ==
==Floró en Mislata ==
Situat en la divisòria dels termes de Mislata i la ciutat de Valéncia, dins d'un artístic floró, arrematat pels heràldics símbols de la corona i El Rat Penat, es troba en relleu l'antic emblema romà de la ciutat, la banya de l'abundància o d'Amaltea; en els seus extrems, el retolat de les pedres indica al viager el camí que ha de seguir per a entrar en la ciutat per la Porta de Quart o per la Porta de Serrans i davall els heràldics emblemes, en el respatler de l'artístic banc que forma, una inscripció reproduïx el conegut dístic de la Laus Serenae del poeta Claudiano referint-se presuntament al riu Túria, completat per un altre apòcrif, que aixina resen: “Floribus et roseis formeels seus Túria ripis, fructibus et plantis Semper pulcerrimus undis”–la traducció del qual ve a ser: “El bell (riu Túria en flors i roses en les riberes, en fruits i plantes sempre bellíssims per les seues aigües”.
Situat en la divisòria dels termes de Mislata i la ciutat de Valéncia, dins d'un artístic floró, arrematat pels heràldics símbols de la corona i Lo Rat Penat, es troba en relleu l'antic emblema romà de la ciutat, la banya de l'abundància; en els seus extrems, s'indica el camí que ha de seguir per a entrar en la ciutat per la [[Porta de Quart]] o per la [[Porta de Serrans]] i davall els heràldics emblemes, també hi ha una inscripció que reproduïx la Laus Serenae del poeta Claudiano referint-se presuntament al riu Túria, completat per un atre apòcrif.
{{cita| “Floribus et roseis formeels seus Túria ripis, fructibus et plantis Semper pulcerrimus undis”–la traducció del qual ve a ser: “El bell (riu Túria en flors i roses en les riberes, en fruits i plantes sempre bellíssims per les seues aigües”.}}
==Creixcudes del Túria==
Este senzill monument ve a recordar-nos la culminació d'unes obres, en el vell llit, que van defendre la ciutat de les creixcudes del riu.
Una de les més devastadores riuades que va sofrir la ciutat a lo llarc de la seua història, es fa ampli eco F. Almela i Vives en la seua obra Les riuades del Túria (1321-1949), detallant-nos els danys patits per Valéncia i la seua horta a la llum de cronistes i dietaris que, com el citat, no van deixar de reproduir en les seues pàgines tan calamitoses experiències. El mateix Carboneres, en el seu Nomenclàtor… l'enumera com la ‘novena' de les vint-i-tres grans avingudes que regis
tra fins als seus dies, reproduint les cartes que la ciutat va escriure a l'Emperador notificant-li tal infortuni.
Sobre els estreps del tercer i Quart arc es van trobar fins a 1809 dos casalicis: en el de la dreta, una Cruz patriarcal, per alusió a la veïna parròquia de Sant Bartomeu, que té esta insígnia; en el de l'esquerra, l'estàtua de sant Pere Nolasco, fundador de l'Orde Mercedària i company en la conquiste del rei El senyor Jaume, allí instalada des de 1670 i costejada pel que fóra general de l'orde i després bisbe de Segorbe i arquebisbe de Tarragona, Fr. José Sanchiz, en inscripció commemorativa en la seua base.
Sobre els estreps del tercer i Quart arc es van trobar fins a 1809 dos casalicis: en el de la dreta, una Cruz patriarcal, per alusió a la veïna parròquia de Sant Bartomeu, que té esta insígnia; en el de l'esquerra, l'estàtua de sant Pere Nolasco, fundador de l'Orde Mercedària i company en la conquiste del rei El senyor Jaume, allí instalada des de 1670 i costejada pel que fóra general de l'orde i després bisbe de Segorbe i arquebisbe de Tarragona, Fr. José Sanchiz, en inscripció commemorativa en la seua base.
==Miradores==
==Miradors==
L'actual reconstrucció dels miradors en forma de triàngul que arrematen els pilars està basada en un gravat del dibuixant Wyngaerde realisat en [[1563]], un quart de sigle després de la construcció del pont.
Els miradors desapareixen com a tals en gravats posteriors com el de Guesdon (1852).
==Bibliografia==
*Coscolla Sanz, Vicent. La Valencia Musulmana. Valéncia. 2003. ISBN 84-87398-75-8
==Enllaços externs==
*[http://www.arteylibertad.org/articulo-193/los-puentes-del-turia-i Los Puentes del Turia (I)]
*[http://www.lasprovincias.es/valencia/prensa/20070316/ocio/casalicios-puentes_20070316.html Los casalicios de los puentes]
*[http://www.lasprovincias.es/valencia/prensa/20070420/cultura/pretilesdel-turia_20070420.html Los pretiles del río Turia]
*[http://www.lasprovincias.es/valencia/prensa/20070223/cultura/devastadora-riada-1517-nuevo_20070223.html La devastadora riada de 1517 y el nuevo puente de Serranos]
*[http://www.elreinodevalencia.es/index.php?option=com_content&task=blogsection&id=5&Itemid=28 Fotos Antigues de Valéncia]
[[Categoria:Arquitectura valenciana]]