1821
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Pàgina nova, en el contingut: «250px|thumb|right| El pont de Serrans és un dels històrics ponts de la ciutat de Valéncia. El pont de Serrans fon s...».
[[Image:Torres de Serranos 1891.JPG|250px|thumb|right| ]]
El pont de Serrans és un dels històrics ponts de la ciutat de [[Valéncia]].
El pont de Serrans fon segurament el primer pont construït en la ciutat, ya en época romana, per la seua situació en una de les principals vies d'entrada a Valéncia que servia per a donar accés a la ciutat des del nort, travessant l'antiga porta musulmana que rebia el nom d'Al-Qántara (el pont) i en época cristiana de [[Porta de Roters|Roters]] o [[Porta de Serrans|Serrans]].
En els temps de la conquista, només dos ponts servien per a creuar el riu, el Superior i l'Inferior; aixina consta en les escritures de l'época. I és fàcil deduir que el pont de Serrans fora el primer d'ells, ya que abans d'ell no hi havia un atre (puix el cridat [[Pont Nou]] o de [[Pont de Sant Josep|San Josep]] és molt més recent) sent l'Inferior el primitiu [[Pont del Real|pont del Temple o del Real]].
El nom de pont de Serrans, li ve per haver entrat per ell en els temps de la conquiste les mesnades procedents de la montanya de Terol i dels Serrans, que es van establir en els seus voltants, actualment és, després del de la Trinitat, el més antic dels cinc ponts ‘històrics' de Valéncia. Atres fonts indiquen que el nom li ve donat per trobar-se en este lloc la porta per la qual arribaven a la ciutat els viagers procedents de l'interior de la [[comarca dels Serrans]].
Va patir moltes reconstruccions degut a les successives creixies del Túria, pero fon la catastròfica del setembre de [[1517]] la que va acabar definitivament en ell i va haver de procedir-se a la construcció que coneixem en l'actualitat, que data de [[1518]]. Imita en selleria i en estructura al [[pont de la Trinitat]] que sí que va sobreviure a la riuada. És una magnífica obra d'ingenieria gòtica en nou arcs rebaixats que ha segut capaç de soportar posteriorment atres numeroses riuades. Per ell han desfilat igualment, sèquits reals en direcció a la ciutat, com a caravanes de presos en direcció a les Torres de Serrans quan complien la seua funció com a presons municipals.
==Danys, destruccions i reconstruccions==
Una de les referències més antigues de l'época cristiana la tenim gràcies a un bando de 16 d'octubre de 1321 i una carta dirigida pels jurats de la ciutat al rei Jaume II parlant d'una avinguda que va arruïnar algunes voltes del pont del Real i del de Serrans.
Les grans avingudes de 1406 i 1427 se van portar quatre dels seus arcs; pero la pijor fon la de 1517, que ho va arrasar totalment, per lo qual cosa es va decidir la construcció de l'actual. Teixidor mos oferix una inscripció llatina, colocada en les seues antigues baranes, davall del casalici de la Cruz, traduïda, aixina Deya:
{{cita|“Havent destruït una gran i quasi increible inundació del Túria, l'antic pont, van cuidar d'alçar este des dels seus fonaments, Olfo de Proxida, obrer eclesiàstic, Galcerán Carroz i Pardo, obrer militar, i Miguel Ros, obrer dels ciutadans, procuradors de l'Obra de Murs, aprovant-ho Gaspar Felipe Cruilles, Francisco Gil, Miguel Angel Bou, Guillermo March, Bartolomé Tasa, i Miguel Berenguer, jurats de la Ciutat. Any de la salvació dels hòmens 1518”.}}
El pont es va construir en el mateix emplaçament que va tindre l'antic, era virrei de Valéncia D. [[Enric d'Aragó]], [[Duc de Sogorp]].
==Arquitectura actual pont==
El pont esta format per nou arcs en la seua escullera, tallamars i ampits corresponents, tenim detallada informació gràfica del mateix en els dibuixos que Anthoine van den Wijngaerde alçara de la ciutat en [[1563]], a penes cinquanta anys després de la seua construcció.
Les seues mesures són 159'50 metros de llarc en un ample total de 10'90 metros, dels que 7'76 corresponen a la calçada i 1'57 a cada una de les voreres que es van construir en [[1875]]. Els seus arcs tenen 14'76 metros de llum cada u.
En la seua entrada per les torres de Serrans, a dreta i esquerra, dos artístiques escalinates de pedra, construïdes en [[1837]], donen accés a les [[alberedetes de Serrans]]; una àmplia rampa junt en la de la dreta donava accés des de [[1886]] al mercat de les cavalleries que se celebrava en la planura existent en el llit del riu.
==Casalicis==
Tenia dos casalicis, un d'ells era el cridat de la Santa Cruz fon colocat en [[1538]]. Representava la creu patriarcal de la pròxima Església de Sant Bertomeu (hui desapareguda), adorada per un àngel i en la presència de tres chiquets. Va anar eixecutar esta obra Corbera i l'imaginer [[Juan Gilart]].
En la seua base constava la inscripció següent:
{{cita|QVVM INGENS AC PENIS INCREBID. TURIAE INVDATIO ANTIQVM PONTEM EVERTISSET. HVNC E FUNDAMENT. EXTRVENDVUM CVRAVERVUNT OLF. A PROXITA EXCLERO. GALCERAN. CARROZIVS PARDVS EX EQVIT MICHAEL ROSIVS EX CIVIB. OPERIS MVRORVM CVRATORES. PROBANTIBVS G. PH. CRVUILLES F.EGIDIO. M. BOV. G. MARC. B.VERNEGAL M.BERENGARIO. VRBIS DEFENSOR. IVRAT HVMANAE SALVTIS AN. MDXXXVIII (Pare Teixidor)}}
L'atre casalici fon colocat en [[1670]], representant Sant Pere Nolasco i quatre chicotetes figures de: Sant Pere Pasqual, fra Gilabert Jofré, a la reina senyora Teresa Gil de Vidauré, i en el centre a la Mare de Deu de la Mercé. L'obra fon a càrrec de Pere Leonart Esteve (pedrapiquer).
Les imàgens foren destruïdes i tirades al va riure en 1809, ya que davant de l'alvanç de les tropes franceses durant la Guerra de la Independència i davant de la possibilitat que en els casalicis pogueren colocar-se peces d'artilleria, els defensors de la ciutat van optar per la destrucció de les imàgens. En l'actualitat el pont no conta en cap image ni adorns de boles o piràmides en la balustrada.
==Llegendes==
Sobre la seua construcció pesa una hipòtesis sobre el fabulós enterrament de pedres romanes en valioses inscripcions epigràfiques trobades en la ciutat i que el P. Teixidor va rebatre en un documentat artícul de les seues Antiguetats…
Tal teoria, fon seguida després de bona fe per Nicolás Antonio, el P. Rodríguez, Ximeno, Mayans, Sals…, té el seu orige en la Crònica de Gaspar Escolano, qui relatava els llaments del filòsof Pedro Juan Núñez, a qui tanta llum van donar les inscripcions llatines per a dessifrar passages foscs de la història de Valéncia, per haver decidit els regidors de la ciutat soterrar totes estes restes de paganisme per consell del sabi teòlec valencià Juan Celaya.
{{cita|“…el mestre Juan Salaya, veeent fer als curiosos tanta estimació d'eixes Pedres Romanes se li va antoixar, que tornava per aquell camí a retonyecer la Gentilitat, i l'adorar Estàtues i Déus de pedra, i per a llevar-les, que no serviren d'estropiezo, va requerir als Regidors de la Ciutat que les manaren arreplegar; i puix Obrien les rases per als fonaments de la Pont de Serrans les soterraren en elles”(Escolano).}}
Pero, ni va trobar Teixidor documentació algunes en els Manuals de Consells, ni cap cita en Beuter ni atres cronistes que avalaren tal asseveració. Ademés, Celaya no estava en Valéncia en aquelles dates i, d'haver-ho estat, la seua formació intelectual en la universitat de París que li va donar gran fama, segurament no li haguera permés tal consell, ni Pedro Juan Núñez havia naixcut encara per a plorar tal despropòsit.
==Floró en Mislata ==
Situat en la divisòria dels termes de Mislata i la ciutat de Valéncia, dins d'un artístic floró, arrematat pels heràldics símbols de la corona i El Rat Penat, es troba en relleu l'antic emblema romà de la ciutat, la banya de l'abundància o d'Amaltea; en els seus extrems, el retolat de les pedres indica al viager el camí que ha de seguir per a entrar en la ciutat per la Porta de Quart o per la Porta de Serrans i davall els heràldics emblemes, en el respatler de l'artístic banc que forma, una inscripció reproduïx el conegut dístic de la Laus Serenae del poeta Claudiano referint-se presuntament al riu Túria, completat per un altre apòcrif, que aixina resen: “Floribus et roseis formeels seus Túria ripis, fructibus et plantis Semper pulcerrimus undis”–la traducció del qual ve a ser: “El bell (riu Túria en flors i roses en les riberes, en fruits i plantes sempre bellíssims per les seues aigües”.
==Crecidas del Turia==
Este senzill monument ve a recordar-nos la culminació d'unes obres, els ampits del vell llit, que van defendre la ciutat de les crescudes del riu de tan devastadores conseqüències.
D'esta, una de les més devastadores riuades, assot de la ciutat al llarc de la seua història, es fa ampli eco F. Almela i Vives en la seua obra Les riuades del Túria (1321-1949), detallant-nos els danys patits per Valéncia i la seua horta a la llum de cronistes i dietaris que, com el citat, no van deixar de reproduir en les seues pàgines tan calamitoses experiències. El mateix Carboneres, en el seu Nomenclàtor… l'enumera com la ‘novena' de les vint-i-tres grans avingudes que registra fins als seus dies, reproduint les cartes que la ciutat va escriure a l'Emperador notificant-li tal infortuni.
Sobre els estreps del tercer i Quart arc es van trobar fins a 1809 dos casalicis: en el de la dreta, una Cruz patriarcal, per alusió a la veïna parròquia de Sant Bartomeu, que té esta insígnia; en el de l'esquerra, l'estàtua de sant Pere Nolasco, fundador de l'Orde Mercedària i company en la conquiste del rei El senyor Jaume, allí instalada des de 1670 i costejada pel que fóra general de l'orde i després bisbe de Segorbe i arquebisbe de Tarragona, Fr. José Sanchiz, en inscripció commemorativa en la seua base.
Assejament francés
Els dits casalicis, així com les baranes del pont van ser demolits durant el segon assejament francés a la ciutat en la Guerra de la Independència per considerar-los un destorb. Després van ser reposats els seus baranes.
==Miradores==
La reconstrucció dels miradors en forma de triangle que rematen els pilars està basada en un gravat del dibuixant Wyngaerde realisat en 1563, un quart de sigle després de la construcció del pont. Els miradors desapareixen com a tals en gravats posteriors, com el de Guesdon (1852). El restaurador dels ponts, Ignacio Bosch, sosté que els apartadors de carruages van desaparéixer en 1810 durant la Guerra de la Independiencia.
El pont de Serrans és un dels històrics ponts de la ciutat de [[Valéncia]].
El pont de Serrans fon segurament el primer pont construït en la ciutat, ya en época romana, per la seua situació en una de les principals vies d'entrada a Valéncia que servia per a donar accés a la ciutat des del nort, travessant l'antiga porta musulmana que rebia el nom d'Al-Qántara (el pont) i en época cristiana de [[Porta de Roters|Roters]] o [[Porta de Serrans|Serrans]].
En els temps de la conquista, només dos ponts servien per a creuar el riu, el Superior i l'Inferior; aixina consta en les escritures de l'época. I és fàcil deduir que el pont de Serrans fora el primer d'ells, ya que abans d'ell no hi havia un atre (puix el cridat [[Pont Nou]] o de [[Pont de Sant Josep|San Josep]] és molt més recent) sent l'Inferior el primitiu [[Pont del Real|pont del Temple o del Real]].
El nom de pont de Serrans, li ve per haver entrat per ell en els temps de la conquiste les mesnades procedents de la montanya de Terol i dels Serrans, que es van establir en els seus voltants, actualment és, després del de la Trinitat, el més antic dels cinc ponts ‘històrics' de Valéncia. Atres fonts indiquen que el nom li ve donat per trobar-se en este lloc la porta per la qual arribaven a la ciutat els viagers procedents de l'interior de la [[comarca dels Serrans]].
Va patir moltes reconstruccions degut a les successives creixies del Túria, pero fon la catastròfica del setembre de [[1517]] la que va acabar definitivament en ell i va haver de procedir-se a la construcció que coneixem en l'actualitat, que data de [[1518]]. Imita en selleria i en estructura al [[pont de la Trinitat]] que sí que va sobreviure a la riuada. És una magnífica obra d'ingenieria gòtica en nou arcs rebaixats que ha segut capaç de soportar posteriorment atres numeroses riuades. Per ell han desfilat igualment, sèquits reals en direcció a la ciutat, com a caravanes de presos en direcció a les Torres de Serrans quan complien la seua funció com a presons municipals.
==Danys, destruccions i reconstruccions==
Una de les referències més antigues de l'época cristiana la tenim gràcies a un bando de 16 d'octubre de 1321 i una carta dirigida pels jurats de la ciutat al rei Jaume II parlant d'una avinguda que va arruïnar algunes voltes del pont del Real i del de Serrans.
Les grans avingudes de 1406 i 1427 se van portar quatre dels seus arcs; pero la pijor fon la de 1517, que ho va arrasar totalment, per lo qual cosa es va decidir la construcció de l'actual. Teixidor mos oferix una inscripció llatina, colocada en les seues antigues baranes, davall del casalici de la Cruz, traduïda, aixina Deya:
{{cita|“Havent destruït una gran i quasi increible inundació del Túria, l'antic pont, van cuidar d'alçar este des dels seus fonaments, Olfo de Proxida, obrer eclesiàstic, Galcerán Carroz i Pardo, obrer militar, i Miguel Ros, obrer dels ciutadans, procuradors de l'Obra de Murs, aprovant-ho Gaspar Felipe Cruilles, Francisco Gil, Miguel Angel Bou, Guillermo March, Bartolomé Tasa, i Miguel Berenguer, jurats de la Ciutat. Any de la salvació dels hòmens 1518”.}}
El pont es va construir en el mateix emplaçament que va tindre l'antic, era virrei de Valéncia D. [[Enric d'Aragó]], [[Duc de Sogorp]].
==Arquitectura actual pont==
El pont esta format per nou arcs en la seua escullera, tallamars i ampits corresponents, tenim detallada informació gràfica del mateix en els dibuixos que Anthoine van den Wijngaerde alçara de la ciutat en [[1563]], a penes cinquanta anys després de la seua construcció.
Les seues mesures són 159'50 metros de llarc en un ample total de 10'90 metros, dels que 7'76 corresponen a la calçada i 1'57 a cada una de les voreres que es van construir en [[1875]]. Els seus arcs tenen 14'76 metros de llum cada u.
En la seua entrada per les torres de Serrans, a dreta i esquerra, dos artístiques escalinates de pedra, construïdes en [[1837]], donen accés a les [[alberedetes de Serrans]]; una àmplia rampa junt en la de la dreta donava accés des de [[1886]] al mercat de les cavalleries que se celebrava en la planura existent en el llit del riu.
==Casalicis==
Tenia dos casalicis, un d'ells era el cridat de la Santa Cruz fon colocat en [[1538]]. Representava la creu patriarcal de la pròxima Església de Sant Bertomeu (hui desapareguda), adorada per un àngel i en la presència de tres chiquets. Va anar eixecutar esta obra Corbera i l'imaginer [[Juan Gilart]].
En la seua base constava la inscripció següent:
{{cita|QVVM INGENS AC PENIS INCREBID. TURIAE INVDATIO ANTIQVM PONTEM EVERTISSET. HVNC E FUNDAMENT. EXTRVENDVUM CVRAVERVUNT OLF. A PROXITA EXCLERO. GALCERAN. CARROZIVS PARDVS EX EQVIT MICHAEL ROSIVS EX CIVIB. OPERIS MVRORVM CVRATORES. PROBANTIBVS G. PH. CRVUILLES F.EGIDIO. M. BOV. G. MARC. B.VERNEGAL M.BERENGARIO. VRBIS DEFENSOR. IVRAT HVMANAE SALVTIS AN. MDXXXVIII (Pare Teixidor)}}
L'atre casalici fon colocat en [[1670]], representant Sant Pere Nolasco i quatre chicotetes figures de: Sant Pere Pasqual, fra Gilabert Jofré, a la reina senyora Teresa Gil de Vidauré, i en el centre a la Mare de Deu de la Mercé. L'obra fon a càrrec de Pere Leonart Esteve (pedrapiquer).
Les imàgens foren destruïdes i tirades al va riure en 1809, ya que davant de l'alvanç de les tropes franceses durant la Guerra de la Independència i davant de la possibilitat que en els casalicis pogueren colocar-se peces d'artilleria, els defensors de la ciutat van optar per la destrucció de les imàgens. En l'actualitat el pont no conta en cap image ni adorns de boles o piràmides en la balustrada.
==Llegendes==
Sobre la seua construcció pesa una hipòtesis sobre el fabulós enterrament de pedres romanes en valioses inscripcions epigràfiques trobades en la ciutat i que el P. Teixidor va rebatre en un documentat artícul de les seues Antiguetats…
Tal teoria, fon seguida després de bona fe per Nicolás Antonio, el P. Rodríguez, Ximeno, Mayans, Sals…, té el seu orige en la Crònica de Gaspar Escolano, qui relatava els llaments del filòsof Pedro Juan Núñez, a qui tanta llum van donar les inscripcions llatines per a dessifrar passages foscs de la història de Valéncia, per haver decidit els regidors de la ciutat soterrar totes estes restes de paganisme per consell del sabi teòlec valencià Juan Celaya.
{{cita|“…el mestre Juan Salaya, veeent fer als curiosos tanta estimació d'eixes Pedres Romanes se li va antoixar, que tornava per aquell camí a retonyecer la Gentilitat, i l'adorar Estàtues i Déus de pedra, i per a llevar-les, que no serviren d'estropiezo, va requerir als Regidors de la Ciutat que les manaren arreplegar; i puix Obrien les rases per als fonaments de la Pont de Serrans les soterraren en elles”(Escolano).}}
Pero, ni va trobar Teixidor documentació algunes en els Manuals de Consells, ni cap cita en Beuter ni atres cronistes que avalaren tal asseveració. Ademés, Celaya no estava en Valéncia en aquelles dates i, d'haver-ho estat, la seua formació intelectual en la universitat de París que li va donar gran fama, segurament no li haguera permés tal consell, ni Pedro Juan Núñez havia naixcut encara per a plorar tal despropòsit.
==Floró en Mislata ==
Situat en la divisòria dels termes de Mislata i la ciutat de Valéncia, dins d'un artístic floró, arrematat pels heràldics símbols de la corona i El Rat Penat, es troba en relleu l'antic emblema romà de la ciutat, la banya de l'abundància o d'Amaltea; en els seus extrems, el retolat de les pedres indica al viager el camí que ha de seguir per a entrar en la ciutat per la Porta de Quart o per la Porta de Serrans i davall els heràldics emblemes, en el respatler de l'artístic banc que forma, una inscripció reproduïx el conegut dístic de la Laus Serenae del poeta Claudiano referint-se presuntament al riu Túria, completat per un altre apòcrif, que aixina resen: “Floribus et roseis formeels seus Túria ripis, fructibus et plantis Semper pulcerrimus undis”–la traducció del qual ve a ser: “El bell (riu Túria en flors i roses en les riberes, en fruits i plantes sempre bellíssims per les seues aigües”.
==Crecidas del Turia==
Este senzill monument ve a recordar-nos la culminació d'unes obres, els ampits del vell llit, que van defendre la ciutat de les crescudes del riu de tan devastadores conseqüències.
D'esta, una de les més devastadores riuades, assot de la ciutat al llarc de la seua història, es fa ampli eco F. Almela i Vives en la seua obra Les riuades del Túria (1321-1949), detallant-nos els danys patits per Valéncia i la seua horta a la llum de cronistes i dietaris que, com el citat, no van deixar de reproduir en les seues pàgines tan calamitoses experiències. El mateix Carboneres, en el seu Nomenclàtor… l'enumera com la ‘novena' de les vint-i-tres grans avingudes que registra fins als seus dies, reproduint les cartes que la ciutat va escriure a l'Emperador notificant-li tal infortuni.
Sobre els estreps del tercer i Quart arc es van trobar fins a 1809 dos casalicis: en el de la dreta, una Cruz patriarcal, per alusió a la veïna parròquia de Sant Bartomeu, que té esta insígnia; en el de l'esquerra, l'estàtua de sant Pere Nolasco, fundador de l'Orde Mercedària i company en la conquiste del rei El senyor Jaume, allí instalada des de 1670 i costejada pel que fóra general de l'orde i després bisbe de Segorbe i arquebisbe de Tarragona, Fr. José Sanchiz, en inscripció commemorativa en la seua base.
Assejament francés
Els dits casalicis, així com les baranes del pont van ser demolits durant el segon assejament francés a la ciutat en la Guerra de la Independència per considerar-los un destorb. Després van ser reposats els seus baranes.
==Miradores==
La reconstrucció dels miradors en forma de triangle que rematen els pilars està basada en un gravat del dibuixant Wyngaerde realisat en 1563, un quart de sigle després de la construcció del pont. Els miradors desapareixen com a tals en gravats posteriors, com el de Guesdon (1852). El restaurador dels ponts, Ignacio Bosch, sosté que els apartadors de carruages van desaparéixer en 1810 durant la Guerra de la Independiencia.