78 888
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 41:
Llínea 41: − + Llínea 49:
Llínea 49: − + Llínea 56:
Llínea 56: − + Llínea 67:
Llínea 67: − + − +
Text reemplaça - 'Carib' a 'Carip'
| IDH_lloc = 93
| IDH_lloc = 93
| IDH_categoria = <font color="#00CC00">'''Alt'''</font>
| IDH_categoria = <font color="#00CC00">'''Alt'''</font>
| moneda = [[Dólar del Carib Oriental]] (EC$, <code>[[ISO 4217|XCD]]</code>)
| moneda = [[Dólar del Carip Oriental]] (EC$, <code>[[ISO 4217|XCD]]</code>)
| gentilici =
| gentilici =
| horari = UTC-4
| horari = UTC-4
| prefix_radiofònic = J7A-J7Z
| prefix_radiofònic = J7A-J7Z
| còdic_ISO = 212 / DMA / DM
| còdic_ISO = 212 / DMA / DM
| membre_de = [[Mancomunitat de Nacions]], [[CARICOM]], [[Nacions Unides|ONU]], [[OECS]], [[OEA]], [[ALBA]], [[Petrocaribe]], [[Associació d'Estats del Carib|AEC]]
| membre_de = [[Mancomunitat de Nacions]], [[CARICOM]], [[Nacions Unides|ONU]], [[OECS]], [[OEA]], [[ALBA]], [[Petrocaribe]], [[Associació d'Estats del Carip|AEC]]
| Ciutats importants:
| Ciutats importants:
| División administrativa:
| División administrativa:
| matrícula_avió=
| matrícula_avió=
}}
}}
'''Dominica''' és un estat insular d'[[Amèrica Central]], en les [[Chicotetes Antilles]], format per l'illa homònima. Està banyat a l'oest pel [[mar Carib]] i a l'est per l'[[oceà Atlàntic]]; al nort està separat de l'illa [[França|francesa]] de [[Guadalupe]] pel pas de Dominica, i al sur el pas de la [[Martinica]] el separa d'esta atra illa francesa. La capital és [[Roseau]].
'''Dominica''' és un estat insular d'[[Amèrica Central]], en les [[Chicotetes Antilles]], format per l'illa homònima. Està banyat a l'oest pel [[mar Carip]] i a l'est per l'[[oceà Atlàntic]]; al nort està separat de l'illa [[França|francesa]] de [[Guadalupe]] pel pas de Dominica, i al sur el pas de la [[Martinica]] el separa d'esta atra illa francesa. La capital és [[Roseau]].
== Història ==
== Història ==
Durant casi un [[sigle]] Dominica va permanéixer aïllada i encara aplegaven més indis carips d'atres illes a assentar-se en Dominica, despuix d'abandonar les illes veïnes i refugiar-se en Dominica degut a que els europeus dominaven la regió. França formalment va cedir la possessió de l'illa al Regne Unit en [[1763]], que va convertir l'illa en [[colónia (administrativa)|colónia]] en [[1805]] i per fi un govern va ser establit pels britànics.
Durant casi un [[sigle]] Dominica va permanéixer aïllada i encara aplegaven més indis carips d'atres illes a assentar-se en Dominica, despuix d'abandonar les illes veïnes i refugiar-se en Dominica degut a que els europeus dominaven la regió. França formalment va cedir la possessió de l'illa al Regne Unit en [[1763]], que va convertir l'illa en [[colónia (administrativa)|colónia]] en [[1805]] i per fi un govern va ser establit pels britànics.
L'emancipació dels esclaus africans provoca l'interrupció de relacions en l'Imperi Britànic en [[1834]] i en [[1838]] es convertix en la primera i única colónia britànica del Carib en tindre una llegislatura dominada per negres. En [[1896]], els britànics reprenen el control de l'illa i és convertida en [[Colónia de la Corona]]. Mig sigle despuix es convertix en província de la [[Federació de les Índies Occidentals]] de [[1958]] a [[1962]].
L'emancipació dels esclaus africans provoca l'interrupció de relacions en l'Imperi Britànic en [[1834]] i en [[1838]] es convertix en la primera i única colónia britànica del Carip en tindre una llegislatura dominada per negres. En [[1896]], els britànics reprenen el control de l'illa i és convertida en [[Colónia de la Corona]]. Mig sigle despuix es convertix en província de la [[Federació de les Índies Occidentals]] de [[1958]] a [[1962]].
Posteriorment a la dissolució de la federació, Dominica es va convertir, en [[1967]], en un estat associat del Regne Unit i es va fer càrrec formalment dels seus assunts interns. El 3 de novembre de 1978, el Regne Unit va concedir l'independència a la Mancomunitat de Dominica, dins de la [[Mancomunitat Britànica de Nacions]].
Posteriorment a la dissolució de la federació, Dominica es va convertir, en [[1967]], en un estat associat del Regne Unit i es va fer càrrec formalment dels seus assunts interns. El 3 de novembre de 1978, el Regne Unit va concedir l'independència a la Mancomunitat de Dominica, dins de la [[Mancomunitat Britànica de Nacions]].
L'independència va fer poc per a resoldre els problemes que varen resultar de sigles de subdesenroll econòmic i, a mitan [[1979]], el descontent polític va portar a la formació d'un govern interí. Este va ser reemplaçat despuix de les eleccions de [[1980]] per un govern dirigit pel Partit de la Llibertat de Dominica, baixe la primera ministra [[Eugenia Charles]], la primera dòna en ocupar eixe càrrec en el Carib. Els problemes econòmics crònics es varen complicar pel greu impacte dels [[huracà|huracans]] en [[1979]] i [[1980]]. A finals de la década de [[1980]], l'economia va gojar d'una saludable recuperació, que es va debilitar en la década de 1990 per una baixa en els preus de les bananes.
L'independència va fer poc per a resoldre els problemes que varen resultar de sigles de subdesenroll econòmic i, a mitan [[1979]], el descontent polític va portar a la formació d'un govern interí. Este va ser reemplaçat despuix de les eleccions de [[1980]] per un govern dirigit pel Partit de la Llibertat de Dominica, baixe la primera ministra [[Eugenia Charles]], la primera dòna en ocupar eixe càrrec en el Carip. Els problemes econòmics crònics es varen complicar pel greu impacte dels [[huracà|huracans]] en [[1979]] i [[1980]]. A finals de la década de [[1980]], l'economia va gojar d'una saludable recuperació, que es va debilitar en la década de 1990 per una baixa en els preus de les bananes.
En les eleccions de febrer de [[2000]], el Partit de Treballadors Units de Edison James (UWP) va ser derrotat pel Partit Laborista de Dominica (DLP), dirigit per Roosevelt P. "Rosie" Douglas. Douglas va fallir despuix de solament alguns mesos d'haver assumit el mando i va ser reemplaçat per [[Pierre Charles]], també del DLP.
En les eleccions de febrer de [[2000]], el Partit de Treballadors Units de Edison James (UWP) va ser derrotat pel Partit Laborista de Dominica (DLP), dirigit per Roosevelt P. "Rosie" Douglas. Douglas va fallir despuix de solament alguns mesos d'haver assumit el mando i va ser reemplaçat per [[Pierre Charles]], també del DLP.