83 752
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Pàgina nova, en el contingut: «miniatura|L'edifici en l'aspecte actual, després de la retirada o caiguda de tota la coberta. Archiu:El Palau de les Arts…»
[[Archiu:Calatravanonoscalla1.jpg|miniatura|L'edifici en l'aspecte actual, després de la retirada o caiguda de tota la coberta.]]
[[Archiu:El Palau de les Arts Reina Sofía, Valencia - Jan 2007.jpg|miniatura|Palau de les Arts]]
El '''Palau de les Arts''', també conegut com a '''Palau de les Arts Reina Sofia''', és el teatre de l'[[òpera]] de [[Valéncia]] i seu de l'[[Orquesta de la Comunitat Valenciana]]. Presenta una programació estable principalment d'[[òpera]], pero també de [[dansa]], [[teatre]], [[música]] i cicles d'exposicions, conferències i mostres relacionats en les arts líriques i escèniques.
== Història organisativa ==
La seua intendent Helga Schmidt ha segut acusada de cobrar comissions irregulars. Davide Livermore passà a ser el nou director artístic (o intendent) substituint-la.<ref name="davide_entra">{{ref-notícia|cognom=Ferrandis|nom=Joau|títol=Davide Livermore, nuevo director artístico del Palau de les Arts|publicació=El País|url=https://elpais.com/ccaa/2015/01/23/valencia/1422014750_949535.html|consulta=13 desembre 2017|data=23-1-2015}}</ref>
Quan la Conselleria de Cultura va aprovar nous estatuts del recint operístic per a resoldre i previndre les irregularitats detectades segons un informe de la intervenció de la Generalitat Valenciana, el 2017, Davide Livermore va reaccionar dimitint argumentant que "una institució artística com Les Arts no pot gestionar-se com una empresa pública".<ref name="davide_ix">{{ref-notícia|nom=Moisès|cognom=Pérez|títol=Quan l'òpera no entona la legalitat|publicació=El Temps|url=https://www.eltemps.cat/article/2774/quan-lopera-no-entona-la-legalitat|consulta=13 desembre 2017|data=6-12-2017}}</ref> En conseqüència Fabio Biondi, un dels dos directors musicals del Palau, dimití l'abril de 2018.<ref>{{ref-notícia|títol=Fabio Biondi dimitix com a director musical de Les Arts|publicació=À Punt|url=https://www.apuntmedia.es/va/%C3%9Altimes%20not%C3%ADcies/Fabio-Biondi-dimiteix-com-a-director-musical-de-Les-Arts-i-de-l-Orquestra-de-la-Comunitat-Valenciana|consulta=19 abril 2018|data=15-4-2018}}</ref>
== Edifici ==
El Palau de les Arts és un dels edificis del complex artístic i cultural [[Ciutat de les Arts i de les Ciències]] de [[Valéncia]]. És un teatre d'òpera destacable en quant a volumetria i estructura, construït per l'arquitecte valencià [[Santiago Calatrava]] en una doble intenció: la de construir un auditori i la de fer d'este edifici un símbol paisagístic en caràcter monumental per a [[Valéncia]]. Es va inaugurar el [[8 d'octubre]] de 2006 en un concert, i s'utilisa principalment per a representacions d'òpera i dansa i concerts de música.
=== Sales ===
==== Sala principal ====
Té una capacitat per a 1.412 places distribuïdes entre pati i quatre nivells de llonges, concebut fonamentalment per a representacions d'[[òpera]].
Dispon d'una plataforma hidràulica i d'unes instalacions que permeten la representació alternativa de dos òperes, reduint el temps necessari entre la programació de diferents títuls. La boca té una amplària de 17 metros, una profunditat de 20 metros i una alçària de 36 metros.
La fossa de l'orquesta és de 166 metros quadrats (la segona més gran del món després de ''la Bastille''). Els primers mesos de la seua existència es van presentar alguns problemes, el primer dels quals fon l'averia de la plataforma principal de l'escenari que va acabar desplomant-se en l'escenografia de l'òpera ''[[Don Giovanni]]''en decembre de 2006. Açò va obligar a suspendre l'última representació de l'òpera ''[[La Bohème]]'', totes les de ''[[La Belle et la Bête (òpera)|La Belle et la Bête]]'', a més d'haver de replantejar la temporada inaugural al complet. En novembre del 2007 va patir un parell d'inundacions que van supondre una nova paralisació de la plataforma escènica, ya que, a pesar que l'averia de l'any anterior estava reparada, els quasi 2 metros d'aigua que van entrar en la caixa escènica averiaren per complet les màquines i l'electrònica del complex sistema escènic, en el consegüent desgavell en la programació de la segona temporada operística, retart de l'estrena de ''[[Carmen (òpera)|Carmen]]'' i suspensió de l'òpera ''[[1984 (òpera)|1984]]''.
==== Aula Magistral ====
Té una capacitat per a 400 persones. Sala destinada a conferències i concerts de cambra.
==== Auditori ====
En una capacitat per a 1.490 espectadors. Cedida oficialment a la fundació que gestiona el recint en la temporada 2007-2008, es tracta d'un espectacular recint per a multitut d'acontenyiments. Des de concerts de música clàssica fins a mítins polítics. Des de la seua inauguració també patix greus problemes d'aïllament acústic que provoquen que el soroll exterior traspasse considerablement la coberta de l'edifici i siga audible durant les representacions.
==== Teatre Martin i Soler ====
En un edifici adjacent al Palau i independent d'este, i una capacitat per a 400 persones. Rep el seu nom del famós [[Vicent Martín i Soler|compositor valencià]] i és una sala destinada a teatre experimental, representacions d'obres poc conegudes i a espai de perfeccionament.
== Orquesta i organisació ==
L'administració de l'entitat està en mans d'un gerent; l'actual, des de la inauguració és [[Helga Schmidt]], que entre 1973 i 1981 havia dirigit la [[Royal Opera House]] de Londres. Schmidt ha contractat alguns grans noms com a personal estable del Palau: [[Zubin Mehta]] és el director d'un festival anual de música i òpera, el '''Festival del Mediterrani''', iniciat en 2007. [[Lorin Maazel]] ha segut el director musical fins al final de la temporada 2007-2008. [[Plácido Domingo]] ha portat el concurs de cant Operalia, que ell promou, l'octubre de 2007.
L'orquesta resident és l'[[Orquesta de la Comunitat Valenciana]], creada en el teatre en l'any 2006 i que en poc temps ha conseguit un remarcable nivell de qualitat. Els directors titulars n'han segut els nomenats Maazel i Mehta.
== Història artística ==
El teatre es va inaugurar el 8 d'octubre de 2006 en un concert de l'orquesta titular del teatre i l'[[Orquesta de Valéncia]]. S'interpretaren: l'obertura de ''L'isola del piacere'' de Martín i Soler, dos fragments del [[Caprig espanyol]] de [[Nikolai Rimski-Kórsakov]], l'estrena de ''Rapsòdia sobre temes valencians'' d'[[Andrés Valero]], la suite de ''El pardal de foc'' d'[[Igor Stravinski]] i la ''Simfonia fantàstica'' d'[[Héctor Berlioz]].
La primera òpera va donar-se el 28 d'octubre de 2006 i va ser ''Fidelio'' de [[Ludwig van Beethoven]], dirigida per Lorin Maazel.
Habitualment, cada temporada es realisen unes set o huit òperes, una sarsuela i diversos recitals vocals, com també concerts en l'orquesta i el cor i concerts de cambra. Ademés, es fan activitats relacionades, com conferències, concerts temàtics relacionats en les obres representades i concerts i activitats per a chiquets.
Els solistes que hi han actuat conten entre els de més renom: [[Plácido Domingo]], [[Christopher Ventris]], Vittorio Grigolo, [[Maria Guleghina]], [[Cristina Gallardo-Domás]].
Durant la temporada 2006/2007 escomençà a programar-se la primera de les quatre òperes de [[L'anell del nibelunc]] de [[Richard Wagner]], en una escenografia i direcció escènica de [[La Fura dels Baus]]. En juny de 2009, durant el Festival del Mediterràneu, es feu per primera volta el cicle complet de les quatre òperes seguides.
=== Estrenes absolutes d'obres musicals ===
* 2006 ''Rapsòdia sobre temes valencians'', obra simfònica d'[[Andrés Valero]] (8 d'octubre, en el concert inaugural)
* 2014 ''Maror'', òpera de [[Manuel Palau]], en llibret de [[Xavier Casp]], escrita en [[1956]] (24 d'abril, estrena representada; en 2002 s'havia estrenat en versió de concert en el [[Palau de la Música de Valéncia]])
=== Estrenes en Espanya d'obres musicals ===
En la seua breu història, el Palau de les Arts ha intentat renovar el repertori, estrenant obres que encara no s'havien fet mai en Espanya. Entre elles (si no s'indica una atra cosa, són òperes; entre paréntesis i a continuació del títul, data de l'estrena absoluta de l'obra):
* 2006 ''L'isola dal piacere'' (1795, Londres) de V. Martín i Soler (14 de novembre)
* 2007 ''Cyrano de Bergerac'' (1936, Roma) de [[Franco Alfano]]
* 2007 ''Dobře placená procházka'' (''Un passeig ben pagat'') (1965, Praga), "opera-jazz" de Jiří Šlitr i Jiří Suchý (16 de maig)
* 2008 ''La belle et la bête'' (1994), "opera-film" de [[Philip Glass]] (3 de giner)
* 2008 ''[[Esposalles al monestir]]'' (1946, Sant Petersburg) de [[Sergei Prokofiev]] (26 de giner)
* 2008 ''Le dernier jour d'un condamné'' (2007, París) de [[David Alagna]] (12 de febrer)
* 2008 ''Orlando'' (1733, Londres) de [[Georg Friedrich Haendel]] (16 de febrer)
* 2008 ''Philistaei a Jonatha dispersi'' (1774, Venècia), oratori de V. Martín i Soler (4 de juny, a la Sala Martín i Soler)
* 2009 ''[[Les Troyens]]'', òpera d'[[Hector Berlioz]] (31 d'octubre).
* 2011 ''1984'' (2005, Londres), òpera de [[Lorin Maazel]] (23 de febrer)
* 2013 ''La incoronazione di Dario'' (1717, Venècia), òpera d'Antonio Vivaldi (14 de decembre)
* 2015 ''Narciso'' (1720, Londres), òpera de [[Domenico Scarlatti]] (22 de maig)
== Galeria ==
<gallery>
Palau de les Arts.JPG|miniatura|esquerra|Palau de les Arts. Lateral
Palau de les Arts3.JPG|miniatura|esquerra|Palau de les Arts. Part posterior
09-03-1115-Valentia 172.jpg|miniatura|Sala principal del Palau de les Arts: platea i pisos de butaques.
Hall-PalauArts-Valencia.jpg|miniatura|Vestíbul de la sala principal del Palau de les Arts, en vistes a la Ciutat de les Arts.
PalauArtsValencia-entrance.jpg|miniatura|esquerra|Entrada al Palau de les Arts
Detalle de la decoración del Auditorio del Palau de les Arts. IX Festival Internacional de Mediometrajes La Cabina.jpg|Detall de la decoració de l'Auditori
Ciudad de las Artes y de las Ciencias 1.JPG|miniatura|esquerra|Palau de les Arts, part posterior
</gallery>
== Referències ==
{{Referències}}
== Enllaços externs ==
{{commonscat}}
* [https://www.lesarts.com Pàgina oficial]
{{Ciutat de les Arts i les Ciències}}
[[Categoria:Ciutat de les Arts i les Ciències]]
[[Categoria:Teatres d'òpera d'Espanya]]
[[Categoria:Teatres de Valéncia]]
[[Archiu:El Palau de les Arts Reina Sofía, Valencia - Jan 2007.jpg|miniatura|Palau de les Arts]]
El '''Palau de les Arts''', també conegut com a '''Palau de les Arts Reina Sofia''', és el teatre de l'[[òpera]] de [[Valéncia]] i seu de l'[[Orquesta de la Comunitat Valenciana]]. Presenta una programació estable principalment d'[[òpera]], pero també de [[dansa]], [[teatre]], [[música]] i cicles d'exposicions, conferències i mostres relacionats en les arts líriques i escèniques.
== Història organisativa ==
La seua intendent Helga Schmidt ha segut acusada de cobrar comissions irregulars. Davide Livermore passà a ser el nou director artístic (o intendent) substituint-la.<ref name="davide_entra">{{ref-notícia|cognom=Ferrandis|nom=Joau|títol=Davide Livermore, nuevo director artístico del Palau de les Arts|publicació=El País|url=https://elpais.com/ccaa/2015/01/23/valencia/1422014750_949535.html|consulta=13 desembre 2017|data=23-1-2015}}</ref>
Quan la Conselleria de Cultura va aprovar nous estatuts del recint operístic per a resoldre i previndre les irregularitats detectades segons un informe de la intervenció de la Generalitat Valenciana, el 2017, Davide Livermore va reaccionar dimitint argumentant que "una institució artística com Les Arts no pot gestionar-se com una empresa pública".<ref name="davide_ix">{{ref-notícia|nom=Moisès|cognom=Pérez|títol=Quan l'òpera no entona la legalitat|publicació=El Temps|url=https://www.eltemps.cat/article/2774/quan-lopera-no-entona-la-legalitat|consulta=13 desembre 2017|data=6-12-2017}}</ref> En conseqüència Fabio Biondi, un dels dos directors musicals del Palau, dimití l'abril de 2018.<ref>{{ref-notícia|títol=Fabio Biondi dimitix com a director musical de Les Arts|publicació=À Punt|url=https://www.apuntmedia.es/va/%C3%9Altimes%20not%C3%ADcies/Fabio-Biondi-dimiteix-com-a-director-musical-de-Les-Arts-i-de-l-Orquestra-de-la-Comunitat-Valenciana|consulta=19 abril 2018|data=15-4-2018}}</ref>
== Edifici ==
El Palau de les Arts és un dels edificis del complex artístic i cultural [[Ciutat de les Arts i de les Ciències]] de [[Valéncia]]. És un teatre d'òpera destacable en quant a volumetria i estructura, construït per l'arquitecte valencià [[Santiago Calatrava]] en una doble intenció: la de construir un auditori i la de fer d'este edifici un símbol paisagístic en caràcter monumental per a [[Valéncia]]. Es va inaugurar el [[8 d'octubre]] de 2006 en un concert, i s'utilisa principalment per a representacions d'òpera i dansa i concerts de música.
=== Sales ===
==== Sala principal ====
Té una capacitat per a 1.412 places distribuïdes entre pati i quatre nivells de llonges, concebut fonamentalment per a representacions d'[[òpera]].
Dispon d'una plataforma hidràulica i d'unes instalacions que permeten la representació alternativa de dos òperes, reduint el temps necessari entre la programació de diferents títuls. La boca té una amplària de 17 metros, una profunditat de 20 metros i una alçària de 36 metros.
La fossa de l'orquesta és de 166 metros quadrats (la segona més gran del món després de ''la Bastille''). Els primers mesos de la seua existència es van presentar alguns problemes, el primer dels quals fon l'averia de la plataforma principal de l'escenari que va acabar desplomant-se en l'escenografia de l'òpera ''[[Don Giovanni]]''en decembre de 2006. Açò va obligar a suspendre l'última representació de l'òpera ''[[La Bohème]]'', totes les de ''[[La Belle et la Bête (òpera)|La Belle et la Bête]]'', a més d'haver de replantejar la temporada inaugural al complet. En novembre del 2007 va patir un parell d'inundacions que van supondre una nova paralisació de la plataforma escènica, ya que, a pesar que l'averia de l'any anterior estava reparada, els quasi 2 metros d'aigua que van entrar en la caixa escènica averiaren per complet les màquines i l'electrònica del complex sistema escènic, en el consegüent desgavell en la programació de la segona temporada operística, retart de l'estrena de ''[[Carmen (òpera)|Carmen]]'' i suspensió de l'òpera ''[[1984 (òpera)|1984]]''.
==== Aula Magistral ====
Té una capacitat per a 400 persones. Sala destinada a conferències i concerts de cambra.
==== Auditori ====
En una capacitat per a 1.490 espectadors. Cedida oficialment a la fundació que gestiona el recint en la temporada 2007-2008, es tracta d'un espectacular recint per a multitut d'acontenyiments. Des de concerts de música clàssica fins a mítins polítics. Des de la seua inauguració també patix greus problemes d'aïllament acústic que provoquen que el soroll exterior traspasse considerablement la coberta de l'edifici i siga audible durant les representacions.
==== Teatre Martin i Soler ====
En un edifici adjacent al Palau i independent d'este, i una capacitat per a 400 persones. Rep el seu nom del famós [[Vicent Martín i Soler|compositor valencià]] i és una sala destinada a teatre experimental, representacions d'obres poc conegudes i a espai de perfeccionament.
== Orquesta i organisació ==
L'administració de l'entitat està en mans d'un gerent; l'actual, des de la inauguració és [[Helga Schmidt]], que entre 1973 i 1981 havia dirigit la [[Royal Opera House]] de Londres. Schmidt ha contractat alguns grans noms com a personal estable del Palau: [[Zubin Mehta]] és el director d'un festival anual de música i òpera, el '''Festival del Mediterrani''', iniciat en 2007. [[Lorin Maazel]] ha segut el director musical fins al final de la temporada 2007-2008. [[Plácido Domingo]] ha portat el concurs de cant Operalia, que ell promou, l'octubre de 2007.
L'orquesta resident és l'[[Orquesta de la Comunitat Valenciana]], creada en el teatre en l'any 2006 i que en poc temps ha conseguit un remarcable nivell de qualitat. Els directors titulars n'han segut els nomenats Maazel i Mehta.
== Història artística ==
El teatre es va inaugurar el 8 d'octubre de 2006 en un concert de l'orquesta titular del teatre i l'[[Orquesta de Valéncia]]. S'interpretaren: l'obertura de ''L'isola del piacere'' de Martín i Soler, dos fragments del [[Caprig espanyol]] de [[Nikolai Rimski-Kórsakov]], l'estrena de ''Rapsòdia sobre temes valencians'' d'[[Andrés Valero]], la suite de ''El pardal de foc'' d'[[Igor Stravinski]] i la ''Simfonia fantàstica'' d'[[Héctor Berlioz]].
La primera òpera va donar-se el 28 d'octubre de 2006 i va ser ''Fidelio'' de [[Ludwig van Beethoven]], dirigida per Lorin Maazel.
Habitualment, cada temporada es realisen unes set o huit òperes, una sarsuela i diversos recitals vocals, com també concerts en l'orquesta i el cor i concerts de cambra. Ademés, es fan activitats relacionades, com conferències, concerts temàtics relacionats en les obres representades i concerts i activitats per a chiquets.
Els solistes que hi han actuat conten entre els de més renom: [[Plácido Domingo]], [[Christopher Ventris]], Vittorio Grigolo, [[Maria Guleghina]], [[Cristina Gallardo-Domás]].
Durant la temporada 2006/2007 escomençà a programar-se la primera de les quatre òperes de [[L'anell del nibelunc]] de [[Richard Wagner]], en una escenografia i direcció escènica de [[La Fura dels Baus]]. En juny de 2009, durant el Festival del Mediterràneu, es feu per primera volta el cicle complet de les quatre òperes seguides.
=== Estrenes absolutes d'obres musicals ===
* 2006 ''Rapsòdia sobre temes valencians'', obra simfònica d'[[Andrés Valero]] (8 d'octubre, en el concert inaugural)
* 2014 ''Maror'', òpera de [[Manuel Palau]], en llibret de [[Xavier Casp]], escrita en [[1956]] (24 d'abril, estrena representada; en 2002 s'havia estrenat en versió de concert en el [[Palau de la Música de Valéncia]])
=== Estrenes en Espanya d'obres musicals ===
En la seua breu història, el Palau de les Arts ha intentat renovar el repertori, estrenant obres que encara no s'havien fet mai en Espanya. Entre elles (si no s'indica una atra cosa, són òperes; entre paréntesis i a continuació del títul, data de l'estrena absoluta de l'obra):
* 2006 ''L'isola dal piacere'' (1795, Londres) de V. Martín i Soler (14 de novembre)
* 2007 ''Cyrano de Bergerac'' (1936, Roma) de [[Franco Alfano]]
* 2007 ''Dobře placená procházka'' (''Un passeig ben pagat'') (1965, Praga), "opera-jazz" de Jiří Šlitr i Jiří Suchý (16 de maig)
* 2008 ''La belle et la bête'' (1994), "opera-film" de [[Philip Glass]] (3 de giner)
* 2008 ''[[Esposalles al monestir]]'' (1946, Sant Petersburg) de [[Sergei Prokofiev]] (26 de giner)
* 2008 ''Le dernier jour d'un condamné'' (2007, París) de [[David Alagna]] (12 de febrer)
* 2008 ''Orlando'' (1733, Londres) de [[Georg Friedrich Haendel]] (16 de febrer)
* 2008 ''Philistaei a Jonatha dispersi'' (1774, Venècia), oratori de V. Martín i Soler (4 de juny, a la Sala Martín i Soler)
* 2009 ''[[Les Troyens]]'', òpera d'[[Hector Berlioz]] (31 d'octubre).
* 2011 ''1984'' (2005, Londres), òpera de [[Lorin Maazel]] (23 de febrer)
* 2013 ''La incoronazione di Dario'' (1717, Venècia), òpera d'Antonio Vivaldi (14 de decembre)
* 2015 ''Narciso'' (1720, Londres), òpera de [[Domenico Scarlatti]] (22 de maig)
== Galeria ==
<gallery>
Palau de les Arts.JPG|miniatura|esquerra|Palau de les Arts. Lateral
Palau de les Arts3.JPG|miniatura|esquerra|Palau de les Arts. Part posterior
09-03-1115-Valentia 172.jpg|miniatura|Sala principal del Palau de les Arts: platea i pisos de butaques.
Hall-PalauArts-Valencia.jpg|miniatura|Vestíbul de la sala principal del Palau de les Arts, en vistes a la Ciutat de les Arts.
PalauArtsValencia-entrance.jpg|miniatura|esquerra|Entrada al Palau de les Arts
Detalle de la decoración del Auditorio del Palau de les Arts. IX Festival Internacional de Mediometrajes La Cabina.jpg|Detall de la decoració de l'Auditori
Ciudad de las Artes y de las Ciencias 1.JPG|miniatura|esquerra|Palau de les Arts, part posterior
</gallery>
== Referències ==
{{Referències}}
== Enllaços externs ==
{{commonscat}}
* [https://www.lesarts.com Pàgina oficial]
{{Ciutat de les Arts i les Ciències}}
[[Categoria:Ciutat de les Arts i les Ciències]]
[[Categoria:Teatres d'òpera d'Espanya]]
[[Categoria:Teatres de Valéncia]]