1821
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Pàgina nova, en el contingut: «Va naixer en Valéncia el 4 d'abril de 1855, mos deixà el 3 també d'abril de 1924 Va estudiar en l'institut de Valéncia nomenat després Lluis Vives ....».
Va naixer en Valéncia el 4 d'abril de 1855, mos deixà el 3 també d'abril de 1924
Va estudiar en l'institut de [[Valéncia]] nomenat després [[Lluis Vives]] . Allí l'historiador [[Vicente Boix]] li va aficionar a l'historia, l'art y la [[lliteratura valenciana]].
En 1877 va terminar la seua llicenciatura de Dret per l'[[Universitat de Valéncia]].
=L'escritor=
Mol jove se va incorporar a diversos moviments culturals valencianistes, [[Lo Rat Penat]], l'[[Ateneu Científic,]] el [[Liceu Lliterari]] y La [[Joventut Catòlica]].
Des de [[1881]] va publicar artículs en la [[Revista de Valéncia]], “Los Barones del [[Reino de Valencia]]”, “Los Blasones de la Catedral” y uns atres.
En [[1884]] va aparéixer el seu llibre “De la Alcurnia de [[San José]] a los sentimeintos nobiliarios” y un any després en [[1885]] publicà un estudi monogràfic al voltant de l'”Aparcició del [[Cristianisme]] en [[Valéncia]]” esta obra va ser complementà als poc anys en un atra nomenada “Los Prelados Valentinos”, [[1887]]. Totes de temàtica religiosa.
Pero també s'interessà per atres temes històrics, escrivint obres com “La Casa de la [[Generalitat]]”, [[1893]], “La Casa de la Diputación”, [[1910]], etc.
Va colaborar en “[[Las Provincias]]” y en el seu “[[Almanaque]]”
Martinez Aloy fon el primer decà del nou [[Centre de Cultura Valenciana]] fins [[1924]]. En eixe temps va treballar en la “Geografia histórica de la provincia de [[Valencia]]” y la publicà en l'obra que va dirigir [[Francesc Carreras Candi]] “Geografia General del [[Reino de Valencia]]” entre [[1923]] i [[1925]].
No va poder terminar una Enciclopèdia Valenciana, pero les seues dades y la gran cantitat de material reunit ha segut de gran utilitat a molts investigadors posteriors.
=Política=
A principi de sigle s'incorporà al [[Partit Conservador]] de [[Teodoro Llorente]], y se va vincular al nomenat “silverismo regeneracionista”.
Tota la seua carrera política la va desenrollar en l'àmbit local, fon alcalde de [[Valéncia]] en dos moments de molta activitat, entre [[febrer]] y [[juny]] de [[1907]] y entre [[juny]] y [[decembre]] de [[1917]].
Ademés va ser Diputat Provincial en diverses ocasions , en [[1914]] va ser elegit president de l'institució y en eixe moment impulsà la creació del [[Centre de Cultura Valenciana]] en [[1915]].
=Càrrecs que va ostentar =
*Membre de la [[Real Academia de Bellas Artes de San Carlos de Valéncia]].
*Director del [[Museu de Belles Arts]] en 1920
*[[Delegat Regi]] en l'[[Institut de Segona Ensenyança de Valéncia]]
*Cronista Oficial de la Provincia de Valencia des de 1892
*Decà de la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] des de la seua creació fins [[1924]].
=Bibliografia=
*[[Federico Martinez Roda]], La [[Real Academia de Cultura Valenciana]] en su Nonagésimo Aniversario, Valencia, 2006, ISBN 84 96068 81 1
[[Categoria: Biografies]]
Va estudiar en l'institut de [[Valéncia]] nomenat després [[Lluis Vives]] . Allí l'historiador [[Vicente Boix]] li va aficionar a l'historia, l'art y la [[lliteratura valenciana]].
En 1877 va terminar la seua llicenciatura de Dret per l'[[Universitat de Valéncia]].
=L'escritor=
Mol jove se va incorporar a diversos moviments culturals valencianistes, [[Lo Rat Penat]], l'[[Ateneu Científic,]] el [[Liceu Lliterari]] y La [[Joventut Catòlica]].
Des de [[1881]] va publicar artículs en la [[Revista de Valéncia]], “Los Barones del [[Reino de Valencia]]”, “Los Blasones de la Catedral” y uns atres.
En [[1884]] va aparéixer el seu llibre “De la Alcurnia de [[San José]] a los sentimeintos nobiliarios” y un any després en [[1885]] publicà un estudi monogràfic al voltant de l'”Aparcició del [[Cristianisme]] en [[Valéncia]]” esta obra va ser complementà als poc anys en un atra nomenada “Los Prelados Valentinos”, [[1887]]. Totes de temàtica religiosa.
Pero també s'interessà per atres temes històrics, escrivint obres com “La Casa de la [[Generalitat]]”, [[1893]], “La Casa de la Diputación”, [[1910]], etc.
Va colaborar en “[[Las Provincias]]” y en el seu “[[Almanaque]]”
Martinez Aloy fon el primer decà del nou [[Centre de Cultura Valenciana]] fins [[1924]]. En eixe temps va treballar en la “Geografia histórica de la provincia de [[Valencia]]” y la publicà en l'obra que va dirigir [[Francesc Carreras Candi]] “Geografia General del [[Reino de Valencia]]” entre [[1923]] i [[1925]].
No va poder terminar una Enciclopèdia Valenciana, pero les seues dades y la gran cantitat de material reunit ha segut de gran utilitat a molts investigadors posteriors.
=Política=
A principi de sigle s'incorporà al [[Partit Conservador]] de [[Teodoro Llorente]], y se va vincular al nomenat “silverismo regeneracionista”.
Tota la seua carrera política la va desenrollar en l'àmbit local, fon alcalde de [[Valéncia]] en dos moments de molta activitat, entre [[febrer]] y [[juny]] de [[1907]] y entre [[juny]] y [[decembre]] de [[1917]].
Ademés va ser Diputat Provincial en diverses ocasions , en [[1914]] va ser elegit president de l'institució y en eixe moment impulsà la creació del [[Centre de Cultura Valenciana]] en [[1915]].
=Càrrecs que va ostentar =
*Membre de la [[Real Academia de Bellas Artes de San Carlos de Valéncia]].
*Director del [[Museu de Belles Arts]] en 1920
*[[Delegat Regi]] en l'[[Institut de Segona Ensenyança de Valéncia]]
*Cronista Oficial de la Provincia de Valencia des de 1892
*Decà de la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] des de la seua creació fins [[1924]].
=Bibliografia=
*[[Federico Martinez Roda]], La [[Real Academia de Cultura Valenciana]] en su Nonagésimo Aniversario, Valencia, 2006, ISBN 84 96068 81 1
[[Categoria: Biografies]]