Canvis

{{Infobox pobles

{{Infobox pobles

|image_país = [[Image: Localisació_d'Albal_respecte_la_Comunitat_Valenciana.png‎|95px]]  

|image_país = [[File:Localització d'Albal respecte del País Valencià.png|115px]]  

|image_província = [[Image: Localisació_d'Albal_respecte_de_l'Horta_Sur.png‎|160px]]  

|image_província = [[File:Localització d'Albal respecte de l'Horta Sud.png|160px]]  

|nom = Albal  

|nom = Albal  

|image_escut = [[Image: Escut_d'Albal.png‎|90px]]  

|image_escut = [[File:Escut d'Albal.svg|90px]]  

|país = {{flagicon|Spain}} [[Espanya]]

|país = [[File:Bandera de España.svg|20px]] [[Espanya]]

|comunitat = {{flagicon|Valencia}} [[Comunitat Valenciana]]

|comunitat = {{flagicon|Valencia}} [[Comunitat Valenciana]]

|província = [[Província de Valéncia]]

|província = [[Província de Valéncia]]

|superfície = 7,4 km²

|superfície = 7,4 km²

|altitut = 15 msnm

|altitut = 15 msnm

|població = 14.840 hab.

|població = 16.845 hab. (2022)

|densitat = 2005,41 hab./km²

|densitat = 2195,14 hab./km²

|gentilici = Albalenc/a

|gentilici = Albalenc/a

|llengua = [[Valencià]]

|llengua = [[Valencià]]

|còdic_postal = 4670

|còdic_postal = 4670

|festes = 3 de febrer i 26 de juliol

|festes = 3 de febrer i 26 de juliol

|alcalde = Ramon Marí Vila ([[PSPV-PSOE]])

|alcalde = José Miguel Ferris Estrems ([[PP]])

|uep = [http://www.albal-ayto.com Web Oficial d'Albal]

|web = [https://www.albal.es Web oficial d'Albal]

|notes =  

|notes =  

}}

}}

 

'''Albal''' és un [[municipi]] de la [[Comunitat Valenciana]], [[Espanya]]. Pertanyent a la [[província de Valéncia]], en la [[comarca]] de [[L'Horta Sur]].  

'''Albal''' és un [[municipi]] de la [[Comunitat Valenciana]], [[Espanya]]. Pertanyent a la [[província de Valéncia]], en la [[comarca]] de [[L'Horta Sur]].

== Geografia ==

== Geografia ==

Situat entre [[l'Albufera]] i les últimes elevacions de la [[Serra Perenchisa]].  

Situat entre [[l'Albufera]] i les últimes elevacions de la [[Serra Perenchisa]].  

El terreny en que s'ubica és la planura d'aluvió que conforma tota la '''comarca de l'Horta'''. Formada pels sediments acumulats a lo llarc de millons d'anys pels numerosos barrancs d'escorrentia de la zona. Rega del [[Xúquer]] per mig de la Sequia Real i del [[Túria]] per la [[Sequia de Favara]], que té el seu fi en el terme; les seues aigües son repartides a tot el terme per la Sequia d'Albal. Prop se troba el [[Parc Natural de l'Albufera]]

El terreny en que s'ubica és la planura d'aluvió que conforma tota la '''comarca de l'Horta'''. Formada pels sediments acumulats a lo llarc de millons d'anys pels numerosos barrancs d'escorrentia de la zona. Rega del [[Xúquer]] per mig de la Sequia Real i del [[Túria]] per la [[Sequia de Favara]], que té el seu fi en el terme; les seues aigües són repartides a tot el terme per la Sequia d'Albal. Prop se troba el [[Parc Natural de l'Albufera]]

El [[clima mediterràneu]] en temperatures suaus en hivern i en estiu. La major part de les precipitacions tenen lloc en la primavera i en la primavera d'hivern. Freqüentment, en la primavera d'hivern tenen lloc pluges torrencials generades pel fenomen de la [[gota freda]]. Ocasionalment se produïxen desbordaments dels barrancs citats.

El [[clima mediterràneu]] en temperatures suaus en hivern i en estiu. La major part de les precipitacions tenen lloc en la primavera i en la primavera d'hivern. Freqüentment, en la primavera d'hivern tenen lloc pluges torrencials generades pel fenomen de la [[gota freda]]. Ocasionalment se produïxen desbordaments dels barrancs citats.

== Història ==

== Història ==

L'orige del municipi se remonta a l'época musulmana quant va ser fundada una alqueria [[àrap]] o casa de camp de l'época, que rebé el nom de '''Alboayal''' i que, en [[1238]], el rei [[Jaume I d'Aragó]] dona a Gil de Atrosillo, qui sis anys més tart, la vengué al Cabildo Catedralici de Valéncia, que conservà definitivament el senyoriu.

L'orige del municipi se remonta a l'época musulmana quant va ser fundada una alqueria [[àrap]] o casa de camp de l'época, que rebé el nom de '''Alboayal''' i que, en l'any [[1238]], el rei [[Jaume I d'Aragó]] dona a Gil de Atrosillo, qui sis anys més tart, la vengué al Cabildo Catedralici de Valéncia, que conservà definitivament el senyoriu.

== Administració ==

== Administració ==

{{Alcaldes_Espanya

{{Alcaldes_Espanya

   | Alcalde_1 = Agustín Zacarés Vila

   | Alcalde_1 = Agustín Zacarés Vila

   | Partit_1 = [[Agrupació Independent per a la Unió i el Progrés d'Albal|AIUPA]]

   | Partit_1 = [[Agrupació Independent per a l'Unió i el Progrés d'Albal|AIUPA]]

   | Alcalde_2 = n/d

   | Alcalde_2 = n/d

   | Partit_2 = n/d

   | Partit_2 = n/d

   | Partit_4 = [[Unió Valenciana|UV]]

   | Partit_4 = [[Unió Valenciana|UV]]

   | Alcalde_5 = Agustín Zacarés Vila

   | Alcalde_5 = Agustín Zacarés Vila

   | Partit_5 = [[Unió Valenciana|UV]] - Independents - Contristes

   | Partit_5 = [[Unió Valenciana|UV]] - Independents - Centristes

   | Alcalde_6 = Agustín Zacarés Vila - José Vicente Sanchís Vila

   | Alcalde_6 = Agustín Zacarés Vila - José Vicente Sanchís Vila

   | Partit_6 = Alternativa Comunitat Valenciana - [[PPCV]]

   | Partit_6 = Alternativa Comunitat Valenciana - [[PPCV]]

   | Alcalde_8 = Ramón Marí Vila

   | Alcalde_8 = Ramón Marí Vila

   | Partit_8 = [[PSPV-PSOE]]

   | Partit_8 = [[PSPV-PSOE]]

}}

}}

== Demografia ==

== Demografia ==

La seua població és de 14.804 habitants en [[2007]], encara que en tendència a l'alça degut a la gran cantitat de terreny en que s'esta edificant. La major part dels recent aplegats son de la mateixa província. També s'esta experimentant una creixent immigració d'orige estranger: [[magreb]]í, [[Llatinoamèrica|llatinoamericà]], [[Àsia|oriental]] i d'[[Europa]] de l'est.

La seua població era de 16.845 habitants en l'any [[2022]], encara que en tendència a l'alça degut a la gran cantitat de terreny en que s'està edificant. La major part dels recent aplegats són de la mateixa província. També s'esta experimentant una creixent immigració d'orige estranger: [[magreb]]í, [[Llatinoamèrica|llatinoamericà]], [[Àsia|oriental]] i d'[[Europa]] de l'est.

{| align="center" rules="all" cellspacing="0" cellpadding="4" style="border: 1px solid #999; border-right: 2px solid #999; border-bottom:2px solid #999"

|+ style="font-weight: bold; font-size: 1.1em; margin-bottom: 0.5em"| Evolució demogràfica

{| align="center" {{tablabonita}}

!bgcolor=pink colspan=20 style="color:black;"|Evolució demogràfica

![[1900]] !! [[1910]] !! [[1920]] !! [[1930]] !! [[1940]] !! [[1950]] !! [[1960]] !! [[1970]] !! [[1981]] !! [[1991]] !! [[2000]] !! [[2005]] !! [[2007]]

![[1900]] !! [[1910]] !! [[1920]] !! [[1930]] !! [[1940]] !! [[1950]] !! [[1960]] !! [[1970]] !! [[1981]] !! [[1991]] !! [[2000]] !! [[2005]] !! [[2007]] !! [[2017]] !!  [[2022]]

|-

|-

| align=center| 2.293 || align=center| 2.373 || align=center| 2.673 || align=center| 3.100 || align=center| 3.547 || align=center| 4.069 || align=center| 4.784 || align=center| 7.203 || align=center| 8.101 || align=center| 9.109 || align=center| 11.973 || align=center| 14.061 || align=center| 14.840

| align=center| 2.293 || align=center| 2.373 || align=center| 2.673 || align=center| 3.100 || align=center| 3.547 || align=center| 4.069 || align=center| 4.784 || align=center| 7.203 || align=center| 8.101 || align=center| 9.109 || align=center| 11.973 || align=center| 14.061 || align=center| 14.840 || align=center| 16.204 || align=center| 16.845

|}

|}

== Economia ==

== Economia ==

La seua economia se basa principalment en l'agricultura (arròs, taronges, mandarines, hortalices), la chicoteta industria, el moble i el sector servicis. La propietat de la terra esta molt repartida.

La seua economia se basa principalment en l'agricultura ([[arròs]], [[taronja|taronges]], [[Mandarina|mandarines]], [[hortaliça|hortalices]]), la chicoteta industria, el moble i el sector servicis. La propietat de la terra esta molt repartida.

 

 

A esta actvitat corresponen els tres polígons industrials que té, a saber; el més dotat i major junt a la [[pista de Silla]] i llimitant en els polígons de [[Catarroja]] i [[Beniparrell]]; el del camí de santa Anna on estagué l'Hort de Calafré (joya arquitectònica decimonónica hui desapareguda); i per últim destaca el de la cooperativa mesclant-se ya en la zona residencial.

El sector terciari d'Albal també és destacable en un gran número d'empreses dedicades a la restauració encara que no a l'hostería. El terciari de servicis destaca per la proliferació d'entitats bancàries per les principals avingudes de la ciutat.

 

El sector terciari d'Albal també és destacable en un gran número d'empreses dedicades a la restauració encara que no a l'hostlería. El terciari de servicis destaca per la proliferació de entitats bancàries per les principals avingudes de, la ya, ciutat. Mercat municipal, supermercats, tendes, farmàcies, etc.

En tot, la població d'Albal no té una dedicació primària sino que pel contrari els treballs estan més en relació en els sectors terciari i terciari industrial, havent funcionaris, secretaris, empresaris industrials, empresaris de la fusta, de la construcció, de la agroalimentació, etc.

En tot, la població d'Albal no té una dedicació primària sino que pel contrari els treballs estan més en relació en els sectors terciari i terciari industrial, havent funcionaris, secretaris, empresaris industrials, empresaris de la fusta, de la construcció, de la agroalimentació... etc.

== Monuments ==

== Monuments ==

*'''Ermita de Santa Ana'''. Edificada sobre un chicotet montícul, on la tradició senyala que va ser trobada la seua image; és patrona d'Albal. L'edifici és ample en arcades ogivals, en atri i cor alt, havent sigut restaurada en 1943 i en 2005. També es venerat allí Sant Blai, patró del poble. El parage esta cobert de pins, en una ampla plaça i font, següent lloc de romeria durant las festes patronals, el 3 de febrer i el 26 de juliol, instalant-se llocs per a la venda del típic "''porrat''".

*'''Ermita de Santa Ana'''. Edificada sobre un chicotet montícul, a on la tradició senyala que va ser trobada la seua image; és patrona d'Albal. L'edifici és ample en arcades ogivals, en atri i cor alt, havent segut restaurada en 1943 i en 2005. També es venerat allí Sant Blai, patró del poble. El parage esta cobert de pins, en una ampla plaça i font, següent lloc de romeria durant las festes patronals, el 3 de febrer i el 26 de juliol, instalant-se llocs per a la venda del típic "''porrat''".

*'''Iglésia Parroquial de Nostra Senyora dels Àngels'''. Construïda en [[1697]].

*'''Iglésia Parroquial de Nostra Senyora dels Àngels'''. Construïda en [[1697]].

*'''Torre àrap'''.

*'''Torre àrap'''.

== Festes ==

== Festes ==

Les principals festes son:

Les principals festes són:

*'''[[Sant Blai]]'''. Se celebra el 3 de febrer.

*'''[[Sant Blai]] '''. Se celebra el 3 de febrer.

*'''Les [[Falles]]'''. En març.

*'''Les [[Falles]] '''. En març.

*'''Santa Ana'''. Té lloc el 26 de juliol.  

*'''Santa Ana'''. Té lloc el 26 de juliol.  

Son típics en festes els focs artificials, les misses, processons, concerts de música (tant de bandes com de pop-rock), cavalcates i verbenes.

Són típics en festes els [[fòcs artificials]], les misses, processons, concerts de música (tant de bandes com de pop-rock), cavalcates i verbenes.

 

 

 

== Enllaços externs ==

== Enllaços externs ==

*[http://www.hortanoticias.com/seccion.asp?ref=27 Noticies, events i actes d'Albal en Hortanoticias.com, diari digital de l´Horta]

{{commonscat|Albal}}

 

{{Municipis de L'Horta Sur}}

{{Municipis de L'Horta Sur}}

[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]

[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]

[[Categoria:Pobles de la Província de Valéncia]]

[[Categoria:Pobles de la Província de Valéncia]]