124 521
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 1:
Llínea 1: − + + + + + − + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + − + + + + + + + + + + + + − + − Segons el cens del [[INE]] de l'any [[2021]], conta en una població de 27.617 habitants censats.+ + + + + + + + + + + + + − * [https://www.sueca.es/ Ajuntament de Sueca]
sense resum d'edició
[[File:PlazaAytoSueca.jpg|thumb|Plaça de l'Ajuntament (Sueca)]]
[[File:PlazaAytoSueca.jpg|thumb|Plaça de l'Ajuntament (Sueca)]]
'''Sueca''' és un municipi de la [[Valéncia, província|província de Valéncia]] en la [[Comunitat Valenciana]], [[Espanya]], pertanyent a la [[Comarques de la Comunitat Valenciana|comarca]] de [[La Ribera Baixa]].
'''Sueca''' és un [[municipi]] de la [[Valéncia, província|província de Valéncia]] en la [[Comunitat Valenciana]], [[Espanya]], pertanyent a la [[Comarques de la Comunitat Valenciana|comarca]] de [[La Ribera Baixa]], d'a on és la seua capital.
== Geografia ==
Situada en la comarca de la Ribera Baixa, de la que és al mateix temps capital i lal que major número d'habitants concentra. El seu terme municipal, prou extens en la seua comarca, forma part del parc natural de l'[[Albufera]]. El relleu ho constituïx una immensa planicie formada pels acarreus del [[riu Xúquer]], que han colmatat la zona en époques molt recents i que en la seua part més septentrional acaben per confondre's en les aigües de l'Albufera formant un terreny pantanós, sorgix d'en mig d'esta planicie un tossal, la Montanya dels Sants, de 27 msnm de cota màxima declarada microrreserva en l'any [[2005]], i és l'única afloració rocosa del terme municipal en sol ferm. La [[mar Mediterrànea]] banya els 8 km de costa del terme municipal.
== Historia ==
== Historia ==
Els orígens de Sueca radiquen en l'existéncia d'una [[alqueria]] àrap.
Els orígens de Sueca radiquen en l'existéncia d'una [[alqueria]] àrap, encara que els vestigis humans trobats en el seu terme municipal es remonten al [[Paleolític superior|Paleolític Superior]].
La ciutat, donada als hospitalaris en l'any [[1157]] per [[Ramón Berenguer IV]], queda incorporada a la civilisació cristiana occidental en [[Jaume I d'Aragó]] i l'Orde de l'Hospital, que otorguen Carta Pobla en [[febrer]] de [[1245]].
== Administració ==
{{Alcaldes_Espanya
| Alcalde_1 = Jaume Lloret Solves (1979-1980)
Alfredo Guillem Contreras (1980-1983)
| Partit_1 = [[PCE]]
| Alcalde_2 = Alfredo Guillem Contreras
| Partit_2 = [[PCE]]
| Alcalde_3 = Francesc Ferrer Carbonell
| Partit_3 = [[PSPV-PSOE]]
| Alcalde_4 = Vicent Vera Chanqués
Ricardo Ortí Sanz
| Partit_4 = [[CDS]]
| Alcalde_5 = Salvador Gil Beltrán
| Partit_5 = [[PSPV-PSOE]]
| Alcalde_6 = Alfredo Guillem Contreras
| Partit_6 = [[BLOC]]
| Alcalde_7 = Salvador Gil Beltrán
| Partit_7 = [[PSPV-PSOE]]
| Alcalde_8 = [[Joan Baldoví i Roda|Joan Baldoví Roda]]
| Partit_8 = [[BLOC]]
| Alcalde_9 = José Salvador Campillo Moncho
| Partit_9 = GISPM - Grup Independent Sueca, Perelló i Mareny
| Alcalde_10 = Raquel Tamarit Iranzo
| Partit_10 = [[Compromís]]
| Alcalde_11 = Dimas Vázquez España
| Partit_11 = [[PSPV-PSOE]]
| Alcalde_12 = Dimas Vázquez España
| Partit_12 = [[PSPV-PSOE]]
}}
== Demografia ==
Segons el cens del [[INE]] de l'any [[2023]], conta en una població de 28.086 habitants censats.
== Economia ==
== Economia ==
Tenint en conte la gran amplària del seu terme municipal, es dedica en gran part al cultiu de l'[[arròs]]. Per este motiu es considera que esta zona podria ser l'orige de la [[paella]].
Tenint en conte la gran amplària del seu terme municipal, es dedica en gran part al cultiu de l'[[arròs]]. Per este motiu es considera que esta zona podria ser l'orige de la [[paella]]. En menor mida, també són importants els cultius de la [[taronja]] i les [[hortalices]]. L'[[aigua]] per al rec procedix del riu Xúquer.
La ganaderia, pese a no ser un sector important conta en caps de [[Vaca|vacú]], [[Ovella|lanar]], [[Porc|porcí]] i granges [[Gallina|avícoles]].
== Gastronomia ==
La ciutat alberga des de l'any [[1961]] el prestigiós [[Concurs Internacional de Paella Valenciana]].
== Vore també ==
* [[Anex:Municipis de la província de Valéncia]]
== Referències ==
{{listaref}}
== Demografia ==
* [https://www.sueca.es/ Ajuntament de Sueca]
* [https://www.dival.es/es Diputació provincial de Valéncia]
* [https://www.fvmp.es/fvmp3/guia Federació Valenciana de Municipis i províncies - Guia Turística] D'a on s'ha extret informació en el seu consentiment. [http://es.wikipedia.org/wiki/Wikipedia:Autorizaci%C3%B3n_de_copia_de_web/Federaci%C3%B3n_Valenciana_de_Municipios_y_Provincias]
* [https://www.ine.es/nomen2/index.do?accion=busquedaDesdeHome&nombrePoblacion=Sueca INE. Població de Sueca]
* [https://web.archive.org/web/20150216011800/http://www.ive.es/ Instituto Valenciano de Estadística]
== Bibliografia ==
* [[Ampar Cabanes|Cabanes Pecourt, María de los Desamparados]], [[Abelardo Herrero Alonso|Herrero Alonso, Abelardo]] i [[Ramón Ferrer Navarro|Ferrer Navarro, Ramon]]. ''Documentos y datos para un estudio toponímico de la Región valenciana'' (Valencia, 1981) VV.AA.
* [[Antoni Josep Cavanilles|Cavanilles, Antoni Josep]]. ''Observacions sobre l'Història natural, Geografia, Agricultura, Població i fruts del Regne de Valéncia'' Valéncia: Editorial Albatros, 1995, edició facsimilar de la realisada en 1795 en l'Imprenta Real de Madrit
* Garín y Ortiz de Taranco, Felipe Mª (1986). Catálogo monumental de la provincia de Valencia. Valencia: Caja de Ahorros de Valencia. ISBN 84-505-4653-2
* Gaspar Juan Escolano. Décadas de la Historia de Valencia
* [https://web.archive.org/web/20070126024634/http://www.portaveu.gva.es/guia/guiaComunicacion2005.pdf Guía de comunicación de la Comunidad Valenciana 2005]
* Monravana, La. Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana. Historia. Editorial Prensa Valenciana. 2009
* Soler Salcedo, Juan Miguel (2008). Nobleza Española, Grandeza Inmemorial 1520
== Enllaços externs ==
== Enllaços externs ==
{{commonscat|Sueca}}
{{commonscat|Sueca}}
{{Municipis de La Ribera Baixa}}
{{Municipis de La Ribera Baixa}}