124 351
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 1:
Llínea 1: + + + + Llínea 7:
Llínea 11: − + − + − Situada en la comarca de la Ribera Baixa, de la que és al mateix temps capital i lal que major número d'habitants concentra. El seu terme municipal, prou extens en la seua comarca, forma part del parc natural de l'[[Albufera]]. El relleu ho constituïx una immensa planicie formada pels acarreus del [[riu Xúquer]], que han colmatat la zona en époques molt recents i que en la seua part més septentrional acaben per confondre's en les aigües de l'Albufera formant un terreny pantanós, sorgix d'en mig d'esta planicie un tossal, la Montanya dels Sants, de 27 msnm de cota màxima declarada microrreserva en l'any [[2005]], i és l'única afloració rocosa del terme municipal en sol ferm. La [[mar Mediterrànea]] banya els 8 km de costa del terme municipal. Llínea 15:
Llínea 18: − − == Demografia == − Segons el cens del [[INE]] de l'any [[2023]], conta en una població de 28.086 habitants censats. Llínea 37:
Llínea 37: + − * Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana. Historia. Editorial Prensa Valenciana. 2009 − * Madoz, Pascual (1849). «Diccionario Geográfico-Estadístico-Histórico de España y sus posesiones de Ultramar»+ − +
sense resum d'edició
[[File:PlazaAytoSueca.jpg|thumb|Plaça de l'Ajuntament (Sueca)]]
[[File:PlazaAytoSueca.jpg|thumb|Plaça de l'Ajuntament (Sueca)]]
'''Sueca''' és un [[municipi]] de la [[Valéncia, província|província de Valéncia]] en la [[Comunitat Valenciana]], [[Espanya]], pertanyent a la [[Comarques de la Comunitat Valenciana|comarca]] de [[La Ribera Baixa]], d'a on és la seua capital.
'''Sueca''' és un [[municipi]] de la [[Valéncia, província|província de Valéncia]] en la [[Comunitat Valenciana]], [[Espanya]], pertanyent a la [[Comarques de la Comunitat Valenciana|comarca]] de [[La Ribera Baixa]], d'a on és la seua capital.
== Geografia ==
Situada en la comarca de la Ribera Baixa, de la que és al mateix temps capital i lal que major número d'habitants concentra. El seu terme municipal, prou extens en la seua comarca, forma part del parc natural de l'[[Albufera]]. El relleu ho constituïx una immensa planicie formada pels acarreus del [[riu Xúquer]], que han colmatat la zona en époques molt recents i que en la seua part més septentrional acaben per confondre's en les aigües de l'Albufera formant un terreny pantanós, sorgix d'en mig d'esta planicie un tossal, la Montanya dels Sants, de 27 msnm de cota màxima declarada microrreserva en l'any [[2005]], i és l'única afloració rocosa del terme municipal en sol ferm. La [[mar Mediterrànea]] banya els 8 km de costa del terme municipal.
== Historia ==
== Historia ==
La ciutat, donada als hospitalaris en l'any [[1157]] per [[Ramón Berenguer IV]], queda incorporada a la civilisació cristiana occidental en [[Jaume I d'Aragó]] i l'Orde de l'Hospital, que otorguen Carta Pobla en [[febrer]] de [[1245]].
La ciutat, donada als hospitalaris en l'any [[1157]] per [[Ramón Berenguer IV]], queda incorporada a la civilisació cristiana occidental en [[Jaume I d'Aragó]] i l'Orde de l'Hospital, que otorguen Carta Pobla en [[febrer]] de [[1245]].
== Geografia ==
== Demografia ==
Segons el cens del [[INE]] de l'any [[2023]], conta en una població de 28.086 habitants censats.
== Economia ==
== Economia ==
La ganaderia, pese a no ser un sector important conta en caps de [[Vaca|vacú]], [[Ovella|lanar]], [[Porc|porcí]] i granges [[Gallina|avícoles]].
La ganaderia, pese a no ser un sector important conta en caps de [[Vaca|vacú]], [[Ovella|lanar]], [[Porc|porcí]] i granges [[Gallina|avícoles]].
== Gastronomia ==
== Gastronomia ==
* [[Ampar Cabanes|Cabanes Pecourt, María de los Desamparados]], [[Abelardo Herrero Alonso|Herrero Alonso, Abelardo]] i [[Ramón Ferrer Navarro|Ferrer Navarro, Ramon]]. ''Documentos y datos para un estudio toponímico de la Región valenciana'' (Valencia, 1981) VV.AA.
* [[Ampar Cabanes|Cabanes Pecourt, María de los Desamparados]], [[Abelardo Herrero Alonso|Herrero Alonso, Abelardo]] i [[Ramón Ferrer Navarro|Ferrer Navarro, Ramon]]. ''Documentos y datos para un estudio toponímico de la Región valenciana'' (Valencia, 1981) VV.AA.
* [[Antoni Josep Cavanilles|Cavanilles, Antoni Josep]]. ''Observacions sobre l'Història natural, Geografia, Agricultura, Població i fruts del Regne de Valéncia'' Valéncia: Editorial Albatros, 1995, edició facsimilar de la realisada en 1795 en l'Imprenta Real de Madrit
* [[Antoni Josep Cavanilles|Cavanilles, Antoni Josep]]. ''Observacions sobre l'Història natural, Geografia, Agricultura, Població i fruts del Regne de Valéncia'' Valéncia: Editorial Albatros, 1995, edició facsimilar de la realisada en 1795 en l'Imprenta Real de Madrit
* Garín y Ortiz de Taranco, Felipe Mª (1986). Catálogo monumental de la provincia de Valencia. Valencia: Caja de Ahorros de Valencia. ISBN 84-505-4653-2
* Gaspar Juan Escolano. Décadas de la Historia de Valencia
* Gaspar Juan Escolano. Décadas de la Historia de Valencia
* [https://web.archive.org/web/20070126024634/http://www.portaveu.gva.es/guia/guiaComunicacion2005.pdf Guía de comunicación de la Comunidad Valenciana 2005]
* [https://web.archive.org/web/20070126024634/http://www.portaveu.gva.es/guia/guiaComunicacion2005.pdf Guía de comunicación de la Comunidad Valenciana 2005]
* Monravana, La. Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana. Historia. Editorial Prensa Valenciana. 2009
* Monravana, ''La Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana''. Historia. Editorial Prensa Valenciana. 2009
* Soler Salcedo, Juan Miguel (2008). Nobleza Española, Grandeza Inmemorial 1520
== Enllaços externs ==
== Enllaços externs ==