Llínea 12: |
Llínea 12: |
| |coor = 39°21′44″N 0°27′40″O | | |coor = 39°21′44″N 0°27′40″O |
| |altitut = 50 msnm | | |altitut = 50 msnm |
− | |població = 21.487 hab. (2021) | + | |població = 21.761 hab. (2022) |
− | |densitat = 241,41 hab./km² | + | |densitat = 253,68 hab./km² |
| |gentilici = Picassenter/a | | |gentilici = Picassenter/a |
| |llengua = [[Valencià]] | | |llengua = [[Valencià]] |
Llínea 19: |
Llínea 19: |
| |festes = 10 de juliol i 8 de setembre | | |festes = 10 de juliol i 8 de setembre |
| |alcalde = María Concepción García Ferrer ([[PSPV-PSOE]]) | | |alcalde = María Concepción García Ferrer ([[PSPV-PSOE]]) |
− | |web = [http://www.picassent.es Web oficial de Picassent] | + | |web = [https://www.picassent.es Web oficial de Picassent] |
| |notes = | | |notes = |
| }} | | }} |
− | '''Picassent''' (en [[castellà]] ''Picasent''), és un municipi de la [[Comunitat Valenciana]], [[Espanya]]. Pertanyen a la [[província de Valéncia]], situat en la zona sur de l'[[àrea metropolitana de Valéncia]], en la comarca de [[L'Horta Sur]]. És cap de partit judicial. Picassent alberga la presó de Picassent. | + | [[File:Ermitadepicassent.jpg|thumb|250px|Ermita de la Verge de Vallivana]] |
| + | '''Picassent''' (en [[castellà]] ''Picasent''), és un [[municipi]] de la [[Comunitat Valenciana]], [[Espanya]]. Pertanyen a la [[província de Valéncia]], situat en la zona sur de l'[[àrea metropolitana de Valéncia]], en la comarca de [[L'Horta Sur]]. És cap de partit judicial. Picassent alberga la presó de Picassent. |
| | | |
| == Geografia == | | == Geografia == |
Llínea 35: |
Llínea 36: |
| | | |
| Va permanéixer despoblat de musulmans despuix de l'any [[1248]] pero, a causa del fracàs de la repoblació de cristians, el senyor va tindre que admitre de nou a la població islàmica i mossàraps. Agnès Ximénez Sabata va heretar el senyoriu i lo va transmetre al seu fill Fernando d'Aragó, bastart de Pedro III el Gran, que lo va vendre a Ramón Boïl en [[1247]]. Esta família dispon del senyoriu fins que en el [[1367]] passa a la família Castellà que en l'any [[1451]] compraren Espioca. Ramón Castellà va vendre el senyoriu a Ramón Peixó, en l'any [[1511]]. El [[27 de novembre]] de [[1611]], despuix de l'expulsió dels moriscos, D. Pedro Lladró de Vilanova, Duc de Mandas, otorga, mediant el seu procurador, carta de poblament als nous habitants que havien anat a Picassent, establint-se les condicions en les que es repartien les cases i terres, aixina com la normativa general per al govern del poble. Despuix de la guerra de successió espanyola, adquirix la propietat el [[Marqués de Dos Aigües]] que la va mantindre fins l'abolició dels senyorius. Segons Jeroni Munyós, a mediats del [[sigle XVI]], contava en 65 veïns que a finals del sigle, segons una memòria elaborada en el poble, aplegaren a ser 493 habitants. Cavanilles, en [[1794]], consigna 390 veïns. Madoz, a mitat del [[sigle XIX]] aporta la sifra de 2.121. | | Va permanéixer despoblat de musulmans despuix de l'any [[1248]] pero, a causa del fracàs de la repoblació de cristians, el senyor va tindre que admitre de nou a la població islàmica i mossàraps. Agnès Ximénez Sabata va heretar el senyoriu i lo va transmetre al seu fill Fernando d'Aragó, bastart de Pedro III el Gran, que lo va vendre a Ramón Boïl en [[1247]]. Esta família dispon del senyoriu fins que en el [[1367]] passa a la família Castellà que en l'any [[1451]] compraren Espioca. Ramón Castellà va vendre el senyoriu a Ramón Peixó, en l'any [[1511]]. El [[27 de novembre]] de [[1611]], despuix de l'expulsió dels moriscos, D. Pedro Lladró de Vilanova, Duc de Mandas, otorga, mediant el seu procurador, carta de poblament als nous habitants que havien anat a Picassent, establint-se les condicions en les que es repartien les cases i terres, aixina com la normativa general per al govern del poble. Despuix de la guerra de successió espanyola, adquirix la propietat el [[Marqués de Dos Aigües]] que la va mantindre fins l'abolició dels senyorius. Segons Jeroni Munyós, a mediats del [[sigle XVI]], contava en 65 veïns que a finals del sigle, segons una memòria elaborada en el poble, aplegaren a ser 493 habitants. Cavanilles, en [[1794]], consigna 390 veïns. Madoz, a mitat del [[sigle XIX]] aporta la sifra de 2.121. |
| + | |
| + | == Administació == |
| + | {{Alcaldes_Espanya |
| + | | Alcalde_1 = Julián Crespo Santamargarita |
| + | | Partit_1 = [[PSPV-PSOE]] |
| + | | Alcalde_2= Francisco López Campos |
| + | | Partit_2 = [[PSPV-PSOE]] |
| + | | Alcalde_3 = Francisca Hidalgo Aguado (1987-1988) Moció de Censura |
| + | Vallivana Romaguera Ferrandis (1988-1991 |
| + | | Partit_3 = [[PSPV-PSOE]] |
| + | [[EUPV]] |
| + | | Alcalde_4 = Vicente Bta. Tarazona Fortuny |
| + | | Partit_4 = [[PSPV-PSOE]] |
| + | | Alcalde_5 =Juan Carlos Herrero de Lara |
| + | | Partit_5 =[[PPCV]] |
| + | | Alcalde_6 =Juan Carlos Herrero de Lara |
| + | | Partit_6 =[[PPCV]] |
| + | | Alcalde_7 =María Concepción García Ferrer |
| + | | Partit_7 =[[PSPV-PSOE]] |
| + | | Alcalde_8 =María Concepción García Ferrer |
| + | | Partit_8 =[[PSPV-PSOE]] |
| + | | Alcalde_9 =María Concepción García Ferrer |
| + | | Partit_9 =[[PSPV-PSOE]] |
| + | | Alcalde_10 =María Concepción García Ferrer |
| + | | Partit_10 =[[PSPV-PSOE]] |
| + | | Alcalde_11 =María Concepción García Ferrer |
| + | | Partit_11 =[[PSPV-PSOE]] |
| + | | Alcalde_12 =María Concepción García Ferrer |
| + | | Partit_12 =[[PSPV-PSOE]] |
| + | }} |
| | | |
| == Demografia == | | == Demografia == |
− | Picassent conta en 21.487 habitants segons el cens del [[INE Espanya|INE]] de l'any [[2021]]. | + | Picassent conta en 21.761 habitants segons el cens del [[INE Espanya|INE]] de l'any [[2022]]. |
| + | |
| + | <center> |
| {| align="center" {{tablabonita}} | | {| align="center" {{tablabonita}} |
| !bgcolor=pink colspan=20 style="color:black;"|Evolució demogràfica de Picassent <ref><small>'''Font''': [[Població de fet]] segons l'[[Institut Nacional de Estadística d'Espanya]]. [http://www.ine.es/intercensal/index Alteracions dels municipis en els Censos de Població des de 1842,] [http://www.ine.es/inebase2/leer.jsp?L=0&divi=DPOP&his=0 Series de població dels municipis d'Espanya des de 1996.] </small></ref> | | !bgcolor=pink colspan=20 style="color:black;"|Evolució demogràfica de Picassent <ref><small>'''Font''': [[Població de fet]] segons l'[[Institut Nacional de Estadística d'Espanya]]. [http://www.ine.es/intercensal/index Alteracions dels municipis en els Censos de Població des de 1842,] [http://www.ine.es/inebase2/leer.jsp?L=0&divi=DPOP&his=0 Series de població dels municipis d'Espanya des de 1996.] </small></ref> |
| |- | | |- |
| | | |
− | ! [[1857]] !! [[1887]] !![[1900]] !![[1910]] !![[1920]] !! [[1930]] !![[1940]] !! [[1950]] !! [[1960]] !! [[1970]] | + | ! [[1857]] !! [[1887]] !![[1900]] !![[1910]] !![[1920]] !! [[1930]] !![[1940]] !! [[1950]] !! [[1960]] !! [[1970]] !! [[1981]] !! [[1991]] !! [[1996]] !! [[2001]] !! [[2007]] !! [[2018]] !! [[2022]] |
− | |-
| |
− | | align=center| 2.643|| align=center| 3.313||align=center| 4.052|| align=center|4.500|| align=center| 4.898||align=center| 5.322||align=center|6.007||align=center|6.974|| align=center|8.433|| align=center| 11.143
| |
− | | |
| |- | | |- |
− | ! [[1981]] !! [[1991]] !! [[1996]] !! [[2001]] !! [[2007]] !! [[2018]] !! [[2021]]
| + | | align=center| 2.643|| align=center| 3.313||align=center| 4.052|| align=center|4.500|| align=center| 4.898|| align=center| 5.322|| align=center|6.007|| align=center|6.974|| align=center|8.433|| align=center| 11.143 || align=center|13.691|| align=center| 14.604|| align=center| 15.438|| align=center| 16.333|| align=center| 18.556|| align=center| 20.709|| align=center| 21.761 |
− | |- | |
− | |align=center|13.691|| align=center| 14.604|| align=center| 15.438|| align=center| 16.333||align=center| 18.556||align=center| 20.709||align=center| 21.487 | |
| |} | | |} |
| + | </center> |
| | | |
| == Economia == | | == Economia == |
Llínea 58: |
Llínea 87: |
| | | |
| == Monuments == | | == Monuments == |
− | [[File:Picassent MMXIV 08.JPG|thumb|250px|Ermita de la Verge de Vallivana]] | + | [[Archiu:Torre Espioca (Picassent) - 1.jpg|240px|miniaturadeimagen|[[Torre Espioca]], en Picassent]] |
− | | |
| * Iglésia Parroquial. Està dedicada a Sant Cristòfol i fon construïda en [[1712]], sobre atra més antiga que la parròquia tenia des de la seua erecció com tal en [[1612]]. Es de planta renaixentiste, en posteriors afegits d'estil barroc i churrigueresc. | | * Iglésia Parroquial. Està dedicada a Sant Cristòfol i fon construïda en [[1712]], sobre atra més antiga que la parròquia tenia des de la seua erecció com tal en [[1612]]. Es de planta renaixentiste, en posteriors afegits d'estil barroc i churrigueresc. |
| | | |
| * Ermita de la Verge de Vallivana. Construïda en l'any [[1738]]. | | * Ermita de la Verge de Vallivana. Construïda en l'any [[1738]]. |
| | | |
− | * [[Torre Espioca]]. La torre d'Espioca es troba junt a l'autopista A-35 Valéncia-Albacete en la localitat de Picassent, en la comarca de l'Horta sur de la província de [[Valéncia]]. La torre és de planta rectangular, i la seua base mesura 4,95 x 5,6 metros. L'interior es distribuïx en quatre pisos. Al costat de la torre es poden vore també rests d'algunes estructures habitacionals, i especialment al nort-est de la torre apareixen fragments de ceràmica. Para la seua construcció es va emplear pedra i argamasa i es troba en bon estat de conservació. Fon construïda pels musulmans en el [[sigle XI]], i formava part del sistema defensiu de Valéncia. Existixen referències escrites sobre esta torreen el Llibre del Feits o Crónica de Jaume I ([[1233]]) i en el Llibre del Repartiment (1238). Es troba baix la protecció de la Declaració genèrica del Decret de [[22 d'abril]] de [[1949]], i la Llei 16/1985 sobre el Patrimoni Históric Espanyol. La seua arqitectura i época de construcció es molt similar a la d'atres torres o castells de les comarques del centre de la província, com són les torres d'Almussafes, las de Benifayó (en especial de la Torre Muza), la del [[Castell d'Alédua]] (en Llombay) i atres més. | + | * [[Torre Espioca]]. La torre d'Espioca es troba junt a l'autopista A-35 Valéncia-Albacete en la localitat de Picassent, en la comarca de l'Horta sur de la província de [[Valéncia]]. La torre és de planta rectangular, i la seua base medix 4,95 x 5,6 metros. L'interior es distribuïx en quatre pisos. Al costat de la torre es poden vore també rests d'algunes estructures habitacionals, i especialment al nort-est de la torre apareixen fragments de ceràmica. Para la seua construcció es va amprar pedra i argamassa i es troba en bon estat de conservació. Fon construïda pels musulmans en el [[sigle XI]], i formava part del sistema defensiu de Valéncia. Existixen referències escrites sobre esta torre en el Llibre del Feits o Crònica de Jaume I ([[1233]]) i en el Llibre del Repartiment (1238). Es troba baix la protecció de la Declaració genèrica del Decret de [[22 d'abril]] de [[1949]], i la Llei 16/1985 sobre el Patrimoni Històric Espanyol. La seua arquitectura i época de construcció es molt similar a la d'atres torres o castells de les comarques del centre de la província, com són les torres d'Almussafes, las de Benifayó (en especial de la Torre Muza), la del [[Castell d'Alédua]] (en Llombay) i atres més. |
| | | |
| == Plats típics == | | == Plats típics == |
Llínea 72: |
Llínea 100: |
| Se fiquen tots els ingredients en un bol i es barregen fins obtindre una massa homogénea. I despuix, o be es deixa reposar unes 6 hores i posteriorment es fan boles de pasta que s'allarguen i s'emboliquen en paper blanc de seda; o directament i sens repòs es emboliquen els trossos en lo paper blanc de seda i es fiquen uns minuts al forn o en una caçola fins que es torren llaugerament. | | Se fiquen tots els ingredients en un bol i es barregen fins obtindre una massa homogénea. I despuix, o be es deixa reposar unes 6 hores i posteriorment es fan boles de pasta que s'allarguen i s'emboliquen en paper blanc de seda; o directament i sens repòs es emboliquen els trossos en lo paper blanc de seda i es fiquen uns minuts al forn o en una caçola fins que es torren llaugerament. |
| | | |
− | == Política == | + | == Vore també == |
− | {{Alcaldes_Espanya
| + | * [[Anex:Municipis de la província de Valéncia]] |
− | | Alcalde_1 = n/d
| |
− | | Partit_1 = n/d
| |
− | | Alcalde_2 = n/d
| |
− | | Partit_2 = n/d
| |
− | | Alcalde_3 = n/d
| |
− | | Partit_3 = n/d
| |
− | | Alcalde_4 = Vicente Bta. Tarazona Fortuny
| |
− | | Partit_4 = [[PSPV-PSOE]]
| |
− | | Alcalde_5 =Juan Carlos Herrero de Lara
| |
− | | Partit_5 =[[PPCV]]
| |
− | | Alcalde_6 =Juan Carlos Herrero de Lara
| |
− | | Partit_6 =[[PPCV]]
| |
− | | Alcalde_7 =María Concepción García Ferrer
| |
− | | Partit_7 =[[PSPV-PSOE]]
| |
− | | Alcalde_8 =María Concepción García Ferrer
| |
− | | Partit_8 =[[PSPV-PSOE]]
| |
− | }}
| |
| | | |
| == Referències == | | == Referències == |
| + | {{Reflist}} |
| + | |
| + | * [https://www.picassent.es/landing Ajuntament de Picassent] |
| + | * [https://www.dival.es/es Diputació provincial de Valéncia] |
| + | * [https://www.fvmp.es/fvmp3/guia Federació Valenciana de Municipis i províncies - Guia Turística] D'a on s'ha extret informació en el seu consentiment. [http://es.wikipedia.org/wiki/Wikipedia:Autorizaci%C3%B3n_de_copia_de_web/Federaci%C3%B3n_Valenciana_de_Municipios_y_Provincias] |
| + | * [https://www.ine.es/nomen2/index.do?accion=busquedaDesdeHome&nombrePoblacion=Picassent INE. Població de Picassent] |
| + | * [https://web.archive.org/web/20150216011800/http://www.ive.es/ Instituto Valenciano de Estadística] |
| | | |
− | * [[Cavanilles|CAVANILLES, Antonio José]]. ''Observacions sobre l'Història natural, Geografia, Agricultura, Població i fruts del Regne de Valéncia''. | + | == Bibliografia == |
− | Valéncia: Editorial Albatros, 1995, edició facsimilar de la realisada en 1795 en l'Imprenta Real de Madrit. | + | * [[Ampar Cabanes|Cabanes Pecourt, María de los Desamparados]], [[Abelardo Herrero Alonso|Herrero Alonso, Abelardo]] i [[Ramón Ferrer Navarro|Ferrer Navarro, Ramon]]. ''Documentos y datos para un estudio toponímico de la Región valenciana'' (Valencia, 1981) VV.AA. |
| + | * [[Antoni Josep Cavanilles|Cavanilles, Antoni Josep]]. ''Observacions sobre l'Història natural, Geografia, Agricultura, Població i fruts del Regne de Valéncia'' Valéncia: Editorial Albatros, 1995, edició facsimilar de la realisada en 1795 en l'Imprenta Real de Madrit |
| + | * Garín y Ortiz de Taranco, Felipe Mª (1986). Catálogo monumental de la provincia de Valencia. Valencia: Caja de Ahorros de Valencia. ISBN 84-505-4653-2 |
| + | * Gaspar Juan Escolano. Décadas de la Historia de Valencia |
| + | * [https://web.archive.org/web/20070126024634/http://www.portaveu.gva.es/guia/guiaComunicacion2005.pdf Guía de comunicación de la Comunidad Valenciana 2005] |
| + | * Madoz, Pascual (1849). «Diccionario Geográfico-Estadístico-Histórico de España y sus posesiones de Ultramar» |
| + | * Monravana, ''La Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana''. Historia. Editorial Prensa Valenciana. 2009 |
| + | * Soler Salcedo, Juan Miguel (2008). Nobleza Española, Grandeza Inmemorial 1520 |
| | | |
| == Enllaços externs == | | == Enllaços externs == |
| {{commonscat|Picassent}} | | {{commonscat|Picassent}} |
− | *[https://www.picassent.es/ Ajuntament de Picassent]
| |
| | | |
| {{Municipis de L'Horta Sur}} | | {{Municipis de L'Horta Sur}} |