Canvis

L'us més extens del velló es va donar en la [[antiga Grècia]] i en la [[Edat Mijana]]. Per eixemple, durant els sigles VI i V a. C. algunes ciutats de l'illa de [[Lesbos]] utilisaven monedes fetes d'un 60% de coure i un 40% d'argent. En l'edat mija el contingut d'argent va baixant, arribant fins a un 25% o un 20%.

L'us més extens del velló es va donar en la [[antiga Grècia]] i en la [[Edat Mijana]]. Per eixemple, durant els sigles VI i V a. C. algunes ciutats de l'illa de [[Lesbos]] utilisaven monedes fetes d'un 60% de coure i un 40% d'argent. En l'edat mija el contingut d'argent va baixant, arribant fins a un 25% o un 20%.

En periodos de [[inflació]], com el [[sigle III]] en [[Imperi Romà|Roma]] o durant les revoltes de [[1620]] en l'imperi dels [[Casa d'Austria|Habsburgo]], les monedes d'argent, a causa de la reducció constant i gradual del contingut d'argent, acaben sent monedes de velló.

En periodos de [[inflació]], com el [[sigle III]] en [[Imperi Romà|Roma]] o durant les revoltes de [[1620]] en l'imperi dels [[Casa d'Àustria|Habsburgo]], les monedes d'argent, a causa de la reducció constant i gradual del contingut d'argent, acaben sent monedes de velló.

Generalment en [[Numismàtica]] s'utilisa el terme velló per a referir-se directament al tros de metal empleat per a l'acunyació de la moneda independentment de la seua composició.

Generalment en [[Numismàtica]] s'utilisa el terme velló per a referir-se directament al tros de metal empleat per a l'acunyació de la moneda independentment de la seua composició.