Canvis

Anar a la navegació Anar a la busca
No hi ha canvi en el tamany ,  09:49 23 feb 2018
m
Text reemplaça - 'contengut' a 'contingut'
Llínea 1: Llínea 1:  
El '''velló''' (del [[Idioma francés|francés]] <cite>billon</cite>, lingot) és una [[aleació]] d'[[argent]] i de [[coure]], contenint entorn del 50% de coure. Si el metal que predomina és la plata, parlem de velló ric, cas de predominar el coure, de velló pobre. S'ha utilisat principalment per a fer [[moneda|monedes]] i [[medalla|medalles]] en époques en escassea de [[metal noble|metals nobles]] i de devaluació monetària.
 
El '''velló''' (del [[Idioma francés|francés]] <cite>billon</cite>, lingot) és una [[aleació]] d'[[argent]] i de [[coure]], contenint entorn del 50% de coure. Si el metal que predomina és la plata, parlem de velló ric, cas de predominar el coure, de velló pobre. S'ha utilisat principalment per a fer [[moneda|monedes]] i [[medalla|medalles]] en époques en escassea de [[metal noble|metals nobles]] i de devaluació monetària.
   −
L'us més extens del velló es va donar en la [[antiga Grècia]] i en la [[Edat Mijana]]. Per eixemple, durant els sigles VI i V&nbsp;a.&nbsp;C. algunes ciutats de l'illa de [[Lesbos]] utilisaven monedes fetes d'un 60% de coure i un 40% d'argent. En l'edat mija el contengut d'argent va baixant, arribant fins a un 25% o un 20%.
+
L'us més extens del velló es va donar en la [[antiga Grècia]] i en la [[Edat Mijana]]. Per eixemple, durant els sigles VI i V&nbsp;a.&nbsp;C. algunes ciutats de l'illa de [[Lesbos]] utilisaven monedes fetes d'un 60% de coure i un 40% d'argent. En l'edat mija el contingut d'argent va baixant, arribant fins a un 25% o un 20%.
   −
En periodos de [[inflació]], com el [[sigle III]] en [[Imperi Romà|Roma]] o durant les revoltes de [[1620]] en l'imperi dels [[Casa d'Austria|Habsburgo]], les monedes d'argent, a causa de la reducció constant i gradual del contengut d'argent, acaben sent monedes de velló.
+
En periodos de [[inflació]], com el [[sigle III]] en [[Imperi Romà|Roma]] o durant les revoltes de [[1620]] en l'imperi dels [[Casa d'Austria|Habsburgo]], les monedes d'argent, a causa de la reducció constant i gradual del contingut d'argent, acaben sent monedes de velló.
    
Generalment en [[Numismàtica]] s'utilisa el terme velló per a referir-se directament al tros de metal empleat per a l'acunyació de la moneda independentment de la seua composició.
 
Generalment en [[Numismàtica]] s'utilisa el terme velló per a referir-se directament al tros de metal empleat per a l'acunyació de la moneda independentment de la seua composició.

Menú de navegació