Canvis

No està del tot clar l'orige del brot de [[pesta]] que afectà a l'Europa del [[sigle XIV]]. S'especula que hauria pogut originar-se al nort de l'[[Índia]], per be que la teoria més estesa situa els primers casos a les [[estepa (geografia)|estepes]] de l'[[Àsia]] central, d'a on els eixèrcits i els mercaders [[Mongòlia|mongols]] l'haurien transmés, en direcció est i oest, tot aprofitant la [[Ruta de la Seda]]. Aixina, seguint esta teoria, trobem els primers brots en [[China]] durant la década de [[1330]], a on sabem que la plaga afectà la província chinenca d'[[Hopei]] en l'any [[1334]].  

No està del tot clar l'orige del brot de [[pesta]] que afectà a l'Europa del [[sigle XIV]]. S'especula que hauria pogut originar-se al nort de l'[[Índia]], per be que la teoria més estesa situa els primers casos a les [[estepa (geografia)|estepes]] de l'[[Àsia]] central, d'a on els eixèrcits i els mercaders [[Mongòlia|mongols]] l'haurien transmés, en direcció est i oest, tot aprofitant la [[Ruta de la Seda]]. Aixina, seguint esta teoria, trobem els primers brots en [[China]] durant la década de [[1330]], a on sabem que la plaga afectà la província chinenca d'[[Hopei]] en l'any [[1334]].  

Ara be, l'entrada de l'epidèmia en terres europees cal buscar-la en la [[península de Crimea]] ([[Ucraïna]]). La [[República de Gènova]], una de les principals potències comercials d'aquell temps, havia establit una colònia en Kaffa (actual [[Feodòssia]]). Els eixèrcits mongols sitiaren la ciutat durant  un temps i es sap que un dels métodos d'atac amprats consistia en llançar en [[catapulta|catapultes]] cadàvers infectats dins de la ciutat. En octubre de [[1347]], una flota de vaixells genovesos que fugien del sege de Kaffa arribà a la ciutat [[Sicília|siciliana]] de [[Messina]] en la majoria dels seus tripulants infectats o morts. Ademés, se supon que els vaixells portaven també rates i puces infectades.

Ara be, l'entrada de l'epidèmia en terres europees cal buscar-la en la [[península de Crimea]] ([[Ucrània]]). La [[República de Gènova]], una de les principals potències comercials d'aquell temps, havia establit una colònia en Kaffa (actual [[Feodòssia]]). Els eixèrcits mongols sitiaren la ciutat durant  un temps i es sap que un dels mètodos d'atac amprats consistia en llançar en [[catapulta|catapultes]] cadàvers infectats dins de la ciutat. En octubre de [[1347]], una flota de vaixells genovesos que fugien del sege de Kaffa arribà a la ciutat [[Sicília|siciliana]] de [[Messina]] en la majoria dels seus tripulants infectats o morts. Ademés, se supon que els vaixells portaven també rates i puces infectades.

Des de Messina, la plaga saltà cap a [[Gènova]] i [[Venècia]] (entre [[1347]] i [[1348]]), i des d'[[Itàlia]] s'estengué en direcció nortoest cap a tot el continent, arribant a la [[Península Ibèrica]], [[França]] i [[Gran Bretanya]] abans de [[juny]] de 1348. S'escampà llavors cap a [[Alemanya]] i els [[Escandinàvia|països escandinaus]] a on arribà entre 1348 i [[1350]], i finalment a [[Rússia]] cap a l'any [[1351]]. Contràriament, algunes zones del continent no es veren afectades per la plaga, com per eixemple [[Polònia]] o algunes zones de [[Bèlgica]] i els [[Països Baixos]]. Moltes persones cregueren que la pesta negra era un castic de Deu a causa dels pecats que cometien. Grups de religiosos, com els [[flagellants]], recorrien les ciutats en provessó flagellant-se l'esquena per a fer penitència.

Des de Messina, la plaga saltà cap a [[Gènova]] i [[Venècia]] (entre [[1347]] i [[1348]]), i des d'[[Itàlia]] s'estengué en direcció noroest cap a tot el continent, arribant a la [[Península Ibèrica]], [[França]] i [[Gran Bretanya]] abans de [[juny]] de 1348. S'escampà llavors cap a [[Alemanya]] i els [[Escandinàvia|països escandinaus]] a on arribà entre 1348 i [[1350]], i finalment a [[Rússia]] cap a l'any [[1351]]. Contràriament, algunes zones del continent no es veren afectades per la plaga, com per eixemple [[Polònia]] o algunes zones de [[Bèlgica]] i els [[Països Baixos]]. Moltes persones cregueren que la pesta negra era un castic de Deu a causa dels pecats que cometien. Grups de religiosos, com els [[flagellants]], recorrien les ciutats en provessó flagellant-se l'esquena per a fer penitència.

De fet, com que anaven de ciutat en ciutat, participaren de manera involuntària en la propagació de la pesta.<ref>{{ref-llibre |cognom= Sutcliffe |nom= Jenny |cognom2= Duin |nom2= Nancy | títul= Historia de la Medicina |editorial= Blume |lloc= Barcelona |data= 1993 |isbn= 84-8076-010-9}}</ref>

De fet, com que anaven de ciutat en ciutat, participaren de manera involuntària en la propagació de la pesta.<ref>{{ref-llibre |cognom= Sutcliffe |nom= Jenny |cognom2= Duin |nom2= Nancy | títul= Historia de la Medicina |editorial= Blume |lloc= Barcelona |data= 1993 |isbn= 84-8076-010-9}}</ref>