Canvis

{{Cita|Si els lligen molts, com em diuen que passa, llevarà als flares molt de la seua antiga tirania.}}

{{Cita|Si els lligen molts, com em diuen que passa, llevarà als flares molt de la seua antiga tirania.}}

El seu èxit fon molt ràpit entre els allumenats, els intelectuals i els humanistes, pero no va tindre temps d'estendre's a les masses; de fet, es va constituir en un grup de pressió propenc a l'Emperador, format pels germans Juan de Valdés i sobretot Alfonso de Valdés, a qui alguns han aplegat a cridar "més erasmiste que Erasme", a causa de la combativitat en que va assumir la seua doctrina, aixina com alguns prestigiosos humanistes; pero, al final, la gran majoria tingué que eixir d'Espanya. El moviment s'haguera reforçat si, com pretenien els seguidors espanyols d'Erasme, el sabi neerlandés haguera viajat a Espanya; pero és sabuda la resposta del mateix a eixa invitació: ''"non placet Hispania"'' (No m'agrada Espanya). Preferia marchar a [[Alemània]]; es conta que, despuix, es va arrepenedir de la seua decisió.

El seu èxit fon molt ràpit entre els allumenats, els intelectuals i els humanistes, pero no va tindre temps d'estendre's a les masses; de fet, es va constituir en un grup de pressió propenc a l'Emperador, format pels germans Juan de Valdés i sobretot Alfonso de Valdés, a qui alguns han aplegat a cridar "més erasmiste que Erasme", a causa de la combativitat en que va assumir la seua doctrina, aixina com alguns prestigiosos humanistes; pero, al final, la gran majoria tingué que eixir d'Espanya. El moviment s'haguera reforçat si, com pretenien els seguidors espanyols d'Erasme, el sabi neerlandés haguera viajat a Espanya; pero és sabuda la resposta del mateix a eixa invitació: ''"non placet Hispania"'' (No m'agrada Espanya). Preferia marchar a [[Alemanya]]; es conta que, despuix, es va arrepenedir de la seua decisió.

Gràcies a l'Emperador, l'erasmisme va poder superar la consideració de heregia en l'any [[1527]], quan [[Carles I]], pressionat per l'[[Inquisició]], va convocar una junta de teòlecs en [[Valladolit]], la Conferència de Valladolit, per a debatre entorn a les idees erasmistes, que es varen considerar lliures de heregies. Pero la mort d'Erasme, ocorreguda en [[1536]], determina que en Espanya es prohibixca la difusió de les seues obres i, en morir l'arquebisbe Manrique, dos anys despuix, l'auge de l'erasmisme inicia una decidida decadència, encara que no varen desaparéixer del tot les seues chafades lliteràries o intelectuals, que s'observen inclús en [[Miguel de Cervantes|Cervantes]], qui va tindre per mestre a un decidit erasmiste, Juan López de Hoyos.  

Gràcies a l'Emperador, l'erasmisme va poder superar la consideració de heregia en l'any [[1527]], quan [[Carles I]], pressionat per l'[[Inquisició]], va convocar una junta de teòlecs en [[Valladolit]], la Conferència de Valladolit, per a debatre entorn a les idees erasmistes, que es varen considerar lliures de heregies. Pero la mort d'Erasme, ocorreguda en [[1536]], determina que en Espanya es prohibixca la difusió de les seues obres i, en morir l'arquebisbe Manrique, dos anys despuix, l'auge de l'erasmisme inicia una decidida decadència, encara que no varen desaparéixer del tot les seues chafades lliteràries o intelectuals, que s'observen inclús en [[Miguel de Cervantes|Cervantes]], qui va tindre per mestre a un decidit erasmiste, Juan López de Hoyos.