2648
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 80:
Llínea 80: − + Llínea 100:
Llínea 100: − + Llínea 126:
Llínea 126: + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + +
sense resum d'edició
== La formació de la Corona d'Aragó ==
== La formació de la Corona d'Aragó ==
[[Image:Portada de los Anales de la Corona de Aragón.jpg|thumb|right|200px|Portà dels ''Anales de la Corona de Aragón'']]
[[Image:Portada de los Analesd de la Corona de Aragón.jpg|thumb|right|Portà dels ''Anales de la Corona de Aragón'']]
La formació de la Corona té el seu orige en la unió dinàstica entre el reine d'Aragó i el comtat de Barcelona.
La formació de la Corona té el seu orige en la unió dinàstica entre el reine d'Aragó i el comtat de Barcelona.
== Els territoris de la nova Corona ==
== Els territoris de la nova Corona ==
[[Image:Expansiópeninsularibalearicadelacoronadarago.png|thumb|right|300px|Expansió peninsular i baleàrica de la corona d'Aragó.]]
[[Image:Expansiópeninsularibaledaricadelacoronadarago.png|thumb|right|Expansió peninsular i baleàrica de la corona d'Aragó.]]
Els territoris qeu pasaren a formar part e la Corona d'Aragó foren els següents:
Els territoris qeu pasaren a formar part e la Corona d'Aragó foren els següents:
* Finalment, el Comtat d'Ampúries, estigué enemistat en el comte de Barcelona des de el enfrontament de Ponce II de Ampúries i Ramón Berenguer III en la dècada de 1120, que va impondre per sa força el domini sobre el chicotet comtat coster encara que reconeguent, nominalment, la indpendència dels seus comtes que, sense posibilitats de creiximent, rodejats pels dominis barcelonins, mantingueren la seua relativa autonomia pagant rentes al sobirà de la Corona d'Aragó hasda qeu en el sigle XIV s'incorporaren ad ella definitivament.
* Finalment, el Comtat d'Ampúries, estigué enemistat en el comte de Barcelona des de el enfrontament de Ponce II de Ampúries i Ramón Berenguer III en la dècada de 1120, que va impondre per sa força el domini sobre el chicotet comtat coster encara que reconeguent, nominalment, la indpendència dels seus comtes que, sense posibilitats de creiximent, rodejats pels dominis barcelonins, mantingueren la seua relativa autonomia pagant rentes al sobirà de la Corona d'Aragó hasda qeu en el sigle XIV s'incorporaren ad ella definitivament.
== L'expansió de la Corona d'Aragó ==
[[Image:Escut de armes d'arago i sicília.png|thumb|right|Armes d'Aragó i [[Sicília]].]]
Durant el govern de [[Ramón Berenguer IV]] i Petronila, foren conuistaes les ciutats de [[Tortosa]], [[Lleida]], [[Fraga]], [[Mequinensa]], ademés de la serra de Pardes,Siurana, Miravet.. Més tart, baix el reinat de Alfonso II d'Aragó, foren conquistaesmés terres pac al sur arribant hasda [[Teruel]] i en els tractats de Tudilé i Caçorla, la Corona fixva sa llínia d'expansió peninsular sobre els regnes musulmans de Valéncia i Dénia.
Durant el reinat de Jaume I, tingué lloc la conquista de Mallorca i del regne de Vaéncia, a lo llarc de la primera mitat del sigle XIII. Culminada la conquista del antic reine de Dénia hasda Biar, llímit acordat en elt ractat de Caçorla, les terres llevantines no foren incorporades a Catalunya o Aragó, sino qeu consitiuiren un nou regne, el de Valéncia, degut a la seua identitat musulmana preexistent, que adquiria Corts pròpies, furs pròpis <ref>Veja's els [[Furs de Valéncia]]</ref>, moneda pròpia <ref>Veja's [[Diner Valencià]]</ref>, eixèrcit propi integrat per milícies, en Pedro IV el Ceremniós i bandera pròpia que era escoltada per una companyia nomenada el [[Centenar de la Ploma]]<ref>Veja's [[Real Senyera Coronada]]</ref>. Aixinamateix, tras la mort del Conquistador, el seu testament donaria lloc al [[Regne de Mallorca]], que heredava son fill Jaume i que incluia les illes Balears, els comtats de [[Roselló]] i [[Sardenya]] i el senyoriu de [[Montpellier]]. Este regne de Mallorca resultaria políticament moltinestable i seria finalment anexionat nova i definitvament a la Corona per [[Pedro el Ceremoniós]].
Des de finals del sigle XIII s'inicia també l'expnsió de la Corona pel Mdetierràneu. Jaume II retingué el domini aconseguit per Pedro III d'Aragó de la corona de [[Sicília]], encara que hasda el sigle XV se matindria baix el domini d'una rama secondària de la dinastia. També Jaume II va rebre la investidura de [[Sardenya]], que conquistaria en 1324 i supondria un dur esforç de domini al llarc dels anys siguients. Aixinamateix, prolongà pac al sur els llímits del regne de Valéncia, que per mig d ela Sentència Arbitral de Torelles alcançarien els llímits definitius.
Es crea el [[Llibre del Consolat de Mar]], un còdic de costums marítimes. Ademés, se funden diverses companyies marítimes, com les grans [[companyies catalano-aragoneses]] (''Magnas Societas Cathalanorum''), gràcies a les quals, en 1380 se conquistarien territoris com els ducats d'[[Atenes]] i [[Neopàtira]], que quedarien baix la sobirania de Pedro el Ceremoniós durant cert temps.
== Del canvi de dinastia a la unió dinàstica en Castella ==
Tras la mort d eMartí el Humà, la corona se va vore abocà a un periodo d'interregne, puix falleixqué sense haber nomenat sucesor. En eixe contexte apregueren quatre candidats al tro: el infant Federic, Lluis d'Anjou, Jaume d'Urgel i Fernando d'Antequera, de les quals les seues apiracions al tro se diluciadern per mig del Compromís de Caspe. La dificultat de les instàncies dirigides d'Aragó, Catalunya i Valéncia per a posar-se d'acort evidencià una grau divisió en el seny de la Corona, que evolucionari ade manera favorable a ernando de Antequera, representant de la dinastia castellana dels [[Trastàmara]]. ajudà a allò la actuació del papa Benedicte XIIIm que en ple Cisma d'Occident optà per promoure al candidat castellà per a asegurar-se el recolzament de la Corona d'Aragó i de Cstella. D'este modo en 412, Fernando fon nomenat monarca d ela Corona. La nova dinastia persistiria en la polítiac expansionista, de manera que el seu sucesor, Alfonso V, conquistaria el reine de Nàpols en 1443.
La boda entre [[Fernando el Catòlic]] i [[Isabel la Catòlica]], celebrà en 1469, en [[Valladolit]] i la alliança consiguent va permetre que els castellans recolzaren la política expansionista d'Aragó en el Mediterràneu, al tindre una política exterior comú. El duc d'Alba anexà el regne de [[Navarra]] a la corona d'Aragó en 1512. En tot i això en 1515 Navarra fon cedida a [[Castella]].
A pesar del amtrimoni dels [[Reixos Catòlics]] de 1460, abd´so regnes conservaren ses institucions polítiques i mantingueren les corts, les lleis, les administracions públices i la moneda encara que unificaren la política exterior, la hacenda real i el eixèrict. Reservaren per a la Corona els temes polítics, i actuaren conjuntament en política interior. La unió efectiva dels regnes de Castella, Aragó i Navarra es va fer baix el reinat de Carlos I, que fon el primer en adoptar, junt a sa mare Juana, el títul abreviat de Rei de les espanyes i de les Índies.
== Els territoris de la Corona d'Aragó en la Edat Moderna ==
[[Image:Constitucions catalanesbasaesen.jpg|thumb|right|Constitucions catalanes basades en els antics [[Usatges de Barcelona]].]]
La integració dels territoris de la Corona en la nova monarquia estigué marcà pel poder hegemònic de Castella en el interior de la Corona. Sa articulació tingué lloc fundamentalment a través de dos institucions: el Consell d'Aragó i el virrey. El Consell Suprem d'Aragó era un òrgan consultiu de la corona creat en 1494, a arrel d'una reforma en la Cancilleria Real realisada per Fernando el Catòlic, qeu desde 1522 estaria integrada per un vicecanciller i sis regents, dos per a el reine d'Aragó, des per al reine de Valéncia i dos per als comtats Catalans, Mallorca i Sardenya. Per sa part, els virreixos assumiren funcions militars, administratives, judicials i financieres.
Els conflicquetes que varen succedir al llarc dels sigles moderns, hasda la [[Guerra de Sucesió]]. En 1521 tenien lloc les Germanies, un moviment sorgit en Valéncia entre la incipent burguesia que se va extendre hasda 1523. En Mallorca tingué lloc en els mateixos anys atre moviment similar, dirigit per [[Joanot Colom]]. La derrota ifnal dels agermanats suposà una forta represió i la reafirmació del domini senyorial. Ya durant el reinat de [[Felipe II]], tingué lloc la prohibició dels súbdits de la Corona d'Aragó d'estudiar en el extranger, front al resc de contagi calviniste. Aixinamateix, en 1569, tots els diputats de la [[Generalitat de Catalunya]] eren encarcelats baix la acusació d'heregia, en el marc de la disputa pel pagament del impost dle excusat. En 1591, tingueren lloc les [[Alteracions d'Aragó]], produides quan el ex secretari del rei, Antonio Pérez, condenat per la mort del secretari de don [[Juan de Austria]], se refugià en Aragó i el monarca va transgredir tots els privilegis aragonesos per a apresar-ho i inclús va fer eixecutar al [[Justícia Major d'Aragó]].
Durant el sigle XVII, les tensions foren prou majors. Les necesitats financieres dels monarques les conduiren a intentar aumenter per tots els mijos la presió fiscal sobre els territoris d ela Corona d'Aragó, del qual les seues constitucions garantien importants proteccions front ad elles. Tras entrar en guerr ala corona en frança en 1635, el desplegament dels tercis sobre la Generalitat de Catalunya, plantejant primer la formaicó d'una república catalana, acabà per reconeixer a Luis XIII de frança com a comte de Barcelona. El conflicte fon finalment superat en la Pau dels Pirineus,m per la qual el comtat del Roselló i la mitat nort dle ocmtat de Sardenya pasaven per a sempre a domini francés i França torna a Espanya la baixa Sardenya. A finals del sigle, en 1693 estallaria també en Valéncia la [[Segon Germania]], un alçament campesí i antisenyorial, en torn a la prtició de les coseches.
== Veja's també ==
* [[Regne de Valéncia]]
* [[Catalunya]]
* [[Aragó]]
* [[Sardenya]]
* [[Atenes]]
* [[Illes Balears]]
* [[Llengües de la Corona d'Aragó]]
== Referències ==
{{Reflist}}
[[Categoria:Corona d'Aragó]]
[[Categoria:Valencià]]