2648
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 98:
Llínea 98: + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + +
sense resum d'edició
La entitat resultant fon una mera unió dinàstica, pues abdós territoris mantingueren els seus usos, costums i moneda, i a partir del sigle XIV foren desenrollaes institucions polítiques pròpies. Del mateix modo, els territoris anexionats posteriorment per la pol´tiica expansionista de la Corona, crearien i mantindrien separaes ses propies institucions. L'bra de Jerónimo Zurita, de 1580, ''Anales de la Corona de Aragón'' ([[Anals e la Corona d'Aragó]]) contribuix decisivament a la difusió d'esta denominació, que s'impondrà a partir del sigle XVI. El terme "Corona d'Aragó" obeix a la preeminència del títul principal de dgnitat en el quees coneixia el conjunt de territoris, reconeguda ya per Pedro IV el Ceremoniós en ses pròpies paraules: "els reixos d'Aragó estan obligats a rebre la unció en la ciutat de Saragossa, que es el cap del Reine de Aragó, el qual reine és nostra principal designació i títul".
La entitat resultant fon una mera unió dinàstica, pues abdós territoris mantingueren els seus usos, costums i moneda, i a partir del sigle XIV foren desenrollaes institucions polítiques pròpies. Del mateix modo, els territoris anexionats posteriorment per la pol´tiica expansionista de la Corona, crearien i mantindrien separaes ses propies institucions. L'bra de Jerónimo Zurita, de 1580, ''Anales de la Corona de Aragón'' ([[Anals e la Corona d'Aragó]]) contribuix decisivament a la difusió d'esta denominació, que s'impondrà a partir del sigle XVI. El terme "Corona d'Aragó" obeix a la preeminència del títul principal de dgnitat en el quees coneixia el conjunt de territoris, reconeguda ya per Pedro IV el Ceremoniós en ses pròpies paraules: "els reixos d'Aragó estan obligats a rebre la unció en la ciutat de Saragossa, que es el cap del Reine de Aragó, el qual reine és nostra principal designació i títul".
== Els territoris de la nova Corona ==
[[Image:Expansiópeninsularibalearicadelacoronadarago.png|thumb|right|300px|Expansió peninsular i baleàrica de la corona d'Aragó.]]
Els territoris qeu pasaren a formar part e la Corona d'Aragó foren els següents:
* El [[Regne d'Aragó]]
* Comtats Catalans
** [[Comtat de Barcelona]]
** Herència provençal de la casa de Barcelona, de sobirania directa durant tranta anys del reinat de Alfonso II d'Aragó entre 1166 i 1196.
** Els territoris feudataris i vasalls de la Corona: [[Béarn]], [[Bigorra]], [[Cominges]], [[Pallars Sobirà]], [[Pallars Jussà]], [[Urgel]], [[Carcasona]], [[Rasès]], [[Roseló]] i [[Comtat d'Ampúries]].
* Les conquistes de Ramón Berenguer IV: [[Daroca]], [[Monreal del Campo]], [[Montbalà]], [[Caspe]], [[Fraga]], [[Lleida]] i [[Tortosa]].
En quant al estatus jurídic, les noves adquisicions de Ramón Berenguer IV (Daroca, Monreal del Campo, Montalban) i Alfonso II (Teruel, Alcañiz) en els territoris aragonessos al sur de Saragossa, que ya havien segut somesos i després perduts per Alfonso I el Batalldor, foren incorporats sense solució de continuitat al reine de Aragó i als seus usos i costums, obtinguts furs i cartes de població heredaes de les de Xaca i Saragossa.
En la conquista de [[Tortosa]] i [[Lleida]], Ramón Berenguer IV va establir sents marquesats (marques de frontera, al modo en que heu sigué la [[Marca Hispànica]] franca), no dependents ni d'Aragó ni de Barcelona, sino del seu propi patrimoni personal. A la seua mort acabaren incorporant-se a la Corona, tras algunes vacilacions en el cas de la marca de Lleida --que en un principi va pertenéixer a la dioòcesis de Roda-Barbastro-, pasant a formar part de l'òrbita catalana.
Per lo que respecta als comtats independents: [[Urgel]], els Comtats de Pallars (que carien de frontera en el comtat de Barcelona, separat d'este casal pel poderos comtat d'Urgel i estava compost per el Pallars Sobirà o Alt Pallars i el Pallars Jussà o Baix Pallars), Roselló i Comtat d'Ampúries, cada u se'n anà incorporant a la Corona de diversos modos des de la segón mitat del sigle XII hasda el sigle XIV. Algusn, com el de Urgel, mantingué hasda 1314 una dinastia condal independent, encara que des de el sigle XIII estigué lligat per vínculs vasallàtics al rei d'Aragó.
* El [[Roselló|Comtat del Roselló]] estava gobernat pel comte Gerardo II de Roselló, qui va morir sense succesió en 1172. El seu testament va establir que el Roselló "tot íntegrament li done al meu senyor el rei dels aragonessos" per la fe deposità en el seu sobirà Alfonso II, que fon inmediatament reconegut com rei de Perpinyà.
* El Alt Pallars es sitúa en la conca del Noguera Pallaresa i fa forontera en la [[Val d'Aran|val d'Aran]], a on Pedro I havia mort intervingut directament en els asunts d'este territori.
*El Baix Pallars era un comtat independent en majors recursos econòmics que el del Alt Pallàs, i else comte Arnal Mir de Pallars Jussà fon feuditari de Alfons I el Batallador i juà un important paper en la unió de la reina [[Petronila]] i el comte [[Ramón Berenguer IV]]. En 1193 [[Alfonso II de Aragó]] intervingué militarment en el Baix Pallàs en defensa dels interesos dels descendents de Arnal Mir, quins (com senyala Martin Aurell 1995) l'entregaren a "''tibi Ildefonso, venerabili rege Aragonis et comiti Barchinone et marchio Provincie''" a causa de la fidelitat i homenage prestats a Aragó desde fa més d'un sigle.
El [[Comtat d'Urgel]] tenia una trayectoria història individual des de començos del sigle IX, en que Aznar I Galíndez, comte d'Aragó, Sardenya i Urgel inicia la dinastia d'este comtat autònom hasda el sigle XIV. Ermengol VIII d'Urgel patirà una rebelió i a la seua mort, la seua viuda Elvira de Subirts aceptà la concertació en Pedro II en 1209 de la boda de sa filla Aurembiaix en el futur Jaume I que no fructificà al pedre la Batall de Muret i caure el comtat d'Urgel com botí en mans de Geraldo de Cabrera, a quin Jaume tingué que pagar una quantiosa suma per a reincorporaro a la òrbita de la Corona ya en el sigle XIII. Posteriorment, a començaments del sigle XIV, Ermengol X d'Urgel acordà en Jaume II d'Aragó nomenar a Teresa de Etenza heredera del omtat d'Urgel a canvi de casar-la en el futur Alfonso IV d'Aragó. En 1214 mor Ermengol i es celebra el enllaç, en el que el comtat d'Urgel pasa a integrar la Corona a tots els efectes.
* Finalment, el Comtat d'Ampúries, estigué enemistat en el comte de Barcelona des de el enfrontament de Ponce II de Ampúries i Ramón Berenguer III en la dècada de 1120, que va impondre per sa força el domini sobre el chicotet comtat coster encara que reconeguent, nominalment, la indpendència dels seus comtes que, sense posibilitats de creiximent, rodejats pels dominis barcelonins, mantingueren la seua relativa autonomia pagant rentes al sobirà de la Corona d'Aragó hasda qeu en el sigle XIV s'incorporaren ad ella definitivament.