Canvis

{{Biografia|

{{Biografia|

|nom = Isabel I d'Anglaterra

|nom = Isabel I d'Anglaterra

|image = [[Archiu:Darnley stage 3.jpg|miniaturadeimagen]]

|image = [[Archiu:Darnley stage 3.jpg|300px]]

|peu = Retrat de la reina Isabel I, conegut com el «retrat Darnley», ''c.'' 1575

|peu = Retrat de la reina Isabel I, conegut com el «retrat Darnley», ''c.'' 1575

|títul = [[Monarca britànic|Reina d'Anglaterra i Irlanda]]  

|títul = [[Monarca britànic|Reina d'Anglaterra i Irlanda]]  

|ocupació =  

|ocupació =  

|data_naix = [[7 de setembre]] de [[1533]]

|data_naix = [[7 de setembre]] de [[1533]]

|lloc_naix = [[Palau de Greenwich]],<br />{{bandera2|Anglaterra}} [[Anglaterra]]

|lloc_naix = [[Palau de Greenwich]], [[Anglaterra]]

|data_mort = [[24 de març]] de [[1603]]

|data_mort = [[24 de març]] de [[1603]]

|lloc_mort = [[Palau de Richmond]],<br />{{bandera2|Anglaterra}} [[Anglaterra]]

|lloc_mort = [[Palau de Richmond]], [[Anglaterra]]

|firma = Autograph of Elizabeth I of England.svg

|firma = Autograph of Elizabeth I of England.svg

}}

}}

'''Isabel I''', en [[idioma anglés|anglés]] Elizabeth I, ([[7 de setembre]] de [[1533]] – [[24 de març]] de [[1603]]) fon reina d'[[Anglaterra]] i d'[[Irlanda]] des del [[17 de novembre]] de [[1558]] fins a la seua mort.  

'''Isabel I''', en [[idioma anglés|anglés]] Elizabeth I, ([[7 de setembre]] de [[1533]] - † [[24 de març]] de [[1603]]) fon reina d'[[Anglaterra]] i d'[[Irlanda]] des del [[17 de novembre]] de [[1558]] fins a la seua mort.  

Algunes vegades nomenada '''la Reina Verge''', '''Gloriana''' o '''la Bona Reina Bess''', Elisabet fon la quinta i última monarca de la dinastia [[Tudor]]. Filla del rei [[Enric VIII]], naixqué princesa pero, la seua mare, [[Ana Bolena]], fon eixecutada tres anys despuix del seu naiximent i Elisabet fon declarada ilegitima.  

Algunes vegades nomenada '''la Reina Verge''', '''Gloriana''' o '''la Bona Reina Bess''', Elisabet fon la quinta i última monarca de la dinastia [[Tudor]]. Filla del rei [[Enric VIII]], naixqué princesa pero, la seua mare, [[Ana Bolena]], fon eixecutada tres anys despuix del seu naiximent i Elisabet fon declarada ilegitima.  

En l'any [[1568]], Isabel es va sentir amenaçada per la duríssima repressió del [[Fernando Álvarez de Toledo i Pimentel|Duc d'Alba]] de les regirades protestants en [[Holanda]], aixina com per l'atac de [[Felipe II d'Espanya|Felipe II]] contra els barcos dels pirates [[Francis Drake]] i [[John Hawkins]]. Mentres que els seus consellers, encapçalats per [[Francis Walsingham]], demanaven a la reina que recolzara la causa protestant com ya havia fet anys abans en el príncip de [[Condé]], esta es va inclinar per ordenar la captura de la [[flota d'Índies]] en [[1569]].

En l'any [[1568]], Isabel es va sentir amenaçada per la duríssima repressió del [[Fernando Álvarez de Toledo i Pimentel|Duc d'Alba]] de les regirades protestants en [[Holanda]], aixina com per l'atac de [[Felipe II d'Espanya|Felipe II]] contra els barcos dels pirates [[Francis Drake]] i [[John Hawkins]]. Mentres que els seus consellers, encapçalats per [[Francis Walsingham]], demanaven a la reina que recolzara la causa protestant com ya havia fet anys abans en el príncip de [[Condé]], esta es va inclinar per ordenar la captura de la [[flota d'Índies]] en [[1569]].

Eixe mateix any ([[1569]]) es produïxen dos alçaments: la cridada [[Alçament del Nort|Rebelió del Nort]], liderada per nobles catòlics de dita zona, que esperaven contar en el respal de [[Espanya]] contra Isabel, i la primera [[rebelions de Desmond|rebelió de Desmond]] contra el govern anglés en [[Regne d'Irlanda|Irlanda]], liderada per [[James Fitzmaurice Fitzgerald]]. No obstant, tant el [[Duc d'Alba]] com [[Felipe II d'Espanya|Felipe II]] eren contraris a intervindre en [[Anglaterra]], donada la complicada situació en [[Països Baixos|Holanda]]. Privats els seus enemics de respal exterior, Isabel va poder fer front a les rebelions, encara que va ser escombregada per una bula [[Papa|papal]] de [[1570]], que va exacerbar els seus problemes en els catòlics. Un any despuix el banquer florentí Ridolfí va planejar assessinar a la reina i colocar a [[María I Stuart|María Stuart]] en el tro, en respal d'[[Espanya]], per a restaurar el [[catolicisme]]. No obstant, el pla va ser descobert per [[William Cecil|Cecil]], i els conspiradors varen ser eixecutats. Entre ells es trobava el [[Thomas Howard, IV duc de Norfolk|duc de Norfolk]], primer d'Isabel.

Eixe mateix any ([[1569]]) es produïxen dos alçaments: la nomenada [[Alçament del Nort|Rebelió del Nort]], liderada per nobles catòlics de dita zona, que esperaven contar en el respal de [[Espanya]] contra Isabel, i la primera [[rebelions de Desmond|rebelió de Desmond]] contra el govern anglés en [[Regne d'Irlanda|Irlanda]], liderada per [[James Fitzmaurice Fitzgerald]]. No obstant, tant el [[Duc d'Alba]] com [[Felipe II d'Espanya|Felipe II]] eren contraris a intervindre en [[Anglaterra]], donada la complicada situació en [[Països Baixos|Holanda]]. Privats els seus enemics de respal exterior, Isabel va poder fer front a les rebelions, encara que va ser escombregada per una bula [[Papa|papal]] de [[1570]], que va exacerbar els seus problemes en els catòlics. Un any despuix el banquer florentí Ridolfí va planejar assessinar a la reina i colocar a [[María I Stuart|María Stuart]] en el tro, en respal d'[[Espanya]], per a restaurar el [[catolicisme]]. No obstant, el pla va ser descobert per [[William Cecil|Cecil]], i els conspiradors varen ser eixecutats. Entre ells es trobava el [[Thomas Howard, IV duc de Norfolk|duc de Norfolk]], primer d'Isabel.

L'enduriment dels seus problemes en els catòlics no va impedir a Isabel inclinar-se per una aliança en [[França]] com a contrapés a [[Espanya]], a pesar de la [[matança de Sant Bartolomé]] de l'any [[1572]]. Va aplegar inclús  a negociar el seu matrimoni en el futur [[Enrique III de França|Enrique III]], i despuix de la coronació d'este, en el seu germà [[Francesc d'Anjou]], que va fallir en [[1584]] ans que l'unió poguera portar-se a terme.

L'enduriment dels seus problemes en els catòlics no va impedir a Isabel inclinar-se per una aliança en [[França]] com a contrapés a [[Espanya]], a pesar de la [[matança de Sant Bartolomé]] de l'any [[1572]]. Va aplegar inclús  a negociar el seu matrimoni en el futur [[Enrique III de França|Enrique III]], i despuix de la coronació d'este, en el seu germà [[Francesc d'Anjou]], que va fallir en [[1584]] ans que l'unió poguera portar-se a terme.

== Enllaços externs ==

== Enllaços externs ==

* [http://englishhistory.net/tudor/monarchs/eliz1.html English History "Queen Elizabeth: Biography"] {{en}}

* [http://englishhistory.net/tudor/monarchs/eliz1.html English History "Queen Elizabeth: Biography"] {{en}}

{{Reis d'Anglaterra}}

{{Reis d'Anglaterra}}

[[Categoria:Història]]

[[Categoria:Història]]

[[Categoria:Reis d'Anglaterra]]

[[Categoria:Reis d'Anglaterra]]