Canvis

Anar a la navegació Anar a la busca
Llínea 158: Llínea 158:  
=== Les Germanies ===
 
=== Les Germanies ===
 
{{AP|Les Germanies}}
 
{{AP|Les Germanies}}
A principis del [[sigle XVI]] els gremis de la ciutat de [[Valéncia]] i els agricultors s'uniren en una protesta armada contra la noblea abusiva que acabà en una guerra. L'emperador [[Carles I de Valéncia]] encara que en un principi recolçà a les classes mijes i gremis, se passà al costat de la noblea per por de les consequències. Els valencians estaven comandats per [[Joan Llorens]] que buscava també la creació d'una República Valenciana, com les repúbliques italianes. Al principi la guerra fon favorable als agermanats pero despuix de l'arribada de l'eixèrcit imperial des de l'interior se sumaren les derrotes fins a ser derrotats finalment en [[Sagunt]]. Tots els caps valencians foren ejecutats, i perderen totes les seues pertenències. En acabant d'açò se produí atre alçament en [[Xàtiva]] que acabà en fracàs. També en el [[Regne de Mallorca]] se produiren alçaments que acabaren reprimits. La nova virreina [[Germana de Foix]] designada per l'emperador [[Carles I de Valéncia]] consolidà el domini real.  
+
A principis del [[sigle XVI]] els gremis de la ciutat de [[Valéncia]] i els agricultors s'uniren en una protesta armada contra els abusos de la noblea que acabà en una guerra. L'emperador [[Carles I de Valéncia]] encara que en un principi recolçà a les classes mijes i gremis, se passà al costat de la noblea en por de les consequències. Els valencians estaven comandats per [[Joan Llorens]] qui buscava també la creació d'una República Valenciana, com les repúbliques italianes. Al principi, la guerra fon favorable als agermanats pero despuix de l'arribada de l'eixèrcit imperial des de l'interior se sumaren les derrotes fins a ser derrotats finalment en [[Sagunt]]. Tots els caps valencians foren ejecutats, i pergueren totes les seues pertenències. En acabant d'açò, se produí atre alçament en [[Xàtiva]] que acabà en fracàs. També en el [[Regne de Mallorca]] se produiren alçaments que foren reprimits. La nova virreina [[Germana de Foix]] designada per l'emperador [[Carles I de Valéncia]] consolidà el domini real.  
    
====Conseqüències====
 
====Conseqüències====
Despuix de les germanies, durant els sigles [[sigle XVI|XVI]] i [[sigle XVII|XVII]] la [[llengua valenciana]] abandonà progressivament els diferents àmbits socials. Llavors es produí un moviment d'escritors en [[espanyol]] del que destaca [[Guillem de Castro]]. També aparegueren els "[[Nocturns]]" nobles valencians que difonien la cultura i foren els precursors de les acadèmies. En la pintura també se produí un gran desenroll en l'época. En esta época destacaren els valencians [[Lluis Beltran]], [[Sant Francesc de Borja|Francesc de Borja]] i el Patriarca [[Joan de Ribera]], els tres canonisats.   
+
Despuix de les germanies, durant els sigles [[sigle XVI|XVI]] i [[sigle XVII|XVII]] la [[llengua valenciana]] abandonà progressivament els diferents àmbits socials. Llavors se produí un moviment d'escritors en [[espanyol]] del que destaca [[Guillem de Castro]]. També aparegueren els "[[Nocturns]]" nobles valencians que difonien la cultura i foren els precursors de les acadèmies. En la pintura també se produí un gran desenroll en l'época. En esta época també destacaren els valencians [[Lluis Beltran]], [[Sant Francesc de Borja|Francesc de Borja]] i el Patriarca [[Joan de Ribera]], els tres canonisats.   
    
===L'Humanisme valencià===
 
===L'Humanisme valencià===
L'[[humanisme]] tingué a u dels seus majors representants en el valencià [[Lluís Vives]] junt en [[Erasme de Rotterdam]] i [[Sant Tomàs de Moro]] que foren els majors del seu temps. Lluís Vives ([[1492]]-[[1540]]) naixqué en la ciutat de [[Valéncia]] procedent d'una família de judeus conversos. Estudià humanitats en l'[[Universitat de Valéncia]] pero degut a l'[[Inquisició]] hagué d'abandonar [[Espanya]] per a establir-se finalment en la ciutat [[Flandes|flamenca]] de [[Bruixes]]. També treballà donat classes per a la monarquia [[Anglaterra|anglesa]] d'[[Enric VIII]] i en [[Oxford]]. Escrigué mig centenar d'obres, didàctiques, morals, econòmiques, socials i polítiques. A Vives se li ha nomenat pare de la sicologia moderna pel seu tractat ''De anima et vita''.
+
L'[[humanisme]] tingué a u dels seus majors representants en el valencià [[Lluís Vives]] que junt en [[Erasme de Rotterdam]] i [[Sant Tomàs de Moro]] foren els majors del seu temps. Lluís Vives ([[1492]]-[[1540]]) naixqué en la ciutat de [[Valéncia]] procedent d'una família de judeus conversos. Estudià humanitats en l'[[Universitat de Valéncia]] pero degut a l'[[Inquisició]] hagué d'abandonar [[Espanya]] per a establir-se finalment en la ciutat [[Flandes|flamenca]] de [[Bruixes]]. També treballà donat classes per a la monarquia [[Anglaterra|anglesa]] d'[[Enric VIII]] i en [[Oxford]]. Escrigué mig centenar d'obres, didàctiques, morals, econòmiques, socials i polítiques. A Vives se li ha nomenat pare de la sicologia moderna pel seu tractat ''De anima et vita''.
    
===L'Expulsió dels moriscs===
 
===L'Expulsió dels moriscs===
 
[[Archiu:L'expulsió dels moriscos (1894), Gabriel Puig Roda, Museu de Belles Arts de Castelló (detall).JPG|thumb|220px|''L'expulsió dels moriscs'' ([[1894]]), de [[Gabriel Puig Roda]].]]
 
[[Archiu:L'expulsió dels moriscos (1894), Gabriel Puig Roda, Museu de Belles Arts de Castelló (detall).JPG|thumb|220px|''L'expulsió dels moriscs'' ([[1894]]), de [[Gabriel Puig Roda]].]]
 
{{AP|Expulsió dels moriscs}}
 
{{AP|Expulsió dels moriscs}}
A principis del [[sigle XVII]] el [[valencians|Poble Valencià]] vixqué l'[[Expulsió dels moriscs]] ([[1609]]). [[Felip III d'Espanya|Felip III d'Espannya i Valéncia]] ordenà l'expulsió dels [[morisc|moriscs]] en tot el [[Espanya|territori espanyol]] als [[musulmà|musulmans]] que temps arrere s'havien convertit al [[cristianisme]]. Açò supongué una pèrdua econòmica per a Valéncia. Els nobles valencians foren acallats prometent-los que rebrien nova població castellana. Aixina els llevaren totes les seues propietats mentres anaven de camí als barcos que els debien portar a [[Àfrica]], patint múltiples vexacions. En total desaparegué un terç de la població valenciana passant més de cent anys per a que fora substituïda.
+
A principis del [[sigle XVII]] el [[valencians|Poble Valencià]] vixqué l'[[Expulsió dels moriscs]] ([[1609]]). [[Felip III d'Espanya|Felip III d'Espannya i Valéncia]] ordenà l'expulsió dels [[morisc|moriscs]] en tot el [[Espanya|territori espanyol]], els [[musulmà|musulmans]] que temps arrere s'havien convertit al [[cristianisme]]. Açò supongué una pèrdua econòmica important per a Valéncia. Els nobles valencians foren acallats prometent-los que rebrien nova població castellana. Aixina, als moriscs els llevaren totes les seues propietats mentres anaven de camí als barcos que els debien portar a [[Àfrica]], patint múltiples vexacions. En total desaparegué un terç de la població valenciana passant més de cent anys per a que fora substituïda.
    
===Guerra de Successió ===
 
===Guerra de Successió ===
Llínea 175: Llínea 175:  
En la mort de [[Carles II d'Espanya|Carles II]] sense descendència en l'any [[1700]] el Regne de Valéncia se veé immers en la guerra civil entre els dos candidats als tro. U dels dos que tenien dret a regnar, tant per proximitat de parentesc com per desig de l'anterior monarca, era [[Felip V d'Espanya|Felip V]] de la dinastia dels [[Borbons]] net de [[Lluís XVI de França]]. L'atre candidat era el germà de l'emperador d'[[Àustria]] l'[[Archiduc Carles d'Àustria]]. El primer era recolçat per [[França]] i el segon per [[Anglaterra]] i [[Holanda]] degut a que no volien que França tinguera tant de poder. A l'inici del seu regnat Felip V no havia complit en totes les condicions posades per Carles II, encara no havia renunciat a la corona francesa i no anà a [[Valéncia]] a jurar els [[Furs de Valéncia|Furs]] per a ocupar-se de problemes en [[Nàpols]].
 
En la mort de [[Carles II d'Espanya|Carles II]] sense descendència en l'any [[1700]] el Regne de Valéncia se veé immers en la guerra civil entre els dos candidats als tro. U dels dos que tenien dret a regnar, tant per proximitat de parentesc com per desig de l'anterior monarca, era [[Felip V d'Espanya|Felip V]] de la dinastia dels [[Borbons]] net de [[Lluís XVI de França]]. L'atre candidat era el germà de l'emperador d'[[Àustria]] l'[[Archiduc Carles d'Àustria]]. El primer era recolçat per [[França]] i el segon per [[Anglaterra]] i [[Holanda]] degut a que no volien que França tinguera tant de poder. A l'inici del seu regnat Felip V no havia complit en totes les condicions posades per Carles II, encara no havia renunciat a la corona francesa i no anà a [[Valéncia]] a jurar els [[Furs de Valéncia|Furs]] per a ocupar-se de problemes en [[Nàpols]].
   −
Durant la [[guerra de successió]], en el Regne de Valéncia les classes altes d'aristócrates i burgessos apoyaren al Borbó i foren nomenats [[Botiflers]] imitadors de la [[cultura francesa]]. Les classes més humilts apoyaren al Austríac i foren nomenats [[Maulets]]. Als Maulets se'ls prometiren les terres dels nobles pero despuix de lluitar per l'Archiduc no complí la seua promesa.
+
Durant la [[guerra de successió]], en el Regne de Valéncia les classes altes d'aristócrates i burgessos apoyaren al candidat Borbó i foren nomenats [[Botiflers]] imitadors de la [[cultura francesa]]. Les classes més humilts apoyaren a l'Austríac i foren nomenats [[Maulets]]. Als Maulets se'ls prometiren les terres dels nobles pero despuix de lluitar per l'Archiduc, no complí la seua promesa.
    
La [[Batalla d'Almansa]] la guanyaren els francesos que derrotaren a anglesos i holandesos la qual inclinà la guerra. Les potències firmaren el [[Tractat d'Utrecht]] pel qual reconegueren a Felip rei d'Espanya a canvi de territoris i drets espanyols.
 
La [[Batalla d'Almansa]] la guanyaren els francesos que derrotaren a anglesos i holandesos la qual inclinà la guerra. Les potències firmaren el [[Tractat d'Utrecht]] pel qual reconegueren a Felip rei d'Espanya a canvi de territoris i drets espanyols.
   −
Com a conseqüència el nou rei reformà la distribució de poder en els [[Decrets de Nova Planta]]. Els [[Furs de Valéncia|Furs valencians]], entre atres, foren derogats deixant al Regne sense autonomia i reconiximent. En el seu lloc s'impongué una llei homogénea basada en [[Furs de Castella]], encara que modificats, en l'intenció d'imitar als absolutistes francesos.
+
Com a conseqüència, el nou rei reformà la distribució de poder en els [[Decrets de Nova Planta]]. Els [[Furs de Valéncia|Furs valencians]], entre atres, foren derogats deixant al Regne de Valéncia sense reconiximent. En el seu lloc s'impongué una llei homogénea basada en [[Furs de Castella]], encara que modificats, en l'intenció d'imitar als absolutistes francesos.
    
===L'Ilustració valenciana===
 
===L'Ilustració valenciana===
En el [[sigle XVIII]] se produí en la [[Comunitat Valenciana]] aixina com en molts atres llocs del món l'[[Ilustració]]. Els adinerats se preocuparen pel saber i sustenten el moviment. Els intelectuals busquen el saber i la raó i realisen investigacions i avanços per al món. En Valéncia, l'[[Universitat de Valéncia]] fon la major promotora de l'Ilustració sent una de les millors d'Espanya. En camps com la botànica, medicina, anatomia o economia brillaren valencians.
+
En el [[sigle XVIII]] se produí en la [[Comunitat Valenciana]] aixina com en molts atres llocs del món l'[[Ilustració]]. Les persones adinerades se preocuparen pel saber i sustentaren el moviment. Els intelectuals busquen el saber i la raó i realisen investigacions i avanços per al món. En Valéncia, l'[[Universitat de Valéncia]] fon la major promotora de l'Ilustració sent una de les millors d'Espanya. En camps com la botànica, medicina, anatomia o economia brillaren valencians.
    
== Edat Contemporànea ==
 
== Edat Contemporànea ==
3843

edicions

Menú de navegació