Canvis

====Les conquistes en la Mediterrànea====

====Les conquistes en la Mediterrànea====

[[File:Aragonese Empire 1443.svg|thumb|left|190px||Mapa de la [[Corona d'Aragó]] en [[1443]]]]

[[File:Aragonese Empire 1443.svg|thumb|left|190px||Mapa de la [[Corona d'Aragó]] en [[1443]]]]

El fill de [[Jaume I]], [[Pere III d'Aragó]] natal de [[Valéncia]] inicià l'extensió de la [[Corona d'Aragó|Corona]] per la mar [[Mediterrànea]]. El seu objectiu era conseguir controlar el comerç en orient que arribava a l'[[Imperi Bizantí]] per la [[Ruta de la Seda]] que replegava les riquees de tota [[Àsia]]. La seua esposa tenia el dret de poseir el [[Regne de Sicília]]. El rei Pere III conquistà este regne clau. [[Jaume II d'Aragó]] també conquistà les illes de [[Còrcega]] i [[Sadenya]] punts estratègics i necesaris per a les rutes marítimes ademés de les [[Província d'Alacant|terres alacantines]]. [[Alfons V d'Aragó]] i [[Fernando II d'Aragó]] conquistaren el [[Regne de Nàpols]], també se conquistaren els ducats d'[[Atenes]] i [[Neopatria]]. Els valencians finaçaren totes estes campanyes, especialment els judeus valencians. També donaren molts hòmens a la causa militar que tant de poder i riquea li conferiren.

El fill de [[Jaume I]], [[Pere III d'Aragó]] natal de [[Valéncia]] inicià l'extensió de la [[Corona d'Aragó]] per la mar [[Mediterrànea]]. Des d'ací se podia controlar el comerç en orient que arribava a l'[[Imperi Bizantí]] per la [[Ruta de la Seda]] que replegava les riquees de tota [[Àsia]] i acabava en [[Valéncia]]. La seua esposa tenia el dret de poseir el [[Regne de Sicília]]. El rei Pere III conquistà este regne clau. [[Jaume II d'Aragó]] també conquistà les illes de [[Còrcega]] i [[Sadenya]] punts estratègics i necesaris per a les rutes marítimes, ademés de les [[Província d'Alacant|terres alacantines]]. [[Alfons V d'Aragó]] i [[Fernando II d'Aragó]] conquistaren el [[Regne de Nàpols]], i també se conquistaren els ducats d'[[Atenes]] i [[Neopatria]]. Els valencians finaçaren totes estes campanyes, especialment els judeus valencians. També donaren molts hòmens a la causa militar que tant de poder i riquea li conferiren.

En el [[sigle XV]] el [[Regne de Valéncia]] passa a ser el centre d'esta [[Corona d'Aragó|Corona]]. La cort es feu permanent en la Ciutat de [[Valéncia]], els reis rebien els seus soldats per a les conquistes del Regne i els valencians finançaren els barcos i l'armament als eixèrcits d'Aragó. Valéncia recolçà a [[Alfons V]] en la conquista de Nàpols, a [[Joan II d'Aragó|Joan II]] en les guerres en [[Catalunya]] i al seu fill [[Ferran el Catòlic]] en les empreses determinants de l'història com el [[Descobriment d'Amèrica|descobriment]] i [[conquista d'Amèrica]], la [[Guerra de Granada]] i les guerres d'[[Europa]] que se dugueren a terme en part gràcies als valencians.  

En el [[sigle XV]] el [[Regne de Valéncia]] passa a ser el centre d'esta [[Corona d'Aragó|Corona]]. La cort se feu permanent en la Ciutat de [[Valéncia]], els reis rebien els seus soldats per a les conquistes del Regne i els valencians finançaren els barcos i l'armament als eixèrcits d'Aragó. Valéncia recolçà a [[Alfons V el Magnànim]] en la conquista de Nàpols, a [[Joan II d'Aragó|Joan II]] en les guerres en [[Catalunya]] i al seu fill [[Ferran el Catòlic]] en les empreses determinants de l'història universal com el [[Descobriment d'Amèrica|descobriment]] i [[conquista d'Amèrica]], la [[Guerra de Granada]] i les guerres d'[[Europa]] que se dugueren a terme també gràcies als valencians.  

====L'unitat del regne====

====L'unitat del regne====

En la primera mitat del [[sigle XIV]] s'intentà revertir el sistema foral valencià. [[Alfons I de Valéncia]] vullgué impondre els furs d'[[Regne d'Aragó|Aragó]] per a llevar-li la autonomia a Valéncia. Per això feu una consulta en el regne en la que els valencians votaren tots en contra exepte quatre municipis, feus de nobles aragonesos. Per atra part, [[Alfons II de Valéncia]] estava casat en [[Leonor de Castella, reina d'Aragó]] la qual demanà la ciutat de [[Castelló]] i la seua comarca com a propietat del seu fill [[Infant Ferrando d'Aragó|Ferrando]]. El rei volgué saber l'opinió de les [[corts valencianes|corts de Valéncia]]. En elles parlà [[Francesc de Vinatea]] que sabé mostrar que els valencians jamai acceptarien pedre els privilegis que el rei en [[Jaume I|Jaume]] els havia concedit.  

A finals del [[sigle XIII]] i durant primera mitat del [[sigle XIV]] s'intentà consolidar el sistema foral valencià. Numerosos municipis valencians adoptaren els [[furs d'Aragó]] i la ciutat de [[Valéncia]] hagué de fer un esforç per a que progresivament les villes del Regne i la seua noblea abandonaren els furs aragonesos i s'incorporaren al sistema foral valencià. Per atra part, [[Alfons II de Valéncia]] estava casat en [[Leonor de Castella, reina d'Aragó]] la qual demanà la ciutat de [[Castelló]] i la seua comarca com a propietat del seu fill [[Infant Ferrando d'Aragó|Ferrando]]. El rei volgué saber l'opinió de les [[corts valencianes|corts de Valéncia]]. En elles parlà [[Francesc de Vinatea]] que sabé mostrar que els valencians jamai acceptarien pedre els privilegis que el rei en [[Jaume I|Jaume]] els havia concedit.  

====Sant Vicent Ferrer====

====Sant Vicent Ferrer====

[[File:El Compromiso de Caspe 1867 Dióscoro Puebla.jpg|thumb|right|240px|Proclamació de [[Ferran d'Antequera]] en [[Valéncia]] com a rei d'[[Corona d'Aragó|Aragó]] ]]

[[File:El Compromiso de Caspe 1867 Dióscoro Puebla.jpg|thumb|right|240px|Proclamació de [[Ferran d'Antequera]] en [[Valéncia]] com a rei d'[[Corona d'Aragó|Aragó]] ]]

{{AP|Sant Vicent Ferrer}}

{{AP|Sant Vicent Ferrer}}

Sant Vicent Ferrer ([[1350]]-[[1419]]) fon u dels personages més detacats del seu temps. Naixqué en [[Valéncia]] el [[23 de giner]] de [[1350]]. En [[1367]] entrà en lo convet dels Domenecs de Valéncia. Vicent estudià en diferents universitats de fòra de Valéncia aixina com la creació d'un Estudi General ([[1411]]) en acort del bisbe i la ciutat de Valéncia que serà la base de l'[[Universitat de Valéncia]]. Sant Vicent fundà en [[1410]] en [[Valéncia]] el primer orfanat del món. Fon un gran predicador, teòlec i diplomàtic. A Sant Vicent Ferrer se li atribuïxen numerosos milacres. Viajà per països de l'Europa occidental i l'Europa central predicant l'austeritat i l'oració seguit de grans multitus parlant en [[lengua valenciana]].  

Sant Vicent Ferrer ([[1350]]-[[1419]]) fon u dels personages més detacats del seu temps. Naixqué en [[Valéncia]] el [[23 de giner]] de [[1350]]. En [[1367]] entrà en el convet dels Domenecs de Valéncia. Vicent estudià en diferents universitats de fòra de Valéncia i promogué la creació d'un Estudi General ([[1411]]) en acort del bisbe i la ciutat de Valéncia que serà la base de l'[[Universitat de Valéncia]]. Sant Vicent fundà en [[1410]] en [[Valéncia]] el primer orfanat del món. Fon un gran predicador, teòlec i diplomàtic. A Sant Vicent Ferrer se li atribuïxen numerosos milacres. Viajà per països de l'Europa occidental i l'Europa central predicant l'austeritat i l'oració seguit de grans multitus parlant en [[lengua valenciana]].  

Sant Vicent Ferrer fon clau en els acontenyiments polítics importants de l'época. Fon designat compromisari en el [[Compromís de Casp]], junt en son germà [[Bonifaci Ferrer]], dos dels represents del [[Regne de Valéncia]]. Sant Vicent va ser l'home clau del compromís per a la designació de [[Ferran d'Antequera]] d'orige [[Corona de Castella|Castellà]] com a rei d'Aragó iniciant aixina la dinastia [[Trastàmara]] en la Corona, pas essencial per a la futura unió d'[[Espanya]]. Atra molt important intervenció fon en el [[Cisma d'Occident]] en el que tres papes lluitaven pel poder. Prengué partit per [[Papa Martí V|Martí V]] i buscà el recolçament del rei. Este candidat estava enfrontat en el seu amic aragonés [[Benet XIII]] el Papa Lluna, qui se retirà a [[Peníscola]]. Sant Vicent Ferrer és el patró de la [[Comunitat Valenciana]].

Sant Vicent Ferrer fon clau en els acontenyiments polítics importants de l'época. Fon designat compromisari en el [[Compromís de Casp]], junt en son germà [[Bonifaci Ferrer]], dos dels represents del [[Regne de Valéncia]]. Sant Vicent va ser l'home clau del compromís per a la designació de [[Ferran d'Antequera]] d'orige [[Corona de Castella|castellà]] com a rei d'Aragó iniciant aixina la dinastia [[Trastàmara]] en la Corona, pas essencial per a la futura unió d'[[Espanya]]. Atra molt important intervenció fon en el [[Cisma d'Occident]] en el que tres papes lluitaven pel poder. Prengué partit per [[Papa Martí V|Martí V]] i buscà el recolçament del rei. Este candidat estava enfrontat en el seu amic aragonés [[Benet XIII]] el Papa Lluna, qui se retirà a [[Peníscola]]. Sant Vicent Ferrer és el patró de la [[Comunitat Valenciana]].

====El Renaiximent valencià====

====El Renaiximent valencià====

{{AP|Sigle d'Or}}

{{AP|Sigle d'Or}}

El [[Regne de Valéncia]] viu, durant el seu prósper [[sigle XV]], el renaiximent de les lletres valencianes, la pintura i l'escultura que fon el primer de la Península, antecessor del [[Sigle d'Or Castellà]], i u dels primers del món, paralel a l'[[Sigle d'Or Italià|italià]]. Este renaiximent s'escrigué en [[llengua valenciana]] tal i com sempre admeteren els escritors puix era una de les llengües de major prestigi de l'época.  

El [[Regne de Valéncia]] viu, durant el seu prósper [[sigle XV]], el renaiximent de les lletres valencianes, la pintura i l'escultura, que fon el primer de la Península, antecessor del [[Sigle d'Or Castellà]], i u dels primers del món, paralel a l'[[Sigle d'Or Italià|italià]]. Este renaiximent s'escrigué en [[llengua valenciana]] tal i com sempre admeteren els escritors puix era una de les llengües de major prestigi de l'época.  

[[Ausias March]] viajà en [[Alfons V el Magnànim]] a conquistar [[Regne de Nàpols|Nàpols]] a on conegué a l'[[humanisme]] [[Itàlia|italià]] del que s'inspirà. Ell fon un gran poeta que gastà com a novetat la llengua valenciana. Al nou moviment renaixentiste iniciat pell, el seguiren [[Jordi de Sant Jordi]], [[Roiç de Corella]] també grans poetes valencians. També se poden mencionar a [[Francesc Ferrer]]  i [[Lluís de Vilarasa]] que varen seguir a l'escola d'Ausias o [[Dionís Guiot]] que s'ajustava més a l'estil d'[[Andreu Febrer]]. El primer llibre imprés en [[Espanya]] fon un llibre del major certamen de poesia valenciana, imprés en [[Valéncia]], i titulat "[[Obres e trobes en lahors de la Verge Maria|Els trobes de lahors de la Verge Maria]]".

[[Ausias March]] viajà en [[Alfons V el Magnànim]] a conquistar [[Regne de Nàpols|Nàpols]] a on conegué a l'[[humanisme]] [[Itàlia|italià]] del que s'inspirà. Ell fon un gran poeta que gastà com a novetat la llengua valenciana. Al nou moviment renaixentiste que inicià, el seguiren [[Jordi de Sant Jordi]], [[Roiç de Corella]] també grans poetes valencians. També se poden mencionar a [[Francesc Ferrer]]  i [[Lluís de Vilarasa]] que varen seguir a l'escola d'Ausias o [[Dionís Guiot]] que s'ajustava més a l'estil d'[[Andreu Febrer]]. El primer llibre imprés en [[Espanya]] fon un llibre del major certamen de poesia valenciana, imprés en [[Valéncia]], i titulat "[[Obres e trobes en lahors de la Verge Maria|Els trobes de lahors de la Verge Maria]]".

En la prosa, [[Joanot Martorell]] fon el major escritor valencià, comparable en [[Cervantes]] o [[Shakespeare]], en la seua gran obra, "[[Tirant lo Blanch]]". Atre gran personage del Sigle d'Or és [[Sor Isabel de Villena]], dòna valenciana, abadesa de les [[clarises]] de [[Valéncia]], que escrigué sobre lliteratura religiosa destacant la "[[Vita Christi]]" una visió personal de la vida de [[Crist]]. Isabel conseguí estar en igual en tots els escritors de l'época i passar a formar part de la [[lliteratura universal]]. Isabel inspirà tota la posterior mística espanyola. [[Jaume Roig]] escrigué una crítica de les costums de l'época i la seua obra més important és "[[L'Espill]]". També s'inclou en este sigle a [[Sant Vicent Ferrer]], i a son germà [[Bonifaci Ferrer]] autor de la [[Bíblia Valenciana|Bíblia en llengua valenciana]] la tercera en llengua moderna escrita en lo món.  

En la prosa, [[Joanot Martorell]] fon el major escritor valencià, comparable en [[Cervantes]] o [[Shakespeare]], en la seua gran obra, "[[Tirant lo Blanch]]". Atre gran personage del Sigle d'Or és [[Sor Isabel de Villena]], dòna valenciana, abadesa de les [[clarises]] de [[Valéncia]], que escrigué sobre lliteratura religiosa destacant la "[[Vita Christi]]" una visió personal de la vida de [[Crist]]. Isabel conseguí estar en igual en tots els escritors de l'época i passar a formar part de la [[lliteratura universal]]. Isabel inspirà tota la posterior mística espanyola. [[Jaume Roig]] escrigué una crítica de les costums de l'época i la seua obra més important és "[[L'Espill]]". També s'inclou en este sigle a [[Sant Vicent Ferrer]], i a son germà [[Bonifaci Ferrer]] autor de la [[Bíblia Valenciana|Bíblia en llengua valenciana]] la tercera en llengua moderna escrita en lo món.  

El teatre valencià del Sigle d'Or se desenrolla en l'àmbit religiós principalment. Entre totes les representacions destacarem els Misteris, celebrats dins dels temples, sent el més conegut el [[Misteri d'Elig]].

El teatre valencià del Sigle d'Or se desenrolla en l'àmbit religiós principalment. Entre totes les representacions destaquen els Misteris, celebrats dins dels temples, sent el més conegut el [[Misteri d'Elig]].

La pintura i escultura valencianes se desenrollaren en la ciutat de [[Roma]] en tendències flamenques i italianes.

La pintura i escultura valencianes se desenrollaren en la ciutat de [[Roma]] en tendències flamenques i italianes.

Calixt III ([[1378]]-[[1458]]) que naixqué en la [[Torre de Canals]] en el nom d'Alfons de Borja i Cavanilles. Des de jove demostrà tindre una gran inteligència i ser molt treballador i ademés tingué els apoyos de [[Sant Vicent Ferrer]] que el guià per a que se dedicara a la vida religiosa i [[Alfons V el Magnànim]] que l'ajudà a arribar al [[Vaticà]] com Sant Vicent havia profetisat. Calixt III organisà una creuada contra els [[Imperi Otomà|turcs]] que conseguí la victòria en [[Belgrat]]. També canonisà a Sant Vicent Ferrer.

Calixt III ([[1378]]-[[1458]]) que naixqué en la [[Torre de Canals]] en el nom d'Alfons de Borja i Cavanilles. Des de jove demostrà tindre una gran inteligència i ser molt treballador i ademés tingué els apoyos de [[Sant Vicent Ferrer]] que el guià per a que se dedicara a la vida religiosa i [[Alfons V el Magnànim]] que l'ajudà a arribar al [[Vaticà]] com Sant Vicent havia profetisat. Calixt III organisà una creuada contra els [[Imperi Otomà|turcs]] que conseguí la victòria en [[Belgrat]]. També canonisà a Sant Vicent Ferrer.

També arribà a ser Papa [[Aleixandre VI]] ([[1431]]-[[1503]]) que naixqué en [[Xàtiva]] en el nom de Rodèric Borja i nebot de Calixt III que l'ajudà en el seu ascens en el Vaticà. Com a Papa tingué un gran poder i intervingué en molts confictes en [[Itàlia]]. En [[1496]] donà en la bula ''Si convenit'' als monarques [[Isabel I de Castella|Isabel]] i [[Ferran II d'Aragó|Ferran]] el títul de ''[[Reis Catòlics]] de les Espanyes'' i les bules que organisarien l'evangelisació i conquista del Nou Món en favor dels mateixos.  

També arribà a ser Papa [[Aleixandre VI]] ([[1431]]-[[1503]]) que naixqué en [[Xàtiva]] en el nom de Rodèric Borja i nebot de Calixt III que l'ajudà en el seu ascens en el Vaticà. Com a Papa tingué un gran poder i intervingué en molts confictes en [[Itàlia]]. En [[1496]] donà la bula ''Si convenit'' als monarques [[Isabel I de Castella|Isabel]] i [[Ferran II d'Aragó|Ferran]] a on els otorgava el títul de ''[[Reis Catòlics]] de les Espanyes'' i les bules que organisarien l'evangelisació i conquista del [[Amèrica|Nou Món]] en favor dels mateixos.

== Edat Moderna ==

== Edat Moderna ==