78 854
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 2:
Llínea 2: − + − + Llínea 27:
Llínea 27: − + − + Llínea 53:
Llínea 53: − + Llínea 60:
Llínea 60: − + Llínea 80:
Llínea 80: − + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + Llínea 91:
Llínea 112: − − {{Traduït de|es|Azorín}}
→Biografia
| nom = Azorín
| nom = Azorín
| image = Azorín.png
| image = Azorín.png
| grandària = 120
| grandària = 200px
| descripció = Retrat d'Azorín, 1912
| descripció = Retrat d'Azorín, 1912
| seudònim =
| seudònim =
| naixcut = 8 de juny de 1873
| naixcut = 8 de juny de 1873
| nascuda =
| nascuda =
| lloc_de_naiximent = Monover, (Alacant)
| lloc_de_naiximent = [[Monòver]]
| mort = 2 de març de 1967
| mort = 2 de març de 1967
| morta =
| morta =
| notes a peu =
| notes a peu =
}}
}}
'''José Augusto Trinidad Martínez Ruiz''', més conegut pel seu seudònim d' '''''Azorín''''' ([[Monover]], [[Espanya]]; [[8 de juny]] de [[1873]] - [[Madrit]], [[2 de març]] de [[1967]])<ref>[http://hemeroteca.lavanguardia.Es/preview/1967/03/03/pagina-5/34372360/pdf.Html?search=Azorín Ahir va morir el mestre «Azorín»]</ref> fon un [[lliteratura|escritor]] [[Comunitat Valenciana|valencià]], ademés de noveliste, ensagiste i de ser el crític lliterari espanyol més important del seu temps.
'''José Augusto Trinidad Martínez Ruiz''', més conegut pel seu seudònim d' '''''Azorín''''' ([[Monòver]], [[Espanya]]; [[8 de juny]] de [[1873]] - † [[Madrit]], [[2 de març]] de [[1967]])<ref>[http://hemeroteca.lavanguardia.Es/preview/1967/03/03/pagina-5/34372360/pdf.Html?search=Azorín Ahir va morir el mestre «Azorín»]</ref> fon un [[lliteratura|escritor]] [[Comunitat Valenciana|valencià]], ademés de noveliste, ensagiste i de ser el crític lliterari espanyol més important del seu temps.
== Biografia ==
== Biografia ==
Son pare era natural de [[Yecla]], [[Múrcia]], i militava en el partit conservador (va arribar a ser alcalde, diputat i seguidor de [[Francisco Romero Robledo]]). Eixercia d'advocat en [[Monover]] i posseïa una important facenda. Sa mare havia naixcut en [[Petrer]]. Era una família tradicional burguesa i acomodada. '''Azorín''' fon el major de nou germans. Va estudiar bachillerat intern durant huit anys en el colege dels [[Escoles Pies|Escolàpies]] de [[Yecla]], etapa que reflexa en les seues dos primeres noveles, de fort contingut autobiogràfic.
Son pare era natural de [[Yecla]], [[Múrcia]], i militava en el partit conservador (va arribar a ser alcalde, diputat i seguidor de [[Francisco Romero Robledo]]). Eixercia d'advocat en [[Monòver]] i posseïa una important facenda. Sa mare havia naixcut en [[Petrer]]. Era una família tradicional burguesa i acomodada. '''Azorín''' fon el major de nou germans. Va estudiar bachillerat intern durant huit anys en el colege dels [[Escoles Pies|Escolàpies]] de [[Yecla]], etapa que reflexa en les seues dos primeres noveles, de fort contingut autobiogràfic.
De [[1888]] a [[1896]] va cursar dret en [[Valéncia]], a on s'interessa pel [[Krausisme]] i el [[anarquisme]] i s'entrega a febrils llectures lliteràries i polítiques. Comencen els seus tantejos periodístics. Usa els seudònims de Fra José, en ''L'Educació Catòlica'' de Petrer, Juan de Lis en ''El Defensor de Yecla'' etc. Escriu també en ''L'Eco de Monover'', ''El Mercantil Valencià'' i inclús en ''El Poble'', periòdic de [[Vicent Blasco Ibáñez]]. Quasi sempre fa crítica teatral d'obres de fort contingut social (elogia les obres de [[Ángel Guimerá]] i [[Benito Pérez Galdós]] o el ''Juan José'' de [[Joaquín Dicenta]]) i ya reflectix les seues inclinacions anarquistes. Traduïx el drama ''La intrusa'' de [[Maurice Maeterlinck]], la conferència del francés A. Hamon ''de la pàtria'' o ''Les presons'' del príncip [[Piotr Kropotkin|Kropotkin]]. En [[1895]] '''Azorín''' publica dos ensajos, ''Anarquistes lliteràries'' i ''Referències socials'', en les que presenta el públic les principals teories anarquistes.
De [[1888]] a [[1896]] va cursar dret en [[Valéncia]], a on s'interessa pel [[Krausisme]] i el [[anarquisme]] i s'entrega a febrils llectures lliteràries i polítiques. Comencen els seus tantejos periodístics. Usa els seudònims de Fra José, en ''L'Educació Catòlica'' de Petrer, Juan de Lis en ''El Defensor de Yecla'' etc. Escriu també en ''L'Eco de Monover'', ''El Mercantil Valencià'' i inclús en ''El Poble'', periòdic de [[Vicent Blasco Ibáñez]]. Quasi sempre fa crítica teatral d'obres de fort contingut social (elogia les obres de [[Ángel Guimerá]] i [[Benito Pérez Galdós]] o el ''Juan José'' de [[Joaquín Dicenta]]) i ya reflectix les seues inclinacions anarquistes. Traduïx el drama ''La intrusa'' de [[Maurice Maeterlinck]], la conferència del francés A. Hamon ''de la pàtria'' o ''Les presons'' del príncip [[Piotr Kropotkin|Kropotkin]]. En [[1895]] '''Azorín''' publica dos ensajos, ''Anarquistes lliteràries'' i ''Referències socials'', en les que presenta el públic les principals teories anarquistes.
Com a ensagiste va dedicar especial atenció a dos temes: el païsage espanyol i la re interpretació impressioniste de les obres lliteràries clàssiques.
Com a ensagiste va dedicar especial atenció a dos temes: el païsage espanyol i la re interpretació impressioniste de les obres lliteràries clàssiques.
En els ensajos dedicats a la situació espanyola s'observa el mateix procés evolutiu que va marcar a tota la [[Generació del 98]]: si en les seues primeres obres examina aspectes concrets de la realitat espanyola i analisa els greus problemes d'[[Espanya]], en ''Castella'' ([[1912]]) el seu objectiu és profundisar en la tradició cultural espanyola (reflexions que sorgixen espontàneament a partir de chicotetes observacions del paisage), ademés d'incorporar un sentit del temps cíclic inspirat en Nietzsche.
En els ensajos dedicats a la situació espanyola s'observa el mateix procés evolutiu que va marcar a tota la [[Generació del 98]]: si en les seues primeres obres examina aspectes concrets de la realitat espanyola i analisa els greus problemes d'[[Espanya]], en ''Castella'' ([[1912]]) el seu objectiu és profundisar en la tradició cultural espanyola (reflexions que sorgixen espontàneament a partir de chicotetes observacions del païsage), ademés d'incorporar un sentit del temps cíclic inspirat en Nietzsche.
Entre els ensajos lliteraris d''''Azorín''' destaca ''[http://www.cervantesvirtual.com/servlet/SirveObras/ivqu/01604296092364979660035/ ''Ruta del senyor Quixot'']'' ([[1905]]), ''Clàssics i moderns'' ([[1913]]), ''Els valors lliteraris'' ([[1914]]) i ''al marge dels clàssics'' ([[1915]]). En ells, la seua intenció no és la de fer un estudi detallat dels texts, sino despertar la curiositat i l'interés oferint una llectura impressioniste dels mateixos que destaca a soles els elements més significatius dels mateixos per a la personalitat de l'escritor. Per tant, es llimita a expressar les seues impressions i reflexions personals sobre la lliteratura espanyola. També destaca [http://es.wikisource.org/wiki/La_Andaluc%C3%ADa_tr%C3%A1gica ''L'Andalusia Tràgica'']. És un ensaig afegit a l'obra de “Els Pobles” (edició en [[1914]]). Azorín anirà a Andalusia i recorrerà la zona de [[Sevilla]]. Al principi manarà cròniques a “L'Imparcial” i el govern se sentirà molest, per lo que li demanarà el director del periòdic que no mane més. Publicarà encara una entreviste que li costarà l'expulsió del periòdic i li portarà a treballar en ABC. ''L'Andalusia tràgica'' era de [[1904]] a [[1905]], anterior a “Els Pobles” i posteriorment afegida.
Entre els ensajos lliteraris d''''Azorín''' destaca ''[http://www.cervantesvirtual.com/servlet/SirveObras/ivqu/01604296092364979660035/ ''Ruta del senyor Quixot'']'' ([[1905]]), ''Clàssics i moderns'' ([[1913]]), ''Els valors lliteraris'' ([[1914]]) i ''al marge dels clàssics'' ([[1915]]). En ells, la seua intenció no és la de fer un estudi detallat dels texts, sino despertar la curiositat i l'interés oferint una llectura impressioniste dels mateixos que destaca a soles els elements més significatius dels mateixos per a la personalitat de l'escritor. Per tant, es llimita a expressar les seues impressions i reflexions personals sobre la lliteratura espanyola. També destaca [http://es.wikisource.org/wiki/La_Andaluc%C3%ADa_tr%C3%A1gica ''L'Andalusia Tràgica'']. És un ensaig afegit a l'obra de “Els Pobles” (edició en [[1914]]). Azorín anirà a Andalusia i recorrerà la zona de [[Sevilla]]. Al principi manarà cròniques a “L'Imparcial” i el govern se sentirà molest, per lo que li demanarà el director del periòdic que no mane més. Publicarà encara una entreviste que li costarà l'expulsió del periòdic i li portarà a treballar en ABC. ''L'Andalusia tràgica'' era de [[1904]] a [[1905]], anterior a “Els Pobles” i posteriorment afegida.
Les noveles d''''Azorín''' es poden dividir en quatre etapes:
Les noveles d''''Azorín''' es poden dividir en quatre etapes:
*La '''primera etapa''' mostra predomini dels elements autobiogràfics i d'impressions suscitades pel paisage. El protagoniste és Antoni Azorín (del qual prendrà el seu seudònim), personage de ficció que es convertix en la consciència del seu creador. Estes noveles són un pretext per a desenrollar les experiències vitals i culturals de l'autor. A ella pertanyen ''La voluntat'' ([[1902]]), ''Antoni Azorín'' ([[1903]]) i ''Les confessions d'un chicotet filòsof'' ([[1904]]).
*La '''primera etapa''' mostra predomini dels elements autobiogràfics i d'impressions suscitades pel païsage. El protagoniste és Antoni Azorín (del qual prendrà el seu seudònim), personage de ficció que es convertix en la consciència del seu creador. Estes noveles són un pretext per a desenrollar les experiències vitals i culturals de l'autor. A ella pertanyen ''La voluntat'' ([[1902]]), ''Antoni Azorín'' ([[1903]]) i ''Les confessions d'un chicotet filòsof'' ([[1904]]).
*En la '''segona etapa''', '''Azorín''' abandona els elements autobiogràfics, si be contínua reflectint les seues pròpies inquietuts en els personages: la fatalitat, l'obsessió pel temps, el destí, etc. Una mostra d'això és ''la senyora Inés'' ([[1925]]). A esta mateixa etapa pertany ''El senyor Juan'' ([[1922]]), basada en la conversió cristiana del mit.
*En la '''segona etapa''', '''Azorín''' abandona els elements autobiogràfics, si be contínua reflectint les seues pròpies inquietuts en els personages: la fatalitat, l'obsessió pel temps, el destí, etc. Una mostra d'això és ''la senyora Inés'' ([[1925]]). A esta mateixa etapa pertany ''El senyor Juan'' ([[1922]]), basada en la conversió cristiana del mit.
#Es el món interior, el món de les idees i dels problemes de l'esperit i de l'imaginació, qui ha de suministrar els seus materials al dramaturc.
#Es el món interior, el món de les idees i dels problemes de l'esperit i de l'imaginació, qui ha de suministrar els seus materials al dramaturc.
L'intenció d''''Azorín''' és lliberar el teatre espanyol de tot provincianisme i elevar-ho a la categoria de teatre europeu. Pero la mentalitat espanyola no estava preparada per a assumir estes noves propostes dramàtiques. D'ací que el teatre azorinià, igual que el de [[Ramón María de la Valle Inclán]] i [[Miguel de Unamuno]], tinguera un èxit més be escàs.
L'intenció d''''Azorín''' és lliberar el teatre espanyol de tot provincianisme i elevar-ho a la categoria de teatre europeu. Pero la mentalitat espanyola no estava preparada per a assumir estes noves propostes dramàtiques. D'ací que el teatre azorinià, igual que el de [[Ramón María del Valle Inclán]] i [[Miguel de Unamuno]], tinguera un èxit més be escàs.
== Cites ==
{{Cita|... fa temps ya es va demostrar, que el català és un dialecte de la llengua occitana, que va aplegar des del sur de França, durant l'Alta Edat Mija, a les terres dels comtats francs (Marca Hispànica). Va ser en eixa época i durant la reconquista quan eixos comtats es varen omplir d'occitans que parlaven en llengua occitana (languedocien, més concretament), del que va nàixer el dialecte "occità del sur" conegut popular i tradicionalment com a català.|José Martínez Ruiz (Azorín)}}
== Referències ==
== Referències ==
{{Reflist}}
{{Reflist}}
* [https://www.regmurcia.com/docs/murgetana/N059/N059_003.pdf Ayala, José Antonio (1980). «Azorín y Juan de la Cierva (Historia de unas elecciones)». Murgetana (59): 57-81. ISSN 0213-0939]
* Lozano Marco, Miguel Ángel (1997). «J. Martínez Ruiz en el 98 y la estética de Azorín». En el 98 (Los nuevos escritores)
* Martínez Cachero, José María (1977). «Introducción». Don Juan. Clásicos Castellanos
* Risco, Antonio (1980). Azorín y la ruptura con la novela tradicional. Alhambra
* Valverde, José Mª, Azorín, Barcelona, Planeta, 1971
== Bibliografia ==
* Alapont Raga, José Luis. El siglo de oro valenciano S.XV. Valéncia, 2016.
* Ferrándiz Lozano, José, Azorín, testigo parlamentario. Periodismo y política de 1902 a 1923, Madrid, Congreso de los Diputados, 2009.
* Fox, E. Inman, Azorín: Guía de la obra completa, Madrid, Castalia, 1992.
* Hernández, María del Carmen (1986). La narrativa lírica de Azorín y Miró. Caja de Ahorros del Mediterráneo.
* Martínez Cachero, José María, Las novelas de Azorín, Madrid, Ínsula, 1960.
* Villanueva, Darío (1983). La novela lírica I y II: Azorín, Miró, Pérez de Ayala y Jarnés.
== Enllaços externs ==
== Enllaços externs ==
*[http://www.gutenberg.org/author/Azor%C3%ADn Proyecte Gutenberg, Azorín]
*[http://www.gutenberg.org/author/Azor%C3%ADn Proyecte Gutenberg, Azorín]
*[http://es.wikiquote.org/wiki/Azor%C3%ADn Wikiquote d'Azorín]
*[http://es.wikiquote.org/wiki/Azor%C3%ADn Wikiquote d'Azorín]
*[http://obrasocial.cam.es/casamuseoazorin/ Casa-museu, archiu i centre de documentació i investigació sobre Azorín a Monover]
*[http://obrasocial.cam.es/casamuseoazorin/ Casa-museu, archiu i centre de documentació i investigació sobre Azorín a Monover]
*[http://www.cervantesvirtual.com/FichaAutor.html?Ref=2944 Obres en llínea d'Azorín en la Biblioteca Virtual Cervantes]
*[http://www.cervantesvirtual.com/FichaAutor.html?Ref=2944 Obres en llínea d'Azorín en la Biblioteca Virtual Cervantes]
[[Categoria:Biografies]]
[[Categoria:Biografies]]