Canvis

[[1395]].- [[Antoni Canals]], escritor, gramatic, filosof, teòlec i frare : “Valerio Maximo”, pròleg-dedicatòria, fol. 4 del codex de la Biblioteca de l'Universitat Lliteraria de Valéncia, llegim:  

[[1395]].- [[Antoni Canals]], escritor, gramatic, filosof, teòlec i frare : “Valerio Maximo”, pròleg-dedicatòria, fol. 4 del codex de la Biblioteca de l'Universitat Lliteraria de Valéncia, llegim:  

'''‘Tret del llati en nostra vulgada lengua materna Valenciana''' aixi breu com he pogut jatssessia que altres l'agen tret en lenga cathalana; empero com lur stil sia fort larch e quax confus...‘ Canals, Antoni: “Valerio Maximo”, prolec-dedicatoria, fol. 4  

'''‘Tret del llati en nostra vulgada lengua materna Valenciana''' aixi breu com he pogut jatssessia que atres l'agen tret en lenga cathalana; empero com lur stil sia fort larch e quax confus...‘ Canals, Antoni: “Valerio Maximo”, prolec-dedicatoria, fol. 4  

[[1398]].- Antoni Canals '''compon en lengua valenciana''' la seua obra ‘Escala de contemplacio’.

[[1398]].- Antoni Canals '''compon en lengua valenciana''' la seua obra ‘Escala de contemplacio’.

[[Archiu:Roiç Corella.jpg|thumb|250px|Roïç de Corella]]

[[Archiu:Roiç Corella.jpg|thumb|250px|Roïç de Corella]]

[[1500]].- En el pròleg a les “Referències ordenades per lo reverent mestre Bernat Vilanova, àlias Navarro”, destinades a l'ensenyament del llatí, el seu autor, per be que s'autoproclama navarrés, declara tanmateix que els exemples que hi donarà els posarà '''en el seu ‘valentino idiomate’''', tot dient que ignora el que s'esdevé en altres llengües. Ferrando Francés, A: “Consciencia idiomatica i nacional dels valencians”, Valencia, 1980, pp. 51-52.

[[1500]].- En el pròleg a les “Referències ordenades per lo reverent mestre Bernat Vilanova, àlias Navarro”, destinades a l'ensenyament del llatí, el seu autor, per be que s'autoproclama navarrés, declara tanmateix que els exemples que hi donarà els posarà '''en el seu ‘valentino idiomate’''', tot dient que ignora el que s'esdevé en atres llengües. Ferrando Francés, A: “Consciencia idiomatica i nacional dels valencians”, Valencia, 1980, pp. 51-52.

1500.- [[Roig de Corella|Roïç de Corella]] en la “segona part del Cartoixa, A honor, laor y glòria de la Trinitat Sanctíssima”, llegim '''‘traduhida de latina lengua en valenciana prosa ...’'''.  

1500.- [[Roig de Corella|Roïç de Corella]] en la “segona part del Cartoixa, A honor, laor y glòria de la Trinitat Sanctíssima”, llegim '''‘traduhida de latina lengua en valenciana prosa ...’'''.  

1521.- Joan Bonlabi, '''catalán de Tarragona, en su traducción de "Blanquerna" (de Ramon Llull) a la Lengua Valenciana se disculpa por no ser experto en ella, ya que le resulta extranjera:''' ‘...Hordenat per lo illuminat doctor y martyr mestre Ramon Lull. Traduit i corregit ara novament dels primers originals i '''estampat en llengua valenciana'''...’. ‘...segons me pregua me prengues yo lo carrech, coneixent-me affectat a la sciencia de aquell en que noy sia docte, ni menys llimat en dita lengua, com sia a mi pegria [peregrina] y strangera...’.  

1521.- Joan Bonlabi, '''catalán de Tarragona, en su traducción de "Blanquerna" (de Ramon Llull) a la Lengua Valenciana se disculpa por no ser experto en ella, ya que le resulta extranjera:''' ‘...Hordenat per lo illuminat doctor y martyr mestre Ramon Lull. Traduit i corregit ara novament dels primers originals i '''estampat en llengua valenciana'''...’. ‘...segons me pregua me prengues yo lo carrech, coneixent-me affectat a la sciencia de aquell en que noy sia docte, ni menys llimat en dita lengua, com sia a mi pegria [peregrina] y strangera...’.  

[[1522]].- Un monge de Monserrat al traduir la “Vita Christi de sant Bonaventura” diu: ‘He desliberat arromançar lo present libre, puix veig que fins aci, '''en la nostra catalana lengua no es esta transladada, y acabat que lo Cartuxa se tropia entre nosaltres en lengua valenciana’'''.

[[1522]].- Un monge de Monserrat al traduir la “Vita Christi de sant Bonaventura” diu: ‘He desliberat arromançar lo present libre, puix veig que fins aci, '''en la nostra catalana lengua no es esta transladada, y acabat que lo Cartuxa se tropia entre nosatres en lengua valenciana’'''.

1522. Barcelona “El 1522 s’imprimeix a Barcelona un “Vita Christi del seràfic doctor sanct Bonaventura”, que, segons nos confessa al pròleg el seu traductor, un monjo de Montserrat, respon a la necessitat de fer-en una versió catalana, encara que n’existeix “entre nosaltres (una), en lengua valenciana, que és a la nostra prou conforme”. S’hi refereix, es clar, a la de Roís de Corella” Ferrando Francés, A.: “Consciencia idiomatica i nacional dels valencians”, Valencia, 1980, pag. 55

1522. Barcelona “El 1522 s’imprimeix a Barcelona un “Vita Christi del seràfic doctor sanct Bonaventura”, que, segons nos confessa al pròleg el seu traductor, un monjo de Montserrat, respon a la necessitat de fer-en una versió catalana, encara que n’existeix “entre nosatres (una), en lengua valenciana, que és a la nostra prou conforme”. S’hi refereix, es clar, a la de Roís de Corella” Ferrando Francés, A.: “Consciencia idiomatica i nacional dels valencians”, Valencia, 1980, pag. 55

[[1523]].- Francesc d'Eximenis. Barcelona. ...Novament traduit de Lemosi en nostra '''lengua vulgar Valenciana'''..  “Scala Dei”, portada; Barcelona, 1523.  

[[1523]].- Francesc d'Eximenis. Barcelona. ...Novament traduit de Lemosi en nostra '''lengua vulgar Valenciana'''..  “Scala Dei”, portada; Barcelona, 1523.  

1636.- El catedrático ilerdense Diego Cisteller afirma en su “Memorial en defensa de la lengua catalana” dirigido a la Generalidad de Cataluña que e'''l idioma de los valencianos era independiente de cualquier otro peninsular al recordar que ‘las leyes de Castilla están en castellano; en Valéncia, en valenciano; y en Cataluña, en catalán’'''.  

1636.- El catedrático ilerdense Diego Cisteller afirma en su “Memorial en defensa de la lengua catalana” dirigido a la Generalidad de Cataluña que e'''l idioma de los valencianos era independiente de cualquier otro peninsular al recordar que ‘las leyes de Castilla están en castellano; en Valéncia, en valenciano; y en Cataluña, en catalán’'''.  

[[1639]].- “Siglo cuarto de la conquista de Valencia” de [[Marc Antoni Ortí]] : ’En algun temps (y no tan antic que yo nol haja alcançat) solia fer-se tan gran estimació '''de la llengua valenciana''' que quan en les juntes de la ciutat, Estaments i altres Comunitats, algu dels valencians que es trobaven en elles, se posava a parlar en castella, tots los demes s’enfurien contra ell, dient-li que parlas en sa lengua…’.  

[[1639]].- “Siglo cuarto de la conquista de Valencia” de [[Marc Antoni Ortí]] : ’En algun temps (y no tan antic que yo nol haja alcançat) solia fer-se tan gran estimació '''de la llengua valenciana''' que quan en les juntes de la ciutat, Estaments i atres Comunitats, algu dels valencians que es trobaven en elles, se posava a parlar en castella, tots los demes s’enfurien contra ell, dient-li que parlas en sa lengua…’.  

1639.- [[Gabriel Téllez Girón]] (conegut per “Tirso de Molina”): “Historia General de la Orden de la Virgen María de la Merced” (foli 69 del manuscrit); ‘...Y aunque de nuestro cerro consagrado (llamanlos Puig '''en lengua valenciana''')…’.  

1639.- [[Gabriel Téllez Girón]] (conegut per “Tirso de Molina”): “Historia General de la Orden de la Virgen María de la Merced” (foli 69 del manuscrit); ‘...Y aunque de nuestro cerro consagrado (llamanlos Puig '''en lengua valenciana''')…’.  

{{Cita|...el valenciano nació y se desarrolló en el Reino de Valencia...|J. Alemany i Bolufler}}

{{Cita|...el valenciano nació y se desarrolló en el Reino de Valencia...|J. Alemany i Bolufler}}

{{Cita|No hi ha dubte que la Conquista de Valencia fon una iniciativa aragonesa.|Joan Fuster, De su más importante Obra "Nosaltres El Valencians", página 41, (Conquista de Valencia), (17 Edición)}}

{{Cita|No hi ha dubte que la Conquista de Valencia fon una iniciativa aragonesa.|Joan Fuster, De su más importante Obra "Nosatres El Valencians", página 41, (Conquista de Valencia), (17 Edición)}}

{{Cita|Aci molts s’han sentit desamparats perque no se’ls fea ni cas, no havia qui els ajudara, i en Barcelona s’han sentit acollits encara que tingueren que agachar-se un poc per a entrar, i a voltes molt, es veritat. |Lluis Aracil. 1997}}

{{Cita|Aci molts s’han sentit desamparats perque no se’ls fea ni cas, no havia qui els ajudara, i en Barcelona s’han sentit acollits encara que tingueren que agachar-se un poc per a entrar, i a voltes molt, es veritat. |Lluis Aracil. 1997}}

{{Cita|L'Història mos revela la dignitat del valencianisme i l'indignitat de molts valencians. |Joan Batiste Sancho Gea – Any 2.000}}

{{Cita|L'Història mos revela la dignitat del valencianisme i l'indignitat de molts valencians. |Joan Batiste Sancho Gea – Any 2.000}}

{{Cita|Nosaltres, catalans, no desitjariem altra cosa sinó que empreguéssiu una obra de forta depuració del vostre idioma, encara que no us preocupéssiu gens d’ acostar-vos al nostre catala; que tractéssiu de descastellanitzar el valencià i enriquint-lo, procurar acostar-lo al valencià dels vostres grans escriptors migevals.|Pompeu i Fabra}}

{{Cita|Nosatres, catalans, no desitjariem altra cosa sinó que empreguéssiu una obra de forta depuració del vostre idioma, encara que no us preocupéssiu gens d’ acostar-vos al nostre catala; que tractéssiu de descastellanitzar el valencià i enriquint-lo, procurar acostar-lo al valencià dels vostres grans escriptors migevals.|Pompeu i Fabra}}

{{Cita|Me llena de pena, que por motivos extraculturales, se ose poner en duda algo tan evidente como la paternidad exclusivamente valenciana de su lengua, una lengua anterior a la reconquista a los islámicos por el rey Jaime I.|Torcuato Luca de Tena}}

{{Cita|Me llena de pena, que por motivos extraculturales, se ose poner en duda algo tan evidente como la paternidad exclusivamente valenciana de su lengua, una lengua anterior a la reconquista a los islámicos por el rey Jaime I.|Torcuato Luca de Tena}}

Joan Reglà, Catedratic d'Historia, catala per a més senyes, diu sobre la repoblacio posterior a la reconquista "els pioner aragonesos i catalans de l'esmentada repoblació doscentista no passaven de ser una minoria molt prima", coincidint en Ubieto, Huici Miranda (u dels millors arabistes d'Europa) i Mateu i Llopis que considerava que en la repoblacio cristiana del Regne de Valencia va a haver prevalencia d'un fondo indigena. Esta corrent historica es estudiada i defesa per ilustres investigadors com Roque Chabás, Honorio García, Carreras Candi, Julián Ribera, Ambrosio Huici Miranda, Gual Camarena, Julià San Valero Aparisi, Antonio Ubieto Arteta, Roca Traver, Thomas F. Glick, R.I. Burns, Vicent Simó Santonja, Desamparats Cabanes, Ramón Ferrer, Leopolt Penyarroja, Gómez-Bayarri i un llarc etcetera.

Joan Reglà, Catedratic d'Historia, catala per a més senyes, diu sobre la repoblacio posterior a la reconquista "els pioner aragonesos i catalans de l'esmentada repoblació doscentista no passaven de ser una minoria molt prima", coincidint en Ubieto, Huici Miranda (u dels millors arabistes d'Europa) i Mateu i Llopis que considerava que en la repoblacio cristiana del Regne de Valencia va a haver prevalencia d'un fondo indigena. Esta corrent historica es estudiada i defesa per ilustres investigadors com Roque Chabás, Honorio García, Carreras Candi, Julián Ribera, Ambrosio Huici Miranda, Gual Camarena, Julià San Valero Aparisi, Antonio Ubieto Arteta, Roca Traver, Thomas F. Glick, R.I. Burns, Vicent Simó Santonja, Desamparats Cabanes, Ramón Ferrer, Leopolt Penyarroja, Gómez-Bayarri i un llarc etcetera.

Ni en castellà, ni en frances, ni occita, etc.. escriu hui com en el seu Sigle D`Or - els que tenen- de la seua propia llengua. Ademés, això es lo que vol Pompeu Fabra quan diu als valencians: "Nosaltres, catalans no desitjariem altra cosa sinó que empreguésiu una obra de forta depuració del vostre idioma, encara que no us preocupéssiu gens d'acostar-vos al nostre català ; que tractésssiu de descastellanitzar el valencià i enriquint-lo, procurar acostar-lo al valencià dels vostres grans escriptors migevals". POMPEU FABRA (Converses filolòligiques, I 363).

Ni en castellà, ni en frances, ni occita, etc.. escriu hui com en el seu Sigle D`Or - els que tenen- de la seua propia llengua. Ademés, això es lo que vol Pompeu Fabra quan diu als valencians: "Nosatres, catalans no desitjariem altra cosa sinó que empreguésiu una obra de forta depuració del vostre idioma, encara que no us preocupéssiu gens d'acostar-vos al nostre català ; que tractésssiu de descastellanitzar el valencià i enriquint-lo, procurar acostar-lo al valencià dels vostres grans escriptors migevals". POMPEU FABRA (Converses filolòligiques, I 363).

L’esperit valenciá que, amagant-se com el foc baix la cendra, es mante en el fondo del nostre poble, es vertaderament una promesa de triumf. Un dia u atre Valencia, de cara a la seua vida, tindra que incorporar-se a les modernes corrents nacionalistes del món per a dignificar-se i innoblir-se davant de tota l’humanitat. Josep Mª. Bayarri – Any 1.931

L’esperit valenciá que, amagant-se com el foc baix la cendra, es mante en el fondo del nostre poble, es vertaderament una promesa de triumf. Un dia u atre Valencia, de cara a la seua vida, tindra que incorporar-se a les modernes corrents nacionalistes del món per a dignificar-se i innoblir-se davant de tota l’humanitat. Josep Mª. Bayarri – Any 1.931