Canvis

[[File:Macau montage.png|thumb|200px|Imagens de Macau]]

[[File:Macau montage.png|thumb|200px|Imagens de Macau]]

'''Macau''' ([[chinenc tradicional]] 澳門, [[chinenc simplificat]] 澳门, [[pinyin]] ''àomén'', [[portugués]] ''Macau''), oficialment '''Regió administrativa especial de Macau de la república popular de China''', és una [[regió administrativa especial]] (RAS) de la [[China|república popular de China]] des d'el [[20 de decembre]] de [[1999]].<ref name="brefhistorique">{{Cita web |título=Macao (Région administrative spéciale) dans ''L'aménagement linguistique dans le monde''|url=http://www.axl.cefan.ulaval.ca/asie/macao.htm |autor= Jacques Leclerc|}}</ref><ref>{{en}} {{Cita web|url=http://news.bbc.co.uk/2/hi/asia-pacific/571778.stm|título=China takes over in Macau|série=World: Asia-Pacific|data= 20 décembre 1999|site=news.bbc.co.uk|editor=BBC News}}</ref> Anteriorment, Macau va ser colonisat i administrat per [[Portugal]] durant més de 400 anys sent considerat com l'última factoria i colònia europea en [[China]]<ref name="BBCsoberania">{{en}} {{Cita web|url=http://news.bbc.co.uk/2/hi/asia-pacific/564984.stm|título=Macau handover: Asia's last colony|série=World: Asia-Pacific}}</ref> i en [[Asia]]<ref>{{en}} {{Cita web |url=http://news.bbc.co.uk/2/hi/asia-pacific/566301.stm|título=Macau and the end of empire</ref>.

'''Macau''' ([[chinenc tradicional]] 澳門, [[chinenc simplificat]] 澳门, [[pinyin]] ''àomén'', [[portugués]] ''Macau''), oficialment '''Regió administrativa especial de Macau de la república popular de China''', és una [[regió administrativa especial]] (RAS) de la [[China|república popular de China]] des d'el [[20 de decembre]] de [[1999]].<ref name="brefhistorique">{{Cita web |título=Macao (Région administrative spéciale) en ''L'aménagement linguistique dans le monde''|url=http://www.axl.cefan.ulaval.ca/asie/macao.htm |autor= Jacques Leclerc|}}</ref><ref>{{en}} {{Cita web|url=http://news.bbc.co.uk/2/hi/asia-pacific/571778.stm|título=China takes over in Macau|série=World: Asia-Pacific|data= 20 décembre 1999|site=news.bbc.co.uk|editor=BBC News}}</ref> Anteriorment, Macau va ser colonisat i administrat per [[Portugal]] durant més de 400 anys sent considerat com l'última factoria i colònia europea en [[China]]<ref name="BBCsoberania">{{en}} {{Cita web|url=http://news.bbc.co.uk/2/hi/asia-pacific/564984.stm|título=Macau handover: Asia's last colony|série=World: Asia-Pacific}}</ref> i en [[Asia]]<ref>{{en}} {{Cita web |título=Macau and the end of empire |url=http://news.bbc.co.uk/2/hi/asia-pacific/566301.stm}}</ref>.

La creació d'est enclau se remonta la mitat del [[sigle XVI]],<ref name="worldstatesmen.org">{{en}} {{Cita web|url=http://www.worldstatesmen.org/China_Foreign_colonies.html

La creació d'est enclau se remonta la mitat del [[sigle XVI]],<ref name="worldstatesmen.org">{{en}} {{Cita web|url=http://www.worldstatesmen.org/China_Foreign_colonies.html

|título=Foreign Concessions and Colonies}}</ref> quan Macau fon colonisat pels portuguesos. Estos rapidament portaren prosperitat a la zona, lo que la feu una ciutat d'importàcia i un intermediari en els intercanvis entre [[China]], [[Europa]] i [[Japó]]. A partir de [[1887]], China reconegué oficialment la soverania i l'ocupació perpetua de Portugal en Macao a través del [[Tractat sino-portugés de Pekin]]. En [[1967]], en acabant d'una revolta motivada per els [[comunisme|pro-comunistes]] chinencs residents en Macao, Portugal renuncià a la seua ocupació perpètua del territori. En [[1987]], Portugal i China acorden que Macao tornaria a la soverania chinenca el 20 de decembre de 1999.<ref name="worldstatesmen.org"/> Hui, Macau ha vixcut un creiximent econòmic ràpit, basat en el turisme i els cassinos, lo que fa de Macau una de les ciutats més riques del món.

|título=Foreign Concessions and Colonies}}</ref> quan Macau fon colonisat pels portuguesos. La zona prosperà ràpidament, lo que la convertí en una ciutat d'importàcia i un intermediari dels intercanvis entre [[China]], [[Europa]] i [[Japó]]. A partir de [[1887]], China reconegué oficialment la sobirania i l'ocupació perpètua de Portugal en Macao a través del [[Tractat sino-portugés de Pekin]]. En [[1967]], en acabant d'una revolta motivada pels [[comunisme|pro-comunistes]] chinencs residents en Macao, Portugal renuncià a la seua ocupació perpètua del territori. En [[1987]], Portugal i China acorden que Macao tornaria a la soverania chinenca el 20 de decembre de 1999.<ref name="worldstatesmen.org"/> Macau ha vixcut un creiximent econòmic ràpit, basat en el turisme i els cassinos, lo que fa de Macau una de les ciutats més riques del món.

Des de [[1999]] el nom oficial de Macau és «Regió administrativa especal de Macau de la Républica popular de China» (RASM). Macau se rig segons els principis del govern central de la [[China|república popular China]], « [[un país, dos sistemes]] ». L'administració de Macau te un «alt grau d'autonomia», en un règim especial, similar al de [[Hong Kong]]. En consequència, el govern local gestiona teòricament totes les funcions, exepte les relacions exteriors i la defensa. La República popular China garantisa el manteniment del seu sestema econòmic-financer i les seues especificitats per un mínim de 50 anys, hasda l'any [[2049]].<ref name="LeiBásica">{{pt}} {{Cita web|url=http://www.imprensa.macau.gov.mo/bo/i/1999/leibasica/index.asp#c7|título=Llei fonamental de la RASM}}</ref>

Des de [[1999]] el nom oficial de Macau és «Regió administrativa especal de Macau de la Républica popular de China» (RASM). Macau se rig segons els principis del govern central de la [[China|república popular China]], « [[un país, dos sistemes]] ». L'administració de Macau te un «alt grau d'autonomia», en un règim especial, similar al de [[Hong Kong]]. En consequència, el govern local gestiona teòricament totes les funcions, exepte les relacions exteriors i la defensa. La República popular China garantisa el manteniment del seu sestema econòmic-financer i les seues especificitats per un mínim de 50 anys, hasda l'any [[2049]].<ref name="LeiBásica">{{pt}} {{Cita web|url=http://www.imprensa.macau.gov.mo/bo/i/1999/leibasica/index.asp#c7|título=Llei fonamental de la RASM}}</ref>