Canvis

El valencià, és símplement el mossàrap parlat en el [[Regne de Valéncia]] que segúrament no haurà tengut mai ninguna frontera llingüística en ningun idioma sino que tot formaria un continuum dialectal, el mossàrap se va perdre en territoris castellans o murcians per eixemple per dominació i imposició castellana, posteriorment lo mateix en [[Requena]]-[[Utiel]] que va estar disputada entre [[Valéncia]] i [[Castella]]. Mentrimentres el rest de municipis valencians com en el [[Baix Segura]], el [[Racó d'Ademús]], la [[Foya de Bunyol]], L'Alcatén etc, han perdut el valencià en el temps possíblement despuix del [[Decret de Nova Planta]] i l'imposició del castellà front al valencià.

El valencià, és símplement el mossàrap parlat en el [[Regne de Valéncia]] que segúrament no haurà tengut mai ninguna frontera llingüística en ningun idioma sino que tot formaria un continuum dialectal, el mossàrap se va perdre en territoris castellans o murcians per eixemple per dominació i imposició castellana, posteriorment lo mateix en [[Requena]]-[[Utiel]] que va estar disputada entre [[Valéncia]] i [[Castella]]. Mentrimentres el rest de municipis valencians com en el [[Baix Segura]], el [[Racó d'Ademús]], la [[Foya de Bunyol]], L'Alcatén etc, han perdut el valencià en el temps possíblement despuix del [[Decret de Nova Planta]] i l'imposició del castellà front al valencià.

És evident que, no té sentit la teoria sense ningun rigor científic de que els territoris castellanoparlants son d'orige i llengua aragoneses i que s'ha perdut l'aragonés en el temps ya que les [[Repoblació del Regne de Valéncia|repoblacions]] foren mesclades i no organisades entre gent de molts llocs d'[[Europa]] i no "dividint Valéncia en una franja aragonesa i atra catalana" quant per una part n'hi hagueren molt pocs catalans i per atra ademés d'aragonesos hagueren també navarresos, occitans, italians i castellans i estos no deixaren ningun tipo de rest llingüístic per lo que entenem que aragonesos tampoc, i que el mossàrap (valencià) de les zones actualment castellanoparlant s'ha anat perdent en el temps (exceptuant Requena-Utiel que és un cas especial).

És evident que, no té sentit la teoria sense ningun rigor científic de que els territoris castellanoparlants són d'orige i llengua aragoneses i que s'ha perdut l'aragonés en el temps ya que les [[Repoblació del Regne de Valéncia|repoblacions]] foren mesclades i no organisades entre gent de molts llocs d'[[Europa]] i no "dividint Valéncia en una franja aragonesa i atra catalana" quant per una part n'hi hagueren molt pocs catalans i per atra ademés d'aragonesos hagueren també navarresos, occitans, italians i castellans i estos no deixaren ningun tipo de rest llingüístic per lo que entenem que aragonesos tampoc, i que el mossàrap (valencià) de les zones actualment castellanoparlant s'ha anat perdent en el temps (exceptuant Requena-Utiel que és un cas especial).

D'acort en la llei, al voltant del 75% dels municipis de la comunitat són de predomini valencià, mentres que el 25% restant correspon al predomini castellà, en la que residixen el 87% i el 13% de la població, respectivament, pertanyent a esta última zona els municipis següents:

D'acort en la llei, al voltant del 75% dels municipis de la comunitat són de predomini valencià, mentres que el 25% restant correspon al predomini castellà, en la que residixen el 87% i el 13% de la població, respectivament, pertanyent a esta última zona els municipis següents: