124 718
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 1:
Llínea 1: − + Llínea 10:
Llínea 10: − + − + − +
sense resum d'edició
[[File:Valencia - Portal de la Valldigna (364674027).jpg|300px|right|thumb|<CENTER>'''Portal de Valldigna'''</CENTER>]]
[[File:Valencia - Portal de la Valldigna (364674027).jpg|300px|right|thumb|<CENTER>'''Portal de Valldigna'''</CENTER>]]
El '''Portal de Valldigna''' és un portell de l'any [[1400]] que separava la ciutat cristiana de la moreria de [[Valéncia]], que es va establir per la Plaça de Mossen Sorell posteriorment a la conquista cristiana de la ciutat.
El '''Portal de Valldigna''' és un portell de l'any [[1400]] que separava la ciutat cristiana de la moreria de [[Valéncia]], que es va establir per la Plaça de Mossen Sorell, posteriorment a la conquista cristiana de la ciutat.
Es troba en el [[barri del Carme]], dins del districte de [[Ciutat Vella]]. És un portell sense porta, que pren el nom del [[Monasteri de la Valldigna]] ([[Simat de la Valldigna]]), la casa de l'abat del qual es trobava davant del portal.
Es troba en el [[barri del Carme]], dins del districte de [[Ciutat Vella]]. És un portell sense porta, que pren el nom del [[Monasteri de la Valldigna]] ([[Simat de la Valldigna]]), la casa de l'abat del qual es trobava davant del portal.
En la seua part superior hi ha la representació de la Mare de Déu en els escuts de la ciutat de Valéncia i del monasteri de la Valldigna. Es tracta d'un retaule dels [[anys 60]] del [[sigle XX]], junt al qual hi ha una inscripció que diu Nostra Dona de la Bona Son, Pregueu per nos, Portal de Valldigna.
En la seua part superior hi ha la representació de la Mare de Déu en els escuts de la ciutat de Valéncia i del monasteri de la Valldigna. Es tracta d'un retaule dels [[anys 60]] del [[sigle XX]], junt al qual hi ha una inscripció que diu Nostra Dona de la Bona Son, Pregueu per nos, Portal de Valldigna.
En l'any [[1678]], es feu l'ampliació de la vivenda sobre el portal. Actualment es conserva alguna cosa de la muralla i un torrelló de la mateixa, en planta semicilíndrica i alt d'uns 12 metros. La reconstrucció ho va respectar tot, havent utilisat un recerc de pedra post-renaiximent. El restant és més modern.
En l'any [[1678]], es feu l'ampliació de la vivenda sobre el portal. Actualment es conserva alguna part de la muralla i un torrelló de la mateixa, en planta semicilíndrica i alt d'uns 12 metros. La reconstrucció ho va respectar tot, havent utilisat un recerc de pedra post-renaiximent. El restant és més modern.
Els seus primitius amos foren del llinage dels Alborser, en el [[sigle XVIII]] i passà posteriorment per successió hereditària als Castell, d'ascendència gandiense.
Els seus primitius amos foren del llinage dels Alborser, en el [[sigle XVIII]] i passà posteriorment per successió hereditària als Castell, d'ascendència gandiense.
En la casa Nº 12 d'este carrer, casi contigua al portal, hi ha una llapida en marbre negre que senyala el lloc de naiximent de [[Sant Pere Pasqual|S. Pere Pasqual]] ([[1227]]-[[1300]]), mort captiu en Granada.
En la casa Nº 12 d'este carrer, casi contigua al portal, hi ha una llapida en [[marbre]] negre que senyala el lloc de naiximent de [[Sant Pere Pasqual|S. Pere Pasqual]] ([[1227]]-[[1300]]), mort captiu en Granada.
Junt al portal es va instalar la primera imprenta del [[Regne de Valéncia]] i de la [[Península Ibèrica]], per part del mestre impressor [[Lambert Palmart]], en la que en l'any [[1474]] es va imprimir el primer llibre en la [[Península Ibèrica]], escrit en [[valencià]]: Les obres o trobes devall scrites les quals tracten de lahors de la sacratíssima Verge Maria (Trobes en Llaors de la Verge Maria). Una placa commemorativa nos ho recorda.
Junt al portal es va instalar la primera imprenta del [[Regne de Valéncia]] i de la [[Península Ibèrica]], per part del mestre impressor [[Lambert Palmart]], en la que en l'any [[1474]] es va imprimir el primer llibre en la [[Península Ibèrica]], escrit en [[valencià]]: Les obres o trobes devall scrites les quals tracten de lahors de la sacratíssima Verge Maria (Trobes en Llaors de la Verge Maria). Una placa commemorativa nos ho recorda.
També, junt en el portal va tindre lloc el succés vixcut per [[Pare Jofré|Fra Joan Gilabert Jofré]], interponent-se a l'apedregament d'un dement, despuix del qual i canviant el seu sermó quaresmal, va propiciar el que el 9 d'[[abril]] de l'any [[1409]] es posaren els fonaments del primer manicomi del món que es deya [[Hospital dels Folls i dels Inocents]].
També, junt en el portal va tindre lloc el succés vixcut per [[Pare Jofré|Fra Joan Gilabert Jofré]], interponent-se a l'apedregament d'un dement, despuix del qual i canviant el seu sermó quaresmal, va propiciar el que el [[9 d'abril]] de l'any [[1409]] es posaren els fonaments del primer manicomi del món que es deya [[Hospital dels Folls i dels Inocents]].
[[categoria:Valéncia]]
[[categoria:Valéncia]]