Llínea 1: |
Llínea 1: |
| [[File:Valencia - Portal de la Valldigna (364674027).jpg|300px|right|thumb|<CENTER>'''Portal de Valldigna'''</CENTER>]] | | [[File:Valencia - Portal de la Valldigna (364674027).jpg|300px|right|thumb|<CENTER>'''Portal de Valldigna'''</CENTER>]] |
| | | |
− | El '''Portal de Valldigna''' és un portell de l'any [[1400]] que separava la ciutat cristiana de la moreria de [[Valéncia]], que es va establir per la Plaça de Mossen Sorell posteriorment a la conquista cristiana de la ciutat. | + | El '''Portal de Valldigna''' és un portell de l'any [[1400]] que separava la ciutat cristiana de la moreria de [[Valéncia]], que es va establir per la Plaça de Mossen Sorell, posteriorment a la conquista cristiana de la ciutat. |
| | | |
| Es troba en el [[barri del Carme]], dins del districte de [[Ciutat Vella]]. És un portell sense porta, que pren el nom del [[Monasteri de la Valldigna]] ([[Simat de la Valldigna]]), la casa de l'abat del qual es trobava davant del portal. | | Es troba en el [[barri del Carme]], dins del districte de [[Ciutat Vella]]. És un portell sense porta, que pren el nom del [[Monasteri de la Valldigna]] ([[Simat de la Valldigna]]), la casa de l'abat del qual es trobava davant del portal. |
Llínea 10: |
Llínea 10: |
| En la seua part superior hi ha la representació de la Mare de Déu en els escuts de la ciutat de Valéncia i del monasteri de la Valldigna. Es tracta d'un retaule dels [[anys 60]] del [[sigle XX]], junt al qual hi ha una inscripció que diu Nostra Dona de la Bona Son, Pregueu per nos, Portal de Valldigna. | | En la seua part superior hi ha la representació de la Mare de Déu en els escuts de la ciutat de Valéncia i del monasteri de la Valldigna. Es tracta d'un retaule dels [[anys 60]] del [[sigle XX]], junt al qual hi ha una inscripció que diu Nostra Dona de la Bona Son, Pregueu per nos, Portal de Valldigna. |
| | | |
− | En l'any [[1678]], es feu l'ampliació de la vivenda sobre el portal. Actualment es conserva alguna cosa de la muralla i un torrelló de la mateixa, en planta semicilíndrica i alt d'uns 12 metros. La reconstrucció ho va respectar tot, havent utilisat un recerc de pedra post-renaiximent. El restant és més modern. | + | En l'any [[1678]], es feu l'ampliació de la vivenda sobre el portal. Actualment es conserva alguna part de la muralla i un torrelló de la mateixa, en planta semicilíndrica i alt d'uns 12 metros. La reconstrucció ho va respectar tot, havent utilisat un recerc de pedra post-renaiximent. El restant és més modern. |
| | | |
| Els seus primitius amos foren del llinage dels Alborser, en el [[sigle XVIII]] i passà posteriorment per successió hereditària als Castell, d'ascendència gandiense. | | Els seus primitius amos foren del llinage dels Alborser, en el [[sigle XVIII]] i passà posteriorment per successió hereditària als Castell, d'ascendència gandiense. |
− | En la casa Nº 12 d'este carrer, casi contigua al portal, hi ha una llapida en marbre negre que senyala el lloc de naiximent de [[Sant Pere Pasqual|S. Pere Pasqual]] ([[1227]]-[[1300]]), mort captiu en Granada. | + | En la casa Nº 12 d'este carrer, casi contigua al portal, hi ha una llapida en [[marbre]] negre que senyala el lloc de naiximent de [[Sant Pere Pasqual|S. Pere Pasqual]] ([[1227]]-[[1300]]), mort captiu en Granada. |
| | | |
| Junt al portal es va instalar la primera imprenta del [[Regne de Valéncia]] i de la [[Península Ibèrica]], per part del mestre impressor [[Lambert Palmart]], en la que en l'any [[1474]] es va imprimir el primer llibre en la [[Península Ibèrica]], escrit en [[valencià]]: Les obres o trobes devall scrites les quals tracten de lahors de la sacratíssima Verge Maria (Trobes en Llaors de la Verge Maria). Una placa commemorativa nos ho recorda. | | Junt al portal es va instalar la primera imprenta del [[Regne de Valéncia]] i de la [[Península Ibèrica]], per part del mestre impressor [[Lambert Palmart]], en la que en l'any [[1474]] es va imprimir el primer llibre en la [[Península Ibèrica]], escrit en [[valencià]]: Les obres o trobes devall scrites les quals tracten de lahors de la sacratíssima Verge Maria (Trobes en Llaors de la Verge Maria). Una placa commemorativa nos ho recorda. |
| | | |
− | També, junt en el portal va tindre lloc el succés vixcut per [[Pare Jofré|Fra Joan Gilabert Jofré]], interponent-se a l'apedregament d'un dement, despuix del qual i canviant el seu sermó quaresmal, va propiciar el que el 9 d'[[abril]] de l'any [[1409]] es posaren els fonaments del primer manicomi del món que es deya [[Hospital dels Folls i dels Inocents]]. | + | També, junt en el portal va tindre lloc el succés vixcut per [[Pare Jofré|Fra Joan Gilabert Jofré]], interponent-se a l'apedregament d'un dement, despuix del qual i canviant el seu sermó quaresmal, va propiciar el que el [[9 d'abril]] de l'any [[1409]] es posaren els fonaments del primer manicomi del món que es deya [[Hospital dels Folls i dels Inocents]]. |
| | | |
| [[categoria:Valéncia]] | | [[categoria:Valéncia]] |