Canvis

El gran patrici castellonenc [[Gaeta Huguet i Breva|Gaetà Huguet i Breva]] ([[Castelló]], [[1848]]-[[1926]]) denunciava les intencions dels pancatalanistes, dient:  

El gran patrici castellonenc [[Gaeta Huguet i Breva|Gaetà Huguet i Breva]] ([[Castelló]], [[1848]]-[[1926]]) denunciava les intencions dels pancatalanistes, dient:  

{{Cita|L'idea dels chauvinistes catalans de estendre lo mantell de la seua nacionalitat per damunt de la nostra patria i que trove eco en alguns valencians fills de catalans, no solament la considerem humillant sino que destructora dels mes cars dels nostres ideals. Si ella, contra lo que esperem, prengues cos a Valencia, los de Castello nos fariem independents i la combatriem dasta quedarne hu dels nostres.}}

{{Cita|L'idea dels chauvinistes catalans de estendre lo mantell de la seua nacionalitat per damunt de la nostra patria i que trove eco en alguns valencians fills de catalans, no solament la considerem humillant sino que destructora dels més cars dels nostres ideals. Si ella, contra lo que esperem, prengues cos a Valencia, los de Castello nos fariem independents i la combatriem dasta quedarne hu dels nostres.}}

* Gaetà Huguet, en una carta dirigida al pancatalaniste Daniel Martínez Ferrando (Veu de la Plana, nº 27, [[21 d'octubre]] [[1916]])  

* Gaetà Huguet, en una carta dirigida al pancatalaniste Daniel Martínez Ferrando (Veu de la Plana, nº 27, [[21 d'octubre]] [[1916]])  

En la pàgina del Seminari se diu lo següent:

En la pàgina del Seminari se diu lo següent:

{{Cita|La llengua d'una comunitat es un dels trets mes caracteristics de la seua cultura. En una época en que la globalisacio cultural pressiona en favor d'una progressiva i empobridora uniformisacio llingüistica creix l'interes per potenciar i defendre les llengües propies com a signe inequivoc d'identitat colectiva i de riquea cultural.}}

{{Cita|La llengua d'una comunitat es un dels trets més caracteristics de la seua cultura. En una época en que la globalisacio cultural pressiona en favor d'una progressiva i empobridora uniformisacio llingüistica creix l'interes per potenciar i defendre les llengües propies com a signe inequivoc d'identitat colectiva i de riquea cultural.}}

{{Cita|La Real Academia de Cultura Valenciana (RACV), implicada des de la seua creacio en 1915 en la promocio de la cultura patrimonial dels valencians i en particular de la seua llengua propia, la valenciana, amplia el seu camp d'investigacio abraçant l'estudi de les atres llengües minoritaries, convençuda de que en un mon global la colaboracio entre les distintes cultures amenaçades es l'unica via possible per a la conservacio d'esta inestimable riquea, autentic patrimoni de l'humanitat.}}

{{Cita|La Real Academia de Cultura Valenciana (RACV), implicada des de la seua creacio en 1915 en la promocio de la cultura patrimonial dels valencians i en particular de la seua llengua propia, la valenciana, amplia el seu camp d'investigacio abraçant l'estudi de les atres llengües minoritaries, convençuda de que en un mon global la colaboracio entre les distintes cultures amenaçades es l'unica via possible per a la conservacio d'esta inestimable riquea, autentic patrimoni de l'humanitat.}}