Llínea 460: |
Llínea 460: |
| Els valencians varen tindre una veu valenciana en [[Madrit]] en defensa dels interessos del poble valencià representada per Vicent González Lizondo. Despuix del seu acostament al [[Partit Popular]] durant la década de 1990, que va culminar en l'arribada del PP a l'alcaldia de Valéncia ([[Rita Barberà]]) i a la presidència de la [[Generalitat Valenciana]] gràcies al denominat [[Pacte del Pollastre]]. | | Els valencians varen tindre una veu valenciana en [[Madrit]] en defensa dels interessos del poble valencià representada per Vicent González Lizondo. Despuix del seu acostament al [[Partit Popular]] durant la década de 1990, que va culminar en l'arribada del PP a l'alcaldia de Valéncia ([[Rita Barberà]]) i a la presidència de la [[Generalitat Valenciana]] gràcies al denominat [[Pacte del Pollastre]]. |
| | | |
− | No obstant, en l'interior del partit, la posició de Lizondo es va vore debilitada, segurament pel seu estat de salut, com va evidenciar el desmai que va sofrir en les Corts i al distanciament dels principis que varen originar el naiximent d'este partit. Obligat per les circumstàncies, González Lizondo, qui poc abans havia expulsat a les joventuts del partit, la [[Joventut Valencianista]], per considerar-les massa nacionalistes, va cedir la presidència del partit al president de les Corts [[Héctor Villalba]], qui no estava considerat anticatalaniste e inclús compartia certes idees en el valencianisme polític dins del context de la tercera via del nacionalisme valencià. La disputa acabaria en l'expulsió del partit de Lizondo, en novembre de [[1996]], Lizondo moriria un mes despuix de la seua expulsió. | + | No obstant, en l'interior del partit, la posició de Lizondo es va vore debilitada, segurament pel seu estat de salut, com va evidenciar el desmai que va sofrir en les Corts i al distanciament dels principis que varen originar el naiximent d'este partit. Obligat per les circumstàncies, González Lizondo, qui poc abans havia expulsat a les joventuts del partit, la [[Joventut Valencianista]], per considerar-les massa nacionalistes, va cedir la presidència del partit al president de les Corts [[Héctor Villalba]], qui no estava considerat anticatalaniste e inclús compartia certes idees en el valencianisme polític dins del context de la tercera via del nacionalisme valencià. La disputa acabaria en l'expulsió del partit de Lizondo, en novembre de [[1996]], Lizondo moriria un més despuix de la seua expulsió. |
| | | |
| La mort de Vicent González Lizondo, i la gestió dels dirigents posteriors va provocar que el partit fora disminuint progressivament la seua implantació, fins a aplegar a uns resultats testimonials. | | La mort de Vicent González Lizondo, i la gestió dels dirigents posteriors va provocar que el partit fora disminuint progressivament la seua implantació, fins a aplegar a uns resultats testimonials. |
Llínea 582: |
Llínea 582: |
| El bolletí d'informació valencianista ''El Palleter'' (nº 1 de setembre de 2001) en la seua portada titulava: ''La AVLl sentencia a mort la llengua dels valencians'' i, entre atres coses, comentava: | | El bolletí d'informació valencianista ''El Palleter'' (nº 1 de setembre de 2001) en la seua portada titulava: ''La AVLl sentencia a mort la llengua dels valencians'' i, entre atres coses, comentava: |
| | | |
− | {{Cita|''El passat 23 de juliol quedà composta l'Academia Valenciana de la Llengua despres de més de dos anys des de la seua aprovacio. Xavier Casp i Artur Ahuir foren els primers President i Secretari, respectivament, d'este nou ent normatiu que naix en l'intencio d'impondre oficialment les normes del 32, conegudes tambe com a normes de l'Institut d'Estudis Catalans. En la primera convocatoria des del nomenament dels 21 academics, Casp i Ahuir, reuniren als academics en normativa no valenciana. D'esta manera Xavier Casp i Artur Ahuir, ferms defensors de la normativa de la Real Academia de Cultura Valenciana - o d'El Puig - abandonen els seus postulats i aposten clarament per una normativa unitaria en la catalana.'' ''Tots els academics de la nova Junta de Govern de la AVLl creuen fermament en l'unitat de les llengües valenciana i catalana a excepció d'Artur Ahuir.'' ''Greus irregularitats envolten el bateig de la AVLl.'' En quan a les irregularitats ''El Palleter'' feya referència al dictàmen del CVC que anava en contra d'una Llei superior (l'Estatut d'Autonomia) al dir que ''el nom de valencià no tindra caracter exclusiu per a la llengua que usem els valencians''. La segona irregularitat era referent a la data de creació de la AVL, s'hauria d'haver compost en un mes des de l'aprovació de la Llei pero han passat dos anys. I una atra irregularitat feya referència al sou dels acadèmics, segons el dictàmen del CVC els acadèmics no han de cobrar sou per les seues tasques, pero sí es recomana que cobren dietes i indemnisacions. En canvi, els 21 acadèmics cobraran un salari que estarà pels núvols, 9.200.000 pessetes. Comentant també que: ''Mes del 70% dels enquestats per un diari de Valencia, no consideren licit que els academics cobren. Cal recordar que ninguna academia de cap llengua en tot el món cobra una pesseta per ser membre.''}} | + | {{Cita|''El passat 23 de juliol quedà composta l'Academia Valenciana de la Llengua despres de més de dos anys des de la seua aprovacio. Xavier Casp i Artur Ahuir foren els primers President i Secretari, respectivament, d'este nou ent normatiu que naix en l'intencio d'impondre oficialment les normes del 32, conegudes tambe com a normes de l'Institut d'Estudis Catalans. En la primera convocatoria des del nomenament dels 21 academics, Casp i Ahuir, reuniren als academics en normativa no valenciana. D'esta manera Xavier Casp i Artur Ahuir, ferms defensors de la normativa de la Real Academia de Cultura Valenciana - o d'El Puig - abandonen els seus postulats i aposten clarament per una normativa unitaria en la catalana.'' ''Tots els academics de la nova Junta de Govern de la AVLl creuen fermament en l'unitat de les llengües valenciana i catalana a excepció d'Artur Ahuir.'' ''Greus irregularitats envolten el bateig de la AVLl.'' En quan a les irregularitats ''El Palleter'' feya referència al dictàmen del CVC que anava en contra d'una Llei superior (l'Estatut d'Autonomia) al dir que ''el nom de valencià no tindra caracter exclusiu per a la llengua que usem els valencians''. La segona irregularitat era referent a la data de creació de la AVL, s'hauria d'haver compost en un més des de l'aprovació de la Llei pero han passat dos anys. I una atra irregularitat feya referència al sou dels acadèmics, segons el dictàmen del CVC els acadèmics no han de cobrar sou per les seues tasques, pero sí es recomana que cobren dietes i indemnisacions. En canvi, els 21 acadèmics cobraran un salari que estarà pels núvols, 9.200.000 pessetes. Comentant també que: ''Mes del 70% dels enquestats per un diari de Valencia, no consideren licit que els academics cobren. Cal recordar que ninguna academia de cap llengua en tot el món cobra una pesseta per ser membre.''}} |
| | | |
| En el Decret 158/2002, de 17 de setembre, del Govern Valencià, pel que s'aprova el Reglament de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL)(2002/9996) es pot llegir: | | En el Decret 158/2002, de 17 de setembre, del Govern Valencià, pel que s'aprova el Reglament de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL)(2002/9996) es pot llegir: |