Canvis

Anar a la navegació Anar a la busca
4 bytes afegits ,  12:01 4 maig 2022
Text reemplaça - 's mes ' a 's més '
Llínea 13: Llínea 13:     
== Inicis de la seua carrera lliterària ==
 
== Inicis de la seua carrera lliterària ==
El [[24 de giner]] de [[1921]] va apareixer el primer numero de la revista lliterària Ultra, que -com el seu propi nom deixa entrevore- era l'orgue difusor del moviment ultraiste. Entre els colaboradors mes notables estaven el mateix Borges, [[Rafael Cansinos-Assens]], [[Ramón Gómez de la Serna]] i [[Guillermo de Torre]], qui més tart es casaria en Norah Borges.
+
El [[24 de giner]] de [[1921]] va apareixer el primer numero de la revista lliterària Ultra, que -com el seu propi nom deixa entrevore- era l'orgue difusor del moviment ultraiste. Entre els colaboradors més notables estaven el mateix Borges, [[Rafael Cansinos-Assens]], [[Ramón Gómez de la Serna]] i [[Guillermo de Torre]], qui més tart es casaria en Norah Borges.
    
El [[4 de març]] de [[1921]], els Borges embarcaren en el port de [[Barcelona]] en la nau "Reina Victòria Eugènia" que els tornaria a [[Buenos Aires]].
 
El [[4 de març]] de [[1921]], els Borges embarcaren en el port de [[Barcelona]] en la nau "Reina Victòria Eugènia" que els tornaria a [[Buenos Aires]].
Llínea 22: Llínea 22:     
En l'any [[1923]], en vespres d'un segon viage a [[Europa]], Borges publicà el seu primer llibre de poesia, ''Fervor de Buenos Aires'', en el que es prefigura, segons paraules del propi Borges, tota la seua obra posterior. Fon una edició preparada afanyadament, en la que es posaren algunes errates i que, ademés, no tenia prolec. Per a la tapa sa germana Norah realisà un gravat. S'editaren uns trescents eixemplars; els pocs que es conserven son considerats tesors pels bibliofils i en alguns s'aprecien correccions manuscrites realisades pel mateix Borges.
 
En l'any [[1923]], en vespres d'un segon viage a [[Europa]], Borges publicà el seu primer llibre de poesia, ''Fervor de Buenos Aires'', en el que es prefigura, segons paraules del propi Borges, tota la seua obra posterior. Fon una edició preparada afanyadament, en la que es posaren algunes errates i que, ademés, no tenia prolec. Per a la tapa sa germana Norah realisà un gravat. S'editaren uns trescents eixemplars; els pocs que es conserven son considerats tesors pels bibliofils i en alguns s'aprecien correccions manuscrites realisades pel mateix Borges.
Despuix d'un any en Espanya i instalat definitivament en la seua ciutat natal a partir de 1924, Borges colaborà en algunes revistes lliteraries i en dos llibres adicionals, ''Luna de enfrente'' e ''Inquisiciones''. En els trenta anys següents, Borges es transformaria en u dels mes brillants i més polemic escritor d'[[Amèrica]].   
+
Despuix d'un any en Espanya i instalat definitivament en la seua ciutat natal a partir de 1924, Borges colaborà en algunes revistes lliteraries i en dos llibres adicionals, ''Luna de enfrente'' e ''Inquisiciones''. En els trenta anys següents, Borges es transformaria en u dels més brillants i més polemic escritor d'[[Amèrica]].   
    
Més tart colaborà, entre unes atres publicacions, en Martín Fierro, una de les revistes clau de l'història de la lliteratura argentina de la primera mitat del [[sigle XX]]. No obstant la seua formació europeista, reivindicà tematicament les seues raïls argentines.
 
Més tart colaborà, entre unes atres publicacions, en Martín Fierro, una de les revistes clau de l'història de la lliteratura argentina de la primera mitat del [[sigle XX]]. No obstant la seua formació europeista, reivindicà tematicament les seues raïls argentines.
Llínea 35: Llínea 35:     
== Madurea ==
 
== Madurea ==
Els inicis de la [[anys 1950|década de 1950]] marcaren l'inici del reconeiximent de Borges dins i fora d'[[Argentina]]. La SADE li nomenà president en [[1950]], carrec al que va dimitir tres anys mes tart. Dictà conferencies en l'Universitat de la Republica, on va apareixer el seu ensaig ''"Aspectos de la lliteratura gauchesca"''.
+
Els inicis de la [[anys 1950|década de 1950]] marcaren l'inici del reconeiximent de Borges dins i fora d'[[Argentina]]. La SADE li nomenà president en [[1950]], carrec al que va dimitir tres anys més tart. Dictà conferencies en l'Universitat de la Republica, on va apareixer el seu ensaig ''"Aspectos de la lliteratura gauchesca"''.
    
En [[Mèxic]] va editar ''Antiguas lliteraturas germánicas'', escrit en colaboracio en Delia Ingenieros. També en eixe mateix any es publicà en [[Paris]] la primera traduccio francesa de la seua narrativa (''Fictions'', traduït per P. Verdevoye) i en [[Buenos Aires]] la série de contes ''La muerte y la brújula''. En [[1952]] aparegueren els ensajos de ''Otras inquisiciones'' i es reedità un ensaig sobre llingüistica nomenat ''El idioma de los argentinos''.
 
En [[Mèxic]] va editar ''Antiguas lliteraturas germánicas'', escrit en colaboracio en Delia Ingenieros. També en eixe mateix any es publicà en [[Paris]] la primera traduccio francesa de la seua narrativa (''Fictions'', traduït per P. Verdevoye) i en [[Buenos Aires]] la série de contes ''La muerte y la brújula''. En [[1952]] aparegueren els ensajos de ''Otras inquisiciones'' i es reedità un ensaig sobre llingüistica nomenat ''El idioma de los argentinos''.
Llínea 43: Llínea 43:  
En l'any [[1956]] fon professor de lliteratura anglesa en l'[[Universitat de Buenos Aires]] i president de la Asociación de Escritores Argentinos.  
 
En l'any [[1956]] fon professor de lliteratura anglesa en l'[[Universitat de Buenos Aires]] i president de la Asociación de Escritores Argentinos.  
   −
Alguns dels més importants premis que Borges va rebre foren el Nacional de Literatura, en l'any [[1957]]; l'Internacional d'Editors, en [[1961]]; el Formentor, compartit en l'absurdiste [[Samuel Beckett]], en [[1969]]; el [[Premi Cervantes]], màxim guardó lliterari en llengua castellana, compartit en [[Gerardo Diego]], en [[1979]]; i el Premi Balzán, en [[1980]]. Tres anys mes tart, el govern espanyol li va concedir la [[Gran Creu de l'Orde d'Alfons X el Sabi]]. Degut al seu enorme prestigi intelectual i el reconeiximent universal que va mereixer la seua obra, no va ser distinguit en el [[Premi Nobel de Lliteratura]]. Es considera que va ser exclos de la possibilitat d'obtindre-lo per haver acceptat un premi otorgat per la presidencia d'Augusto Pinochet.
+
Alguns dels més importants premis que Borges va rebre foren el Nacional de Literatura, en l'any [[1957]]; l'Internacional d'Editors, en [[1961]]; el Formentor, compartit en l'absurdiste [[Samuel Beckett]], en [[1969]]; el [[Premi Cervantes]], màxim guardó lliterari en llengua castellana, compartit en [[Gerardo Diego]], en [[1979]]; i el Premi Balzán, en [[1980]]. Tres anys més tart, el govern espanyol li va concedir la [[Gran Creu de l'Orde d'Alfons X el Sabi]]. Degut al seu enorme prestigi intelectual i el reconeiximent universal que va mereixer la seua obra, no va ser distinguit en el [[Premi Nobel de Lliteratura]]. Es considera que va ser exclos de la possibilitat d'obtindre-lo per haver acceptat un premi otorgat per la presidencia d'Augusto Pinochet.
    
== Els últims anys ==
 
== Els últims anys ==
127 401

edicions

Menú de navegació