124 351
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 22:
Llínea 22: − +
Text reemplaça - 'a mes ' a 'a més '
== Geografia ==
== Geografia ==
A l'igual que en les restants comarques de [[Castelló]], en [[Penyagolosa]] es mante la direcció dominant (SW-NE) en les estribacions rocoses de l'interior, paraleles a la llínea llitoral. El relleu ondulat i suau del surest de la comarca, en quines estrebacions montanyoses no superen els 200 metros en el terme de Costar, penetra profundament fins l'interior, fins Llucena del Cid i Adzaneta, cedint gradualment el pas en la topografia mes agrest de les serres del Bol, del Montordi i de la Batalla. La comarca, degut al seu abrupte relleu, conta en altures considerables: Alt de l'Absenar de 1.644 metros en la Serra de la Batalla, els cims de la Serra de Montordi (1.395 m.) i sobre tot el Penyagolosa de 1.813 m.
A l'igual que en les restants comarques de [[Castelló]], en [[Penyagolosa]] es mante la direcció dominant (SW-NE) en les estribacions rocoses de l'interior, paraleles a la llínea llitoral. El relleu ondulat i suau del surest de la comarca, en quines estrebacions montanyoses no superen els 200 metros en el terme de Costar, penetra profundament fins l'interior, fins Llucena del Cid i Adzaneta, cedint gradualment el pas en la topografia més agrest de les serres del Bol, del Montordi i de la Batalla. La comarca, degut al seu abrupte relleu, conta en altures considerables: Alt de l'Absenar de 1.644 metros en la Serra de la Batalla, els cims de la Serra de Montordi (1.395 m.) i sobre tot el Penyagolosa de 1.813 m.
Pese a les altures de la comarca, els relleus relativament plans ocupen una notable extensió, estenent-se per amples zones de les ondulacions del surest de la mateixa, de les rostàries centrals i inclús dels relleus intermijos de l'interior, en contacte en les zones mes agrests i de major altitut.
Pese a les altures de la comarca, els relleus relativament plans ocupen una notable extensió, estenent-se per amples zones de les ondulacions del surest de la mateixa, de les rostàries centrals i inclús dels relleus intermijos de l'interior, en contacte en les zones mes agrests i de major altitut.