Canvis

En el [[Protestantisme]], regularment se denominen cristians evangelics, iniciat com un moviment religiós portat a Guatemala per [[Just Rufino Barris]] a finals del [[Segle XIX]]. Per a eixe entoncés era una religió minoritaria i soles era coneguda en la [[Ciutat de Guatemala]], de [[1882]] a [[1940]] la població evangelica representava prop del 2 per cent de la població guatemalteca. Per a [[1980]], els evangelics ya representaven el 19 per cent de la població, mentres que per al centenari del protestantisme guatemaltec, en [[1982]], la sifra s'havia elevat a un 22.34 per cent. Durant la década de [[1950]], mantingué un creiximent cap als departaments del país, principalment els de l'occident i sur de Guatemala.<ref name=>{{cita web|autor=Eder Juarez|url=http://www.lahora.com.gt/index.php/nacional/guatemala/reportages-i-entrevistes/172121-iglesies-evangelicas-proliferen-en-guatemala-isimple-casualitat|título=Iglesias evangeliques proliferen en Guatemala|fechaacceso=3 de febrer de 2013|idioma=español}}</ref>

En el [[Protestantisme]], regularment se denominen cristians evangelics, iniciat com un moviment religiós portat a Guatemala per [[Just Rufino Barris]] a finals del [[Segle XIX]]. Per a eixe entoncés era una religió minoritaria i soles era coneguda en la [[Ciutat de Guatemala]], de [[1882]] a [[1940]] la població evangelica representava prop del 2 per cent de la població guatemalteca. Per a [[1980]], els evangelics ya representaven el 19 per cent de la població, mentres que per al centenari del protestantisme guatemaltec, en [[1982]], la sifra s'havia elevat a un 22.34 per cent. Durant la década de [[1950]], mantingué un creiximent cap als departaments del país, principalment els de l'occident i sur de Guatemala.<ref name=>{{cita web|autor=Eder Juarez|url=http://www.lahora.com.gt/index.php/nacional/guatemala/reportages-i-entrevistes/172121-iglesies-evangelicas-proliferen-en-guatemala-isimple-casualitat|título=Iglesias evangeliques proliferen en Guatemala|fechaacceso=3 de febrer de 2013|idioma=español}}</ref>

Se li coneix a l'any [[1963]] com any de l'avivament pentecostes, puix fon en enguany en el qual el número de creents i d'iglesies pentecostales i d'atres denominacions protestants créixeren en el país.<ref name=>{{cita web|autor=J. Llig Grady|url=http://vidacristiana.com/index.php/component/content/article/272-cover/8346-guatemala?format=pdf|título=La iglesia mes gran de Centroamérica se troba en Guatemala|fechaacceso=3 de febrer de 2013|idioma=español}}</ref>

Se li coneix a l'any [[1963]] com any de l'avivament pentecostes, puix fon en enguany en el qual el número de creents i d'iglesies pentecostales i d'atres denominacions protestants créixeren en el país.<ref name=>{{cita web|autor=J. Llig Grady|url=http://vidacristiana.com/index.php/component/content/article/272-cover/8346-guatemala?format=pdf|título=La iglesia més gran de Centroamérica se troba en Guatemala|fechaacceso=3 de febrer de 2013|idioma=español}}</ref>

En [[1974]] se fundà l'Associació Guatemalteca de Ministres Evangelics. Durant el terremot que assotà a Guatemala en [[1976]], organisacions missioneres estrangeres enviaren voluntaris que deixaren un llegat de fe. Algunes de les iglesies independents de major creiximent una volta terminada este periodo foren: Pluges de Gracia, Casa de Deu i El Shaddai.

En [[1974]] se fundà l'Associació Guatemalteca de Ministres Evangelics. Durant el terremot que assotà a Guatemala en [[1976]], organisacions missioneres estrangeres enviaren voluntaris que deixaren un llegat de fe. Algunes de les iglesies independents de major creiximent una volta terminada este periodo foren: Pluges de Gracia, Casa de Deu i El Shaddai.