26 219
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Pàgina nova, en el contingut: «'''Josep Rodrigo Botet''' (Manises, 2 d'abril de 1842 — Madrit, 3 de juliol de 1915) fon un ingenier i paleontòlec Valencians|valen…»
'''Josep Rodrigo Botet''' ([[Manises]], [[2 d'abril]] de [[1842]] — [[Madrit]], [[3 de juliol]] de [[1915]]) fon un ingenier i paleontòlec [[Valencians|valencià]].
== Biografia ==
Josep Rodrigo Botet naixqué en la població valenciana de Manises, en la comarca de l'Horta, l'any 1842. Fon fill d'un matrimoni de canterers, Onofre Rodrigo Aliaga i Teresa Botet Royo. L'any [[1856]] la família es traslladà a la ciutat de Valéncia, a on obriren una botiga d'objectes de ceràmica en la [[plaça Redona]].
De ben jove començà la carrera militar i fon destinat a l'illa de [[Cuba]]. L'any [[1864]] fon acusat de conspirador [[carliste]], lo que li valgué l'expulsió de l'eixèrcit i la presó. Fon empresonat a les [[illes Canàries]] i despuix en les [[Torres de Quart|torres de Quart de Valéncia]]. Ixqué en llibertat en el context de la [[Revolució de 1868|revolució Gloriosa]]. Inicialment donà soport al bando de [[Carles VII]] en la tercera guerra carlista, en iniciatives polítiques i militars en el Maestrat valencià. Per eixe motiu tingué que exiliar-se a [[França]]. Despuix actuà com a espia infiltrat del govern en les files carlistes. L'any [[1875]] fon acusat de frau empresarial i es va tindre que tornar a exiliar novament a França, des d'a on se'n anà a l'[[Argentina]] en companyia de la seua segona dòna i del naturaliste català Enric Carles.
En Argentina estudià ingenieria atret per les possibilitats d'evolució professional que oferia eixe país, que es trobava en ple procés de desenroll. Com a ingenier participà en la planificació urbanística de la ciutat de [[La Plata]], destinada a ser la nova capital de la nació. També participà en els proyectes de construcció de les dàrsenes del port de [[Buenos Aires]], diverses obres d'enginyeria i sanejament en la mateixa ciutat, el traçat de llínees ferroviàries cap a l'interior del país i obres de canalisació en el riu Bermejo.
Posteriorment es traslladà a [[Brasil]], a on dirigí la xàrxia de canals i obres del Riu Tietê i construí la central elèctrica de [[São Paulo]]. Novament en l'Argentina creà la companyia d'ingenieria Rodrigo Botet y Cía. en la qual construí el canal i port de Campana, en la província de Buenos Aires.
== Referències ==
* [http://epoca1.valenciaplaza.com/ver/137146/la-prodigiosa-historia-de-josep-rodrigo-botet--el-valenciano-que-triunfo-haciendo-las-americas.html La prodigiosa historia de Josep Rodrigo Botet, el valenciano que triunfó haciendo las américas - ''Cultur Plaza'']
* [http://150valencianos.lasprovincias.es/jose-rodrigo-botet/ La huella de 150 valencianos - José Rodrigo Botet - ''Las Provincias'']
== Biografia ==
Josep Rodrigo Botet naixqué en la població valenciana de Manises, en la comarca de l'Horta, l'any 1842. Fon fill d'un matrimoni de canterers, Onofre Rodrigo Aliaga i Teresa Botet Royo. L'any [[1856]] la família es traslladà a la ciutat de Valéncia, a on obriren una botiga d'objectes de ceràmica en la [[plaça Redona]].
De ben jove començà la carrera militar i fon destinat a l'illa de [[Cuba]]. L'any [[1864]] fon acusat de conspirador [[carliste]], lo que li valgué l'expulsió de l'eixèrcit i la presó. Fon empresonat a les [[illes Canàries]] i despuix en les [[Torres de Quart|torres de Quart de Valéncia]]. Ixqué en llibertat en el context de la [[Revolució de 1868|revolució Gloriosa]]. Inicialment donà soport al bando de [[Carles VII]] en la tercera guerra carlista, en iniciatives polítiques i militars en el Maestrat valencià. Per eixe motiu tingué que exiliar-se a [[França]]. Despuix actuà com a espia infiltrat del govern en les files carlistes. L'any [[1875]] fon acusat de frau empresarial i es va tindre que tornar a exiliar novament a França, des d'a on se'n anà a l'[[Argentina]] en companyia de la seua segona dòna i del naturaliste català Enric Carles.
En Argentina estudià ingenieria atret per les possibilitats d'evolució professional que oferia eixe país, que es trobava en ple procés de desenroll. Com a ingenier participà en la planificació urbanística de la ciutat de [[La Plata]], destinada a ser la nova capital de la nació. També participà en els proyectes de construcció de les dàrsenes del port de [[Buenos Aires]], diverses obres d'enginyeria i sanejament en la mateixa ciutat, el traçat de llínees ferroviàries cap a l'interior del país i obres de canalisació en el riu Bermejo.
Posteriorment es traslladà a [[Brasil]], a on dirigí la xàrxia de canals i obres del Riu Tietê i construí la central elèctrica de [[São Paulo]]. Novament en l'Argentina creà la companyia d'ingenieria Rodrigo Botet y Cía. en la qual construí el canal i port de Campana, en la província de Buenos Aires.
== Referències ==
* [http://epoca1.valenciaplaza.com/ver/137146/la-prodigiosa-historia-de-josep-rodrigo-botet--el-valenciano-que-triunfo-haciendo-las-americas.html La prodigiosa historia de Josep Rodrigo Botet, el valenciano que triunfó haciendo las américas - ''Cultur Plaza'']
* [http://150valencianos.lasprovincias.es/jose-rodrigo-botet/ La huella de 150 valencianos - José Rodrigo Botet - ''Las Provincias'']