* Iglésia Parroquial. L'orige de la Parroquia d'Alfafar se remonta als primers anys despuix de la Conquesta del [[Regne de Valéncia]]. Constituïa la primera demarcació parroquial situada al sur del terme de la ciutat. L'actual temple parroquial, que substituïx un atre anterior d'estil gòtic situat sobre el mateix lloc, fon iniciat en l'any [[1736]] en aportacions del propi poble i conclòs en l'any [[1748]]. Se tracta d'un magnífic edifici construït a base de mamposteria reforçada per capes de rajola cuita a la manera romana, en el estil barroc popular valencià, típic per a les construccions de la primera mitat del [[sigle XVIII]]. No obstant, el seu caràcter popular i anònim evidencia un notable coneiximent de les tècniques arquitectòniques i de la bona construcció, aixina com dels principis estètics del Barroc. | * Iglésia Parroquial. L'orige de la Parroquia d'Alfafar se remonta als primers anys despuix de la Conquesta del [[Regne de Valéncia]]. Constituïa la primera demarcació parroquial situada al sur del terme de la ciutat. L'actual temple parroquial, que substituïx un atre anterior d'estil gòtic situat sobre el mateix lloc, fon iniciat en l'any [[1736]] en aportacions del propi poble i conclòs en l'any [[1748]]. Se tracta d'un magnífic edifici construït a base de mamposteria reforçada per capes de rajola cuita a la manera romana, en el estil barroc popular valencià, típic per a les construccions de la primera mitat del [[sigle XVIII]]. No obstant, el seu caràcter popular i anònim evidencia un notable coneiximent de les tècniques arquitectòniques i de la bona construcció, aixina com dels principis estètics del Barroc. |