Llínea 202: |
Llínea 202: |
| |} | | |} |
| | | |
− | === Determinants === | + | === Morfologia=== |
− | Els [[determinant|determinants]] demostratius són: este, esta, estos, estes; eixe, eixa, eixos, eixes; aquell, aquella, aquells, aquelles. Les formes este i eixe es poden convertir en est i eix si darrere d’elles va una paraula escomençada per vocal o h. Les formes invariables neutres són: açò, això i alló. Les formes invariables adverbials són ací, ahí i allí. Els numerals se dividixen en cardinals, ordinals, partitius, múltiples i colectius. | + | Els [[determinant|determinants]] artículs funcionen com actualisadors i són: en singular, ''el'' per al masculí, ''la'' per al femení i ''lo'' per al neutre i en plural, ''els'' per al masculí i ''les'' per al femení. Els [[determinant|determinants]] demostratius tenen la funció de senyalar la possició de l'objecte respecte al parlant. Els numerals se dividixen en cardinals, ordinals, partitius, múltiples i colectius. Igualment, els determinants possessius indiquen pertenència i presenten formes tòniques i àtones. |
| | | |
− | ==== Els possessius ====
| + | En valencià hi ha dos tipos de [[pronoms personals]] els pronoms personals forts que poden actuar com a subjecte i els pronoms personals dèbils que sempre acompanyen al verp. El [[verp]] en valencià constituix el núcleu de l'oració. Els verbs se dividixen en tres conjugacions, la primera conjugació acabada en -ar: parlar, donar; la segon conjugació acabada en -er, -re, -r: témer, vore; i la tercera conjugació acabada en -ir: fregir, dormir. |
− | Els determinatius possessius presentes formes apocopades i plenes. | |
| | | |
− | * Formes apocopades: S'utilisen sempre davant de parentius i de les paraules vida i casa
| + | L'[[adverbi]] és una categoria gramatical heterogènea que sol actuar en l'acció verbal. Les [[preposicions]] tenen la funció de fer de nexe entre els elements de l'oració i són invariables. Ademés, les [[conjuncions]] també actuen com conectors d'elements equivalents. |
− | ** mon, ton, son, per al masculí singular;
| |
− | ** ma, ta, sa, per al femení singular;
| |
− | *** mos, tos, sos, per al masculí plural;
| |
− | *** mes, tes, ses, per al femení plural.
| |
− | * Formes plenes:
| |
− | ** un ''únic posseïdor''':
| |
− | *** el meu, el teu i el seu per al masculí singular;
| |
− | *** la meua, la teua i la seua per al femení singular;
| |
− | *** els meus, els teus, els seus per al masculí plural;
| |
− | *** les meues, les teues i les seues per al femení plural.
| |
− | ** més d’un posseïdor:
| |
− | *** el nostre, el vostre i els seu per al masculí singular;
| |
− | *** la nostra, la vostra i la seua per al femení singular;
| |
− | *** els nostres, els vostres i les seues per al masculí plural;
| |
− | *** les nostres, les vostres i les seues per al femení plural.
| |
| | | |
| == Us del valencià == | | == Us del valencià == |