26 199
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 30:
Llínea 30: − +
→Cites
En la mateixa llínea de Badia Margarit es va pronunciar també el catedràtic de Lliteratura Catalana de l'Universitat de Barcelona i president del IEC, [[Antoni Rubió i Lluch]]: “Joanot Martorell, autor de [[Tirant lo Blanch]], és un dels més importants autors de la lliteratura en valencià, i mai va poder escriure ni inspirar-se en l'idioma català, ya que el català no va existir com a idioma en el seu temps” (''Documents per a la història de la cultura catalana migeval'', [[1908]]).
En la mateixa llínea de Badia Margarit es va pronunciar també el catedràtic de Lliteratura Catalana de l'Universitat de Barcelona i president del IEC, [[Antoni Rubió i Lluch]]: “Joanot Martorell, autor de [[Tirant lo Blanch]], és un dels més importants autors de la lliteratura en valencià, i mai va poder escriure ni inspirar-se en l'idioma català, ya que el català no va existir com a idioma en el seu temps” (''Documents per a la història de la cultura catalana migeval'', [[1908]]).
El sacerdot, filòlec i lexicógraf balear [[Antoni Maria Alcover]], membre també del IEC, va afirmar en el pròlec del seu [[Diccionari Català-Valencià-Balear]] ([[1963]]) que “si en algun temps ha existit l'unitat llingüística, hui en dia això no es pot afirmar sériament”.
El sacerdot, filòlec i lexicógraf balear [[Antoni Maria Alcover]], membre també del IEC, va afirmar en el pròlec del seu [[Diccionari català-valencià-balear|Diccionari Català-Valencià-Balear]] ([[1963]]) que “si en algun temps ha existit l'unitat llingüística, hui en dia això no es pot afirmar sériament”.
El catedràtic de Filologia Valenciana i membre del IEC, [[Manuel Sanchis Guarner]], va escriure: “L'unitat absoluta de la llengua de Catalunya, Valéncia i Mallorca és més be un punt d'arribada que no un punt de partida”. També va afirmar: “La llengua dels valencians és el valencià… Som valencians i el nostre idioma és el valencià (…) Qui renuncia a la seua llengua renuncia a la seua pàtria i el que renega de la seua pàtria és com el que renega de la seua mare”. Això va ser en la seua obra ''La llengua dels valencians'' ([[1933]]). Cal recordar que en aquella época el lliterat Manuel Sanchis Guarner encara era valencianiste. Va ser en la década dels 60 quan els catalans varen començar a seduir-ho a base de premis lliteraris i va decidir canviar de bando.
El catedràtic de Filologia Valenciana i membre del IEC, [[Manuel Sanchis Guarner]], va escriure: “L'unitat absoluta de la llengua de Catalunya, Valéncia i Mallorca és més be un punt d'arribada que no un punt de partida”. També va afirmar: “La llengua dels valencians és el valencià… Som valencians i el nostre idioma és el valencià (…) Qui renuncia a la seua llengua renuncia a la seua pàtria i el que renega de la seua pàtria és com el que renega de la seua mare”. Això va ser en la seua obra ''La llengua dels valencians'' ([[1933]]). Cal recordar que en aquella época el lliterat Manuel Sanchis Guarner encara era valencianiste. Va ser en la década dels 60 quan els catalans varen començar a seduir-ho a base de premis lliteraris i va decidir canviar de bando.