Canvis

Posteriorment a la mort del tirà [[Macanidas]] en l'any 207 a. C., [[Nabis]]] va depondre al rei Pélope en la ajuda d'un eixèrcit de mercenaris i se proclamà rei, assegurant que era descendent del rei euripóntida [[Demarato]]. Per a llavors, la tradicional [[constitució de Licurgo]] havia perdut el seu significat i [[Esparta]] era dominada per un grup dels seus antics mercenaris. [[Polibio]] va descriure al eixèrcit de [[Nabis]] com "una multitut d'assessins, lladres, raters i bandolers".  

Posteriorment a la mort del tirà [[Macanidas]] en l'any 207 a. C., [[Nabis]]] va depondre al rei Pélope en la ajuda d'un eixèrcit de mercenaris i se proclamà rei, assegurant que era descendent del rei euripóntida [[Demarato]]. Per a llavors, la tradicional [[constitució de Licurgo]] havia perdut el seu significat i [[Esparta]] era dominada per un grup dels seus antics mercenaris. [[Polibio]] va descriure al eixèrcit de [[Nabis]] com "una multitut d'assessins, lladres, raters i bandolers".  

En l'any [[205 a. C.]] Nabis firmà un tractat de pau en [[Roma]], [[201 a. C.]] atacà el territori de [[Mesene]], en eixa época aliada de abdós parts, i que Esparta havia governat fins mediats del [[sigle IV a. C.]] Els espartans capturaren [[Mesene]] pero pronte foren obligats a abandonar-la quan aplegà el eixèrcit de Megalòpolis a l'autoritat de [[Filopemen]]. Temps despuix foren derrotats de manera decisiva en Tegea i Nabis va tindre que reconsiderar les seues ambicions expansionistes per un temps.

En l'any [[205 a. C.]] Nabis firmà un tractat de pau en [[Roma]], [[201 a. C.]] atacà el territori de [[Mesene]], en eixa época aliada d'abdós parts, i que Esparta havia governat fins mediats del [[sigle IV a. C.]] Els espartans capturaren [[Mesene]] pero pronte foren obligats a abandonar-la quan aplegà el eixèrcit de Megalòpolis a l'autoritat de [[Filopemen]]. Temps despuix foren derrotats de manera decisiva en Tegea i Nabis va tindre que reconsiderar les seues ambicions expansionistes per un temps.

Durant la [[Segona Guerra Macedònica]], Nabis va tindre una nova oportunitat d'expandir els seus dominis. [[Filipo V]] de [[Macedònia]] li va oferir la [[polis grega|polis]] de Argos en la condició de que [[Esparta]] desertara de la coalició romana i s'unixca a l'aliança  macedònia. Nabis va acceptar la oferta i va rebre el control sobre Argos. Pero quan la guerra es tornà contra Macedònia, regressà a la coalició romana i envià 600 mercenaris cretenques per a recolzar al eixèrcit romà. Més tart [[Filipo]] va patir una decisiva derrota front als romans en la [[Batalla de Cinoscèfalos], pero Esparta va mantindre el control sobre Argos. Despuix de la guerra, el eixèrcit romà no es va retirar de Grècia, sino que envià guarnicions a varis llocs estratègics per a protegir els seus interessos en la zona.

Durant la [[Segona Guerra Macedònica]], Nabis va tindre una nova oportunitat d'expandir els seus dominis. [[Filipo V]] de [[Macedònia]] li va oferir la [[polis grega|polis]] de Argos en la condició de que [[Esparta]] desertara de la coalició romana i s'unixca a l'aliança  macedònia. Nabis va acceptar la oferta i va rebre el control sobre Argos. Pero quan la guerra es tornà contra Macedònia, regressà a la coalició romana i envià 600 mercenaris cretenques per a recolzar al eixèrcit romà. Més tart [[Filipo]] va patir una decisiva derrota front als romans en la [[Batalla de Cinoscèfalos], pero Esparta va mantindre el control sobre Argos. Despuix de la guerra, el eixèrcit romà no es va retirar de Grècia, sino que envià guarnicions a varis llocs estratègics per a protegir els seus interessos en la zona.

El govern de Nabis se fonamentava bàsicament en les seues reformes socials i en la reconstrucció de les forces armades espartanes. El eixèrcit espartà tradicionalment s'havia basat en la leva dehomoioi i periecos, recolzats per hilotes llaugerament armats.

El govern de Nabis se fonamentava bàsicament en les seues reformes socials i en la reconstrucció de les forces armades espartanes. El eixèrcit espartà tradicionalment s'havia basat en la leva dehomoioi i periecos, recolzats per hilotes llaugerament armats.

De varis milers en l'época de les [[Guerres Mèdiques]] el número de homoioi havia declinat a uns quants cents en l'época de [[Cleómenes III]]]. Possiblement varen haver vàries raons per a la reducció del seu número, una de les quals consistia en que cada espartà que no podia pagar la seua part en la sisitia (menjar comú per als varons en les societats dòriques) perdia la seua calitat de ciutadà en ple dret (eren els cridats hipomeiones), si be açò no impedia als seus fills participaren en la agogé. Com resultat, el maneig d'un respectable eixèrcit de [[hoplita|hoplites]] que no conta-se en mercenaris o hilotas libertos era difícil. [[Cleómenes]] incrementà el número de homoioi de nou i va fer operar al eixèrcit espartà en un major número de falangistes de armadura llaugera, al estil macedònic.

De varis milers en l'época de les [[Guerres Mèdiques]] el número de homoioi havia declinat a uns quants cents en l'época de [[Cleómenes III]]]. Possiblement varen haver vàries raons per a la reducció del seu número, una de les quals consistia en que cada espartà que no podia pagar la seua part en la sisitia (menjar comú per als varons en les societats dòriques) perdia la seua calitat de ciutadà en ple dret (eren els cridats hipomeiones), si be açò no impedia als seus fills participaren en la agogé. Com resultat, el maneig d'un respectable eixèrcit de [[hoplita|hoplites]] que no conta-se en mercenaris o hilotas libertos era difícil. [[Cleómenes]] incrementà el número de homoioi de nou i va fer operar al eixèrcit espartà en un major número de falangistes d'armadura llaugera, al estil macedònic.

[[Image:Greek_phalanks.jpg|thumb|right|330px|Representació dels soldats grecs en formació de falange]]

[[Image:Greek_phalanks.jpg|thumb|right|330px|Representació dels soldats grecs en formació de falange]]