78 888
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 2:
Llínea 2: − +
Text reemplaça - ' de el' a ' del'
'''Petra''' (en [[àrap]], '''البتراء al-Batrā´''') és un important enclavament arqueològic de [[Jordània]], i capital de l'antic regne [[nabateu]]. El nom de Petra prové del [[grec]] πέτρα que significa ''pedra'', i el seu nom és perfectament idòneu; no se tracta d'una ciutat construída en pedra sino, lliteralment, excavada i esculpida en la pedra.
'''Petra''' (en [[àrap]], '''البتراء al-Batrā´''') és un important enclavament arqueològic de [[Jordània]], i capital de l'antic regne [[nabateu]]. El nom de Petra prové del [[grec]] πέτρα que significa ''pedra'', i el seu nom és perfectament idòneu; no se tracta d'una ciutat construída en pedra sino, lliteralment, excavada i esculpida en la pedra.
L'assentament de Petra se localisa en un [[vall]] angost, a l'est del [[Aravà|vall de l'Aravà]] que s'esten des de el [[mar Mort]] fins el [[golf d'Aqaba]]. Els restants més celebres de Petra són sense dubte les seues construccions llaurades en la mateixa roca de la vall ([[Speos|hemispeos]]), en particular, els edificis coneguts com el ''Khazneh'' (el Tesor) i el ''Deir'' (el Monasteri).
L'assentament de Petra se localisa en un [[vall]] angost, a l'est del [[Aravà|vall de l'Aravà]] que s'esten des del [[mar Mort]] fins el [[golf d'Aqaba]]. Els restants més celebres de Petra són sense dubte les seues construccions llaurades en la mateixa roca de la vall ([[Speos|hemispeos]]), en particular, els edificis coneguts com el ''Khazneh'' (el Tesor) i el ''Deir'' (el Monasteri).
Fundada en l'antiguetat cap al final de sigle VIII a. C. pels [[Edom|Edomites]], fon ocupada en el sigle VI a. C. pels nabateus que la feren prosperar gràcies a la seua situació en la ruta de les caravanes que portaven el [[incens]], les espècies i atres productes de lux entre [[Egipte]], [[Síria]], [[Aràbia]] i el sur del [[Mar Mediterràneu|Mediterràneu]].
Fundada en l'antiguetat cap al final de sigle VIII a. C. pels [[Edom|Edomites]], fon ocupada en el sigle VI a. C. pels nabateus que la feren prosperar gràcies a la seua situació en la ruta de les caravanes que portaven el [[incens]], les espècies i atres productes de lux entre [[Egipte]], [[Síria]], [[Aràbia]] i el sur del [[Mar Mediterràneu|Mediterràneu]].