Canvis

Anar a la navegació Anar a la busca
52 bytes afegits ,  11:50 8 nov 2021
sense resum d'edició
Llínea 1: Llínea 1: −
[[File:TurinKingList.png|thumb|250px|Papir de Torí]]
+
[[File:TurinKingList.png|thumb|350px|Papir de Torí]]
    
El '''papir de Torí''' o cànon real de Torí és un papir fragmentat en una llista de [[Faraó|faraons]] que es conserva en el Museu Egipci de [[Torí]] ([[Itàlia]]) i que fon propietat del rei de [[Sardenya]]. Encara que té algun error que s'ha pogut comprovar, en general és una bona font encara que incompleta, ya que durant un trasllat (quan fon enviat a Torí) es va deteriorar i no s'ha pogut reconstruir del tot.
 
El '''papir de Torí''' o cànon real de Torí és un papir fragmentat en una llista de [[Faraó|faraons]] que es conserva en el Museu Egipci de [[Torí]] ([[Itàlia]]) i que fon propietat del rei de [[Sardenya]]. Encara que té algun error que s'ha pogut comprovar, en general és una bona font encara que incompleta, ya que durant un trasllat (quan fon enviat a Torí) es va deteriorar i no s'ha pogut reconstruir del tot.
Llínea 6: Llínea 6:     
Bernardino Drovetti, un diplomàtic i coleccionista italià, rival de Henry Salt en les adquisicions d'antiguetats egípcies, va conseguir el papir, que s'havia trobat en la zona de Luxor en l'any [[1820]], i el va dur a [[Europa]]. El museu de Torí l'adquirí, entre atres peces de l'[[antic Egipte]], en l'any [[1824]], i en obrir el cofret a on havia estat transportat el varen trobar trencat en trocets, la majoria de no més d'un centímetre quadrat. Champollion l'examinà i descobrí que hi havia inscrit el nom d'alguns reis. Poc més tart, el saxó Gustav Seyffarth el reconstruí i l'estudià.
 
Bernardino Drovetti, un diplomàtic i coleccionista italià, rival de Henry Salt en les adquisicions d'antiguetats egípcies, va conseguir el papir, que s'havia trobat en la zona de Luxor en l'any [[1820]], i el va dur a [[Europa]]. El museu de Torí l'adquirí, entre atres peces de l'[[antic Egipte]], en l'any [[1824]], i en obrir el cofret a on havia estat transportat el varen trobar trencat en trocets, la majoria de no més d'un centímetre quadrat. Champollion l'examinà i descobrí que hi havia inscrit el nom d'alguns reis. Poc més tart, el saxó Gustav Seyffarth el reconstruí i l'estudià.
 +
 +
[[Categoria:Història]]
 +
[[Categoria:Antic Egipte]]
124 718

edicions

Menú de navegació