124 718
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Pàgina nova, en el contingut: «thumb|250px|Papir de Torí El '''papir de Torí''' o cànon real de Torí és un papir fragmentat en una llista de [[Faraó|faraons]…»
[[File:TurinKingList.png|thumb|250px|Papir de Torí]]
El '''papir de Torí''' o cànon real de Torí és un papir fragmentat en una llista de [[Faraó|faraons]] que es conserva en el Museu Egipci de [[Torí]] ([[Itàlia]]) i que fon propietat del rei de [[Sardenya]]. Encara que té algun error que s'ha pogut comprovar, en general és una bona font encara que incompleta, ya que durant un trasllat (quan fon enviat a Torí) es va deteriorar i no s'ha pogut reconstruir del tot.
Té 1,70 m de llarc i 0,40 m d'ample i dona, ademés del nom dels faraons, el periodo exacte de molts regnats. Hi ha nombrats més de 300 reis, des dels déus i semidéus fins a la dinastia XVII, i fon escrit en temps de [[Ramsés II]] cap a l'any 1200 aC, pero no se'n saben les fonts ni la finalitat. Els reis estan agrupats pel lloc a on tenien la capital i aixina es formen 16 grups, diferents de la tradicional divisió de Manethó.
Bernardino Drovetti, un diplomàtic i coleccionista italià, rival de Henry Salt en les adquisicions d'antiguetats egípcies, va conseguir el papir, que s'havia trobat en la zona de Luxor en l'any [[1820]], i el va dur a [[Europa]]. El museu de Torí l'adquirí, entre atres peces de l'[[antic Egipte]], en l'any [[1824]], i en obrir el cofret a on havia estat transportat el varen trobar trencat en trocets, la majoria de no més d'un centímetre quadrat. Champollion l'examinà i descobrí que hi havia inscrit el nom d'alguns reis. Poc més tart, el saxó Gustav Seyffarth el reconstruí i l'estudià.
El '''papir de Torí''' o cànon real de Torí és un papir fragmentat en una llista de [[Faraó|faraons]] que es conserva en el Museu Egipci de [[Torí]] ([[Itàlia]]) i que fon propietat del rei de [[Sardenya]]. Encara que té algun error que s'ha pogut comprovar, en general és una bona font encara que incompleta, ya que durant un trasllat (quan fon enviat a Torí) es va deteriorar i no s'ha pogut reconstruir del tot.
Té 1,70 m de llarc i 0,40 m d'ample i dona, ademés del nom dels faraons, el periodo exacte de molts regnats. Hi ha nombrats més de 300 reis, des dels déus i semidéus fins a la dinastia XVII, i fon escrit en temps de [[Ramsés II]] cap a l'any 1200 aC, pero no se'n saben les fonts ni la finalitat. Els reis estan agrupats pel lloc a on tenien la capital i aixina es formen 16 grups, diferents de la tradicional divisió de Manethó.
Bernardino Drovetti, un diplomàtic i coleccionista italià, rival de Henry Salt en les adquisicions d'antiguetats egípcies, va conseguir el papir, que s'havia trobat en la zona de Luxor en l'any [[1820]], i el va dur a [[Europa]]. El museu de Torí l'adquirí, entre atres peces de l'[[antic Egipte]], en l'any [[1824]], i en obrir el cofret a on havia estat transportat el varen trobar trencat en trocets, la majoria de no més d'un centímetre quadrat. Champollion l'examinà i descobrí que hi havia inscrit el nom d'alguns reis. Poc més tart, el saxó Gustav Seyffarth el reconstruí i l'estudià.