123 959
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 1:
Llínea 1: − + − + − − == Geografia == − − Llimita en les comarques de les Hurdes i Terres de Granadilla a l'[[oest]], la Vall del Jerte a l'[[est]], Plasencia al [[sur]], aixina com en la [[província de Salamanca]] al nort (Serra de Béjar). − − En montanyes que superen els 2.000 metros i tenen nom propi com el Pinajarro, el Valdeamor o El Camocho, i zones de vega i dehesa a casi 450 metros d'altitut. En abundància d'[[aigua]], goles i [[Riu|rius]], la Gola Ampla, el riu Santihervás o el riu Ambroz, que dona nom a la vall. − − La seua privilegiada situació proporciona [[Hivern|hiverns]] suaus i [[Estiu|estius]] frescs. − − La vall la creua el Riu Ambroz i la calçada romana coneguda com la Via de l'Argent de nort a sur, aixina com la N-630 (Gijón-Sevilla) i l'A-66. − La seua història ve marcada també per les seues montanyes, entre les quals s'obria el pas cap al nort, i això va facilitar l'existència de moltes vies de comunicació, primer la Via romana de l'Argent, despuix les "canyades i cordeles", com les Canyades Reals Soriana Occidental i la Vizana, més tart la via del tren, i hui la carretera nacional N-630 (Gijón-Sevilla) i l'Autovia A-66.+ − − Celtibers i vetons varen ser els primers pobladors dels que es té constància, posteriorment, la dominació romana va ser molt important per a la consolidació de la comarca, donada la cantitat i calitat dels vestigis que es troben, des d'epígrafs a vestigis arquitectònics. − Varen construir la Calçada de l'Argent, que travessa de nort a sur la Vall del Ambroz. Les termes romanes de [[Baños de Montemayor]], el Pont d'[[Abadia]], i la Vila Romana de [[la Granjuela]], situada en [[Casas del Monte]]. En el cerro de Piedraslabradas es conserven els vestigis d'un chicotet temple romà que mira a la vall per a on discorre la calçada romana.+ − En l'arribada dels àraps, varen cultivar la vall durant quatre sigles deixant vestigis de la seua cultura: el palau renaixentiste de Sotofermoso en Abadia, cridat dels “Ducs d'Alba” en jardins renaixentistes i claustre d'estil [[mudéixar]].+
sense resum d'edició
{{Plantilla:en desenroll}}
{{Plantilla:en desenroll}}
[[File:ES-CC-COMNAT-Valle del Ambroz.png|thumb|250px|Situació de la comarca de Valle del Ambroz dins de la [[província de Càceres]]]]
[[File:ES-CC-COM-09-Hervas.png|thumb|250px|Situació de la comarca d'Hervás dins de la [[província de Càceres]]]]
La comarca del '''Valle del Ambroz''' està situada al [[nort]] de la [[província de Càceres]].
La comarca d''''Hervás''' o de '''Granadilla''', va ser un partit judicial que va existir en els [[Sigle XIX|sigles XIX]] i [[Sigle XX|XX]] en el [[nort]] de la [[província de Càceres]] en la regió d'[[Extremadura]] ([[Espanya]]). La capital va ser l'actualment despoblada vila de [[Granadilla]] durant el regnat d'[[Isabel II]], passant posteriorment la capitalitat a la veïna vila d'[[Hervás]]. En l'actualitat, el seu territori pertany íntegrament al [[Comarca de Plasencia|partit judicial de Plasencia]].
== Història ==
== Història ==
Estava situat en el nort de la província, llindant en la [[província de Salamanca]] al [[nort]] i a l'[[est]]; al [[sur]] en el partit de Plasencia; a l'[[oest]] en els partits de [[partit de Còria|Còria]] i de [[partit de Gata|Gata]]. Inicialment, la seua capital era [[Granadilla]].
En [[giner]] de l'any [[1872]], la capital del partit va ser traslladada a [[Hervás]] per ser una localitat de major tamany, pero un real decret de [[juliol]] del mateix any va restablir en Granadilla la sèu del registre de la propietat1 i un atre del més d'[[agost]] va restituir la capital del partit en Granadilla, per les queixes d'alguns municipis de que Hervás estava situada molt llunt. A l'any següent, instaurada la [[Primera República Espanyola]], el president del govern [[Francesc Pi i Margall]] va decretar la tornada definitiva de la capital del partit a Hervás, alegant que per a l'administració de justícia és més important ubicar els jujats en el lloc més important i no en el més cèntric. En l'any [[1876]], sent ya rei [[Alfonso XII]], es va restablir en Hervás la sèu del registre de la propietat.
La capital del partit en Hervás va durar fins a l'any [[1988]], quan la Llei de Planta Judicial va incloure a Hervás en el partit judicial nº 4 de la província, en capital en Plasencia.
== Municipis i pedanies ==
== Municipis i pedanies ==