124 534
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Pàgina nova, en el contingut: «{{Plantilla:en desenroll}} File:ES-CC-COMNAT-Valle del Ambroz.png|thumb|250px|Situació de la comarca de Valle del Ambroz dins de la [[província de Càceres…»
{{Plantilla:en desenroll}}
[[File:ES-CC-COMNAT-Valle del Ambroz.png|thumb|250px|Situació de la comarca de Valle del Ambroz dins de la [[província de Càceres]]]]
La '''Valle del Ambroz''' està situada al [[nort]] de la [[província de Càceres]].
== Geografia ==
Llimita en les comarques de les Hurdes i Terres de Granadilla a l'[[oest]], la Vall del Jerte a l'[[est]], Plasencia al [[sur]], aixina com en la [[província de Salamanca]] al nort (Serra de Béjar).
En montanyes que superen els 2.000 metros i tenen nom propi com el Pinajarro, el Valdeamor o El Camocho, i zones de vega i dehesa a casi 450 metros d'altitut. En abundància d'[[aigua]], goles i [[Riu|rius]], la Gola Ampla, el riu Santihervás o el riu Ambroz, que dona nom a la vall.
La seua privilegiada situació proporciona [[Hivern|hiverns]] suaus i [[Estiu|estius]] frescs.
La vall la creua el Riu Ambroz i la calçada romana coneguda com la Via de l'Argent de nort a sur, aixina com la N-630 (Gijón-Sevilla) i l'A-66.
== Història ==
La seua història ve marcada també per les seues montanyes, entre les quals s'obria el pas cap al nort, i això va facilitar l'existència de moltes vies de comunicació, primer la Via romana de l'Argent, despuix les "canyades i cordeles", com les Canyades Reals Soriana Occidental i la Vizana, més tart la via del tren, i hui la carretera nacional N-630 (Gijón-Sevilla) i l'Autovia A-66.
Celtibers i vetons varen ser els primers pobladors dels que es té constància, posteriorment, la dominació romana va ser molt important per a la consolidació de la comarca, donada la cantitat i calitat dels vestigis que es troben, des d'epígrafs a vestigis arquitectònics.
Varen construir la Calçada de l'Argent, que travessa de nort a sur la Vall del Ambroz. Les termes romanes de [[Baños de Montemayor]], el Pont d'[[Abadia]], i la Vila Romana de [[la Granjuela]], situada en [[Casas del Monte]]. En el cerro de Piedraslabradas es conserven els vestigis d'un chicotet temple romà que mira a la vall per a on discorre la calçada romana.
En l'arribada dels àraps, varen cultivar la vall durant quatre sigles deixant vestigis de la seua cultura: el palau renaixentiste de Sotofermoso en Abadia, cridat dels “Ducs d'Alba” en jardins renaixentistes i claustre d'estil [[mudéixar]].
== Municipis i pedanies ==
{{Plantilla:en desenroll}}
=== Municipis ===
=== Pedanies ===
== Vore també ==
* [[Comarques de la província de Càeres]]
* [[Província de Càceres]]
[[Categoria:Geografia de la província de Càceres]]
[[Categoria:Comarques de la província de Càceres]]
[[File:ES-CC-COMNAT-Valle del Ambroz.png|thumb|250px|Situació de la comarca de Valle del Ambroz dins de la [[província de Càceres]]]]
La '''Valle del Ambroz''' està situada al [[nort]] de la [[província de Càceres]].
== Geografia ==
Llimita en les comarques de les Hurdes i Terres de Granadilla a l'[[oest]], la Vall del Jerte a l'[[est]], Plasencia al [[sur]], aixina com en la [[província de Salamanca]] al nort (Serra de Béjar).
En montanyes que superen els 2.000 metros i tenen nom propi com el Pinajarro, el Valdeamor o El Camocho, i zones de vega i dehesa a casi 450 metros d'altitut. En abundància d'[[aigua]], goles i [[Riu|rius]], la Gola Ampla, el riu Santihervás o el riu Ambroz, que dona nom a la vall.
La seua privilegiada situació proporciona [[Hivern|hiverns]] suaus i [[Estiu|estius]] frescs.
La vall la creua el Riu Ambroz i la calçada romana coneguda com la Via de l'Argent de nort a sur, aixina com la N-630 (Gijón-Sevilla) i l'A-66.
== Història ==
La seua història ve marcada també per les seues montanyes, entre les quals s'obria el pas cap al nort, i això va facilitar l'existència de moltes vies de comunicació, primer la Via romana de l'Argent, despuix les "canyades i cordeles", com les Canyades Reals Soriana Occidental i la Vizana, més tart la via del tren, i hui la carretera nacional N-630 (Gijón-Sevilla) i l'Autovia A-66.
Celtibers i vetons varen ser els primers pobladors dels que es té constància, posteriorment, la dominació romana va ser molt important per a la consolidació de la comarca, donada la cantitat i calitat dels vestigis que es troben, des d'epígrafs a vestigis arquitectònics.
Varen construir la Calçada de l'Argent, que travessa de nort a sur la Vall del Ambroz. Les termes romanes de [[Baños de Montemayor]], el Pont d'[[Abadia]], i la Vila Romana de [[la Granjuela]], situada en [[Casas del Monte]]. En el cerro de Piedraslabradas es conserven els vestigis d'un chicotet temple romà que mira a la vall per a on discorre la calçada romana.
En l'arribada dels àraps, varen cultivar la vall durant quatre sigles deixant vestigis de la seua cultura: el palau renaixentiste de Sotofermoso en Abadia, cridat dels “Ducs d'Alba” en jardins renaixentistes i claustre d'estil [[mudéixar]].
== Municipis i pedanies ==
{{Plantilla:en desenroll}}
=== Municipis ===
=== Pedanies ===
== Vore també ==
* [[Comarques de la província de Càeres]]
* [[Província de Càceres]]
[[Categoria:Geografia de la província de Càceres]]
[[Categoria:Comarques de la província de Càceres]]