Canvis

Frases com esta han sigut ya llegides fins al cansament per molts usuaris experimentats i [[Uiquipèdia:bibliotecaris|bibliotecaris]] del proyecte, que es veuen en la necessitat d'explicar a usuaris principiants les regles del joc. És per això, que es pretendrà a continuació explicar de manera profunda i detallada eixe lema que es troba en totes les pàgines de Uiquipèdia i que moltes vegades és malinterpretat.

Frases com esta han sigut ya llegides fins al cansament per molts usuaris experimentats i [[Uiquipèdia:bibliotecaris|bibliotecaris]] del proyecte, que es veuen en la necessitat d'explicar a usuaris principiants les regles del joc. És per això, que es pretendrà a continuació explicar de manera profunda i detallada eixe lema que es troba en totes les pàgines de Uiquipèdia i que moltes vegades és malinterpretat.

== Lliure ==

== Lliure ==

A primera vista, pareixerà que l'usuari novell tinguera la raó absoluta respecte a que no ha d'haver imposició en les seues accions per part de ningú. No obstant, Uiquipèdia està efectivament subjecta a normes i estils preestablits, ya que, si no fora aixina, tot el proyecte hauria desembocat en un absolut [[caos]]. Aixina, és evident que n'hi ha un atre sentit per a la paraula «lliure» usada en el lema de Uiquipèdia, diferent d'aquell que fa referència ad eixa llibertat ideal que preconisa un contradictori [[wikt:llibertinage|llibertinage]].

A primera vista, pareixerà que l'usuari novell tinguera la raó absoluta respecte a que no ha d'haver imposició en les seues accions per part de ningú. No obstant, Uiquipèdia està efectivament subjecta a normes i estils preestablits, ya que, si no fora aixina, tot el proyecte hauria desembocat en un absolut [[caos]]. Aixina, és evident que n'hi ha un atre sentit per a la paraula «lliure» usada en el lema de Uiquipèdia, diferent d'aquell que fa referència ad eixa llibertat ideal que preconisa un contradictori [[wikt:llibertinage|llibertinage]].

== L'enciclopèdia lliure ==

== L'enciclopèdia lliure ==

Si be ya s'ha explicat que eixe «lliure» no està referit a la llibertat en la seua més pura definició, no pot evitar-se la pregunta següent: «Llavors, a quina accepció de "lliure" està referint-se el lema?» Per a resoldre esta segona qüestió, és necessari atendre a les tres característiques bàsiques de [[Uiquipèdia]]:

Si be ya s'ha explicat que eixe «lliure» no està referit a la llibertat en la seua més pura definició, no pot evitar-se la pregunta següent: «Llavors, a quina accepció de "lliure" està referint-se el lema?» Per a resoldre esta segona qüestió, és necessari atendre a les tres característiques bàsiques de [[Uiquipèdia]]:

Com pot vore's, en la tercera característica es fa de nou menció de la paraula «lliure», pero dins del context de l'expressió «contingut lliure». Si es consulta dita expressió, es vorà que ve definida com «aquell [[contingut]] que està permés per una cessió de drets, com la [http://www.gnu.org/copyleft/fdl.html llicència GNU], els contractes Coloriuris i alguns tipos de llicències de [http://en.wikipedia.org/wiki/Creative_Commons Creative Commons]], Aire incondicional, Copycristian o Art Lliure». A la vista de la nomenada definició, el vocable «lliure» no té res que vore en el concepte utòpic de la llibertat, sino en un tipo de contingut en una llicència especial.

Com pot vore's, en la tercera característica es fa de nou menció de la paraula «lliure», pero dins del context de l'expressió «contingut lliure». Si es consulta dita expressió, es vorà que ve definida com «aquell [[contingut]] que està permés per una cessió de drets, com la [http://www.gnu.org/copyleft/fdl.html llicència GNU], els contractes Coloriuris i alguns tipos de llicències de [http://en.wikipedia.org/wiki/Creative_Commons Creative Commons]], Aire incondicional, Copycristian o Art Lliure». A la vista de la nomenada definició, el vocable «lliure» no té res que vore en el concepte utòpic de la llibertat, sino en un tipo de contingut en una llicència especial.

== Programaris, llicències i continguts lliures ==

== Programaris, llicències i continguts lliures ==

Una volta aclarit el significat de la paraula «lliure» en el context d'esta enciclopèdia, derivat de l'existència de '''llicències i continguts «lliures»''', es parlarà de l'engranage que la fa funcionar, que no és una atra cosa que el ''[[programari]]'': Uiquipèdia està continguda en un '''''[[wiki]]''''' (tipos especial de [[lloc web]]) nomenat '''[http://www.mediawiki.org/ MediaWiki]'''. MediaWiki és una peça de '''[[programari lliure]]'''. «'Programari' lliure (en [[idioma anglés|anglés]] '''''free program''''') és aquell ''[[programari]]'' que brinda [[llibertat]] als usuaris sobre el seu producte adquirit i que, per tant, una volta obtingut, pot ser usat, copiat, estudiat, modificat i redistribuït lliurement. [...] El 'programari' lliure sol estar disponible gratuïtament, o al preu de cost de la distribució a través d'atres mijos; no obstant no és obligatori que siga aixina, per tant no cal associar 'programari' lliure a «'programari' gratuït» (denominat usualment ''[[freeware]]''), ya que, conservant el seu caràcter de lliure, pot ser distribuït comercialment ([[programari comercial|'programari' comercial]]).»

Una volta aclarit el significat de la paraula «lliure» en el context d'esta enciclopèdia, derivat de l'existència de '''llicències i continguts «lliures»''', es parlarà de l'engranage que la fa funcionar, que no és una atra cosa que el ''[[programari]]'': Uiquipèdia està continguda en un '''''[[wiki]]''''' (tipos especial de [[lloc web]]) nomenat '''[http://www.mediawiki.org/ MediaWiki]'''. MediaWiki és una peça de '''[[programari lliure]]'''. «'Programari' lliure (en [[idioma anglés|anglés]] '''''free program''''') és aquell ''[[programari]]'' que brinda [[llibertat]] als usuaris sobre el seu producte adquirit i que, per tant, una volta obtingut, pot ser usat, copiat, estudiat, modificat i redistribuït lliurement. [...] El 'programari' lliure sol estar disponible gratuïtament, o al preu de cost de la distribució a través d'atres mijos; no obstant no és obligatori que siga aixina, per tant no cal associar 'programari' lliure a «'programari' gratuït» (denominat usualment ''[[freeware]]''), ya que, conservant el seu caràcter de lliure, pot ser distribuït comercialment ([[programari comercial|'programari' comercial]]).»

En este tercer concepte representat per l'adjectiu «lliure», es fa evident que tots els esforços conduïxen a un únic objectiu, que no és un atre que «permetre la informació sense restriccions de distribució i/o us per a benefici de tots». Davall d'esta perspectiva, és lícit assumir que Uiquipèdia permeta un us «lliure» del seu 'programari' i dels seus continguts. De fet, per a regular el citat us, «l'enciclopèdia lliure» s'acull a uns tipos de llicència lliure especial, la GFDL, o [http://www.gnu.org/copyleft/fdl.html llicència de documentació lliure de GNU], citada anteriorment.

En este tercer concepte representat per l'adjectiu «lliure», es fa evident que tots els esforços conduïxen a un únic objectiu, que no és un atre que «permetre la informació sense restriccions de distribució i/o us per a benefici de tots». Davall d'esta perspectiva, és lícit assumir que Uiquipèdia permeta un us «lliure» del seu 'programari' i dels seus continguts. De fet, per a regular el citat us, «l'enciclopèdia lliure» s'acull a uns tipos de llicència lliure especial, la GFDL, o [http://www.gnu.org/copyleft/fdl.html llicència de documentació lliure de GNU], citada anteriorment.

== GFDL ==

== GFDL ==

[[Image:Heckert GNU White.svg|thumb|El logo del «lliure» ([[GFDL]]).]]

[[Image:Heckert GNU White.svg|thumb|El logo del «lliure» ([[GFDL]]).]]

Finalment, ha aparegut un Quart vocable que utilisa la paraula «lliure»: la llicència GFDL, que es definix com «una llicència ''[[copyleft]]'' per a [[contingut lliure]], dissenyada per la [[Fundació del Programari Lliure]] (FSF) per al proyecte [[GNU]]. [...] La referida llicència fon dissenyada principalment per a manuals, llibres de text i atres materials de referència i institucionals que acompanyaren al 'programari' GNU. [...] Esta llicència, a diferència d'atres, assegura que el material llicenciat davall la mateixa estiga disponible de forma completament lliure, podent ser '''copiat''', '''redistribuït''', '''modificat''' i inclús venut sempre que el material es mantinga davall dels térmens d'esta mateixa llicència (GNU GFDL). En cas de vendre's en una quantitat superior a 100 eixemplars, haurà de distribuir-se en un format que garantise futures edicions». [[Uiquipèdia]] és el major proyecte que utilisa esta llicència, i '''tots''' els seus artículs estan llicenciats al públic baix els térmens i condicions de la mateixa.

Finalment, ha aparegut un Quart vocable que utilisa la paraula «lliure»: la llicència GFDL, que es definix com «una llicència ''[[copyleft]]'' per a [[contingut lliure]], dissenyada per la [http://www.fsf.org/ Fundació del Programari Lliure] (FSF) per al proyecte [http://www.gnu.org/copyleft/fdl.html GNU]. [...] La referida llicència fon dissenyada principalment per a manuals, llibres de text i atres materials de referència i institucionals que acompanyaren al 'programari' GNU. [...] Esta llicència, a diferència d'atres, assegura que el material llicenciat davall la mateixa estiga disponible de forma completament lliure, podent ser '''copiat''', '''redistribuït''', '''modificat''' i inclús venut sempre que el material es mantinga davall dels térmens d'esta mateixa llicència (GNU GFDL). En cas de vendre's en una quantitat superior a 100 eixemplars, haurà de distribuir-se en un format que garantise futures edicions». [http://www.wikipedia.org/ Wikipedia] és el major proyecte que utilisa esta llicència, i '''tots''' els seus artículs estan llicenciats al públic baix els térmens i condicions de la mateixa.

Esta és la «llibertat» que oferix la llicència «lliure» GFDL, i la que representa el «lliure» de Uiquipèdia.

Esta és la «llibertat» que oferix la llicència «lliure» GFDL, i la que representa el «lliure» de Uiquipèdia.