− | Una volta aclarit el significat de la paraula «lliure» en el context d'esta enciclopèdia, derivat de l'existència de '''llicències i continguts «lliures»''', es parlarà de l'engranage que la fa funcionar, que no és una atra cosa que el ''[[programari]]'': Uiquipèdia està continguda en un '''''[[wiki]]''''' (tipos especial de [[lloc web]]) nomenat '''[http://www.mediawiki.org/ MediaWiki]'''. MediaWiki és una peça de '''[[programari lliure|'programari' lliure]]'''. «'Programari' lliure (en [[idioma anglés|anglés]] '''''free program''''') és aquell ''[[programari]]'' que brinda [[llibertat]] als usuaris sobre el seu producte adquirit i que, per tant, una volta obtingut, pot ser usat, copiat, estudiat, modificat i redistribuït lliurement. [...] El 'programari' lliure sol estar disponible gratuïtament, o al preu de cost de la distribució a través d'atres mijos; no obstant no és obligatori que siga aixina, per tant no cal associar 'programari' lliure a «'programari' gratuït» (denominat usualment ''[[freeware]]''), ya que, conservant el seu caràcter de lliure, pot ser distribuït comercialment ([[programari comercial|'programari' comercial]]).» | + | Una volta aclarit el significat de la paraula «lliure» en el context d'esta enciclopèdia, derivat de l'existència de '''llicències i continguts «lliures»''', es parlarà de l'engranage que la fa funcionar, que no és una atra cosa que el ''[[programari]]'': Uiquipèdia està continguda en un '''''[[wiki]]''''' (tipos especial de [[lloc web]]) nomenat '''[http://www.mediawiki.org/ MediaWiki]'''. MediaWiki és una peça de '''[[programari lliure]]'''. «'Programari' lliure (en [[idioma anglés|anglés]] '''''free program''''') és aquell ''[[programari]]'' que brinda [[llibertat]] als usuaris sobre el seu producte adquirit i que, per tant, una volta obtingut, pot ser usat, copiat, estudiat, modificat i redistribuït lliurement. [...] El 'programari' lliure sol estar disponible gratuïtament, o al preu de cost de la distribució a través d'atres mijos; no obstant no és obligatori que siga aixina, per tant no cal associar 'programari' lliure a «'programari' gratuït» (denominat usualment ''[[freeware]]''), ya que, conservant el seu caràcter de lliure, pot ser distribuït comercialment ([[programari comercial|'programari' comercial]]).» |
| Segons es desprén de l'anterior definició, un programa és «lliure» si garantisa les llibertats següents: | | Segons es desprén de l'anterior definició, un programa és «lliure» si garantisa les llibertats següents: |
| * «'''llibertat 3'''», millorar el programa, i fer públiques les millores, de manera que es beneficie tota la comunitat. | | * «'''llibertat 3'''», millorar el programa, i fer públiques les millores, de manera que es beneficie tota la comunitat. |
− | En este tercer concepte representat per l'adjectiu «lliure», es fa evident que tots els esforços conduïxen a un únic objectiu, que no és un atre que «permetre la informació sense restriccions de distribució i/o us per a benefici de tots». Davall d'esta perspectiva, és lícit assumir que Uiquipèdia permeta un us «lliure» del seu 'programari' i dels seus continguts. De fet, per a regular el dit us, «l'enciclopèdia lliure» s'acull a un tipos de llicència lliure especial, la GFDL, o [[llicència de documentació lliure de GNU]], citada anteriorment. | + | En este tercer concepte representat per l'adjectiu «lliure», es fa evident que tots els esforços conduïxen a un únic objectiu, que no és un atre que «permetre la informació sense restriccions de distribució i/o us per a benefici de tots». Davall d'esta perspectiva, és lícit assumir que Uiquipèdia permeta un us «lliure» del seu 'programari' i dels seus continguts. De fet, per a regular el citat us, «l'enciclopèdia lliure» s'acull a uns tipos de llicència lliure especial, la GFDL, o [http://www.gnu.org/copyleft/fdl.html llicència de documentació lliure de GNU], citada anteriorment. |