Canvis

Aixina mateix diversos empresaris i comerciants alemanys anaren instalant-se en la costa Namíbia i serien ells els que posteriorment pressionarien al seu país per a obtindre la regió com a colònia. Quan varen esclatar les guerres tribals en la [[anys 80|década dels 80 del [[sigle XIX]] els atacs als europeus i les seues possessions escomençaren a produir-se i estos demanaren ajuda a [[Europa]], únicament [[Alemanya]] envià soldats per a protegir als seus.

Aixina mateix diversos empresaris i comerciants alemanys anaren instalant-se en la costa Namíbia i serien ells els que posteriorment pressionarien al seu país per a obtindre la regió com a colònia. Quan varen esclatar les guerres tribals en la [[anys 80|década dels 80 del [[sigle XIX]] els atacs als europeus i les seues possessions escomençaren a produir-se i estos demanaren ajuda a [[Europa]], únicament [[Alemanya]] envià soldats per a protegir als seus.

En l'any [[1840]] varen arribar els [[Alemanya|alemans]], els que [[Repartició d'África|prengueren possessió del territori]] i el colonisaren en el nom d'[[Àfrica del Suroest Alemanya]], nom acabat de posar en [[1884]],  perdent esta possessió despuix de la seua derrota en la [[Primera Guerra Mundial]]. La [[Societat de nacions]] llegà a [[Suràfrica]] la seua administració temporal en la forma d'un [[Mandat de la Societat de Nacions|mandat]], la qual ocupà Namíbia com una província de facto. Anys més tart l' [[Organisació de les nacions Unides]] (ONU) i la [[Cort Internacional de Justícia]] varen declarar en numeroses ocasions illegal l'ocupació surafricana.

En l'any [[1840]] varen arribar els [[Alemanya|alemans]], els que [[Repartició d'África|prengueren possessió del territori]] i el colonisaren en el nom d'[[Àfrica del Suroest Alemanya]], nom acabat de posar en [[1884]],  perdent esta possessió despuix de la seua derrota en la [[Primera Guerra Mundial]]. La [[Societat de nacions]] llegà a [[Suràfrica]] la seua administració temporal en la forma d'un [[Mandat de la Societat de Nacions|mandat]], la qual ocupà Namíbia com una província de facto. Anys més tart l' [[Organisació de les nacions Unides]] (ONU) i la [[Cort Internacional de Justícia]] varen declarar en numeroses ocasions illegal l'ocupació surafricana.

Durant l'ocupació [[Suràfrica|surafricana]], s'impongué el sistema de segregació racial ([[apartheid]]) i es varen dur a terme movilisacions forçades de persones. Enormes granges foren assignades a grangers d'ascendència europea, mentres que els natius africans foren relegats als territoris més pobres. En resposta ad açò, es varen crear diverses forces opositores al règim de l'apartheid, sent la més important [[SWAPO]] que es convertiria a la fi en el representant oficial del poble de Namíbia en la [[ONU]] durant l'ocupació [[Suràfrica|surafricana]]. [[Suràfrica]] utilisà Namíbia per a atacar atres països, particularment [[Angola]], a fi d'impedir que el [[comunisme]] s'estenguera pel sur del continent.

Durant l'ocupació [[Suràfrica|surafricana]], s'impongué el sistema de segregació racial ([[apartheid]]) i es varen dur a terme movilisacions forçades de persones. Enormes granges foren assignades a grangers d'ascendència europea, mentres que els natius africans foren relegats als territoris més pobres. En resposta ad açò, es varen crear diverses forces opositores al règim de l'apartheid, sent la més important [[SWAPO]] que es convertiria a la fi en el representant oficial del poble de Namíbia en la [[ONU]] durant l'ocupació [[Suràfrica|surafricana]]. [[Suràfrica]] utilisà Namíbia per a atacar atres països, particularment [[Angola]], a fi d'impedir que el [[comunisme]] s'estenguera pel sur del continent.

[[File:Tintenpalast-Windhoek.jpg|150px|right|thumb|Parlament de namibia]]

[[File:Tintenpalast-Windhoek.jpg|250px|right|thumb|Parlament de Namíbia]]

Despuix de molts anys de [[guerra]] i devall la pressió internacional, [[Suràfrica]] va acordar abandonar el territori i supervisar la transició a la seua independència, que en l'any [[1989]] trià el seu primer president en la persona de [[Sam Nujoma]], líder de [[SWAPO]]. [[Sam Nujoma]] fon reelegit en [[1994]] i [[1999]], ademés en abdós eleccions va conseguir la majoria parlamentària. En l'any [[2004]], [[Hifikepunye Pohamba]] (candidat de [[SWAPO]]) fon triat president, conseguint 55 de 72 bancs en el congrés.

Despuix de molts anys de [[guerra]] i devall la pressió internacional, [[Suràfrica]] va acordar abandonar el territori i supervisar la transició a la seua independència, que en l'any [[1989]] trià el seu primer president en la persona de [[Sam Nujoma]], líder de [[SWAPO]]. [[Sam Nujoma]] fon reelegit en [[1994]] i [[1999]], ademés en abdós eleccions va conseguir la majoria parlamentària. En l'any [[2004]], [[Hifikepunye Pohamba]] (candidat de [[SWAPO]]) fon triat president, conseguint 55 de 72 bancs en el congrés.