Canvis

Anar a la navegació Anar a la busca
sense resum d'edició
Llínea 902: Llínea 902:     
FRAY JOAQUIM MILLÁN RUBIO diu, parlant de S. Pere Pasqual que: "....los manuscritos más antiguos y más numerosos están en valenciano y se remontan a fechas cercanas a los tiempos del santo. De modo que habló y escribió en valenciano....
 
FRAY JOAQUIM MILLÁN RUBIO diu, parlant de S. Pere Pasqual que: "....los manuscritos más antiguos y más numerosos están en valenciano y se remontan a fechas cercanas a los tiempos del santo. De modo que habló y escribió en valenciano....
 +
 +
Francisco Giner Mengual , profesor de lingüística de la Universidad de la Sorbona (París): “Inventar una lengua equivale a lengua artificial...Esa es la lengua que se inventó Pompeu Fabra tomando de aquí un poco y de allá otro poco pero siguiendo la pauta de la lengua barcelonina”... (“Cartas destapadas” LEVANTE emv22/12/1982).
    
SIMÓ SANTOJA: "Es curioso que haya sido el valenciano, entre las primeras lenguas hijas de Roma, casi pareja con la italiana, la que alcanzase un Siglo de Oro"Diu l'inclit catalaniste, Germà Colón: “Agustín Rubio Vela ha demostrat de forma irrebatible que la prosa cancelleresca amb conciencia retòrica i estilística, no començà a Barcelona entre els secretaris reals (Es diguen Ferrer Sayol o Bernat Metge etc, ans bé a Valencia entre els escribans de la Sala, es a dir, els escrivans dels nostres jurats, i ha posat de relleu la personalitat de Bartomeu de Villalba (escrivà entre 1371 i 1399) i la seua trancendència en el congriament de l'estil literari en la prosa administrativa.....”
 
SIMÓ SANTOJA: "Es curioso que haya sido el valenciano, entre las primeras lenguas hijas de Roma, casi pareja con la italiana, la que alcanzase un Siglo de Oro"Diu l'inclit catalaniste, Germà Colón: “Agustín Rubio Vela ha demostrat de forma irrebatible que la prosa cancelleresca amb conciencia retòrica i estilística, no començà a Barcelona entre els secretaris reals (Es diguen Ferrer Sayol o Bernat Metge etc, ans bé a Valencia entre els escribans de la Sala, es a dir, els escrivans dels nostres jurats, i ha posat de relleu la personalitat de Bartomeu de Villalba (escrivà entre 1371 i 1399) i la seua trancendència en el congriament de l'estil literari en la prosa administrativa.....”
120 494

edicions

Menú de navegació