2519
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 16:
Llínea 16: − + Llínea 25:
Llínea 25: − + − + − + − + Llínea 66:
Llínea 66: − + Llínea 73:
Llínea 73: − + − + − + − + − + Llínea 88:
Llínea 88: − + − * {{Traduït de|es|Alfarrasí}}+ − +
sense resum d'edició
|gentilici = Alfarrasiner/a
|gentilici = Alfarrasiner/a
|llengua = [[Valencià]]
|llengua = [[Valencià]]
|còdic_postal = 46893
|còdic_postal = 46893
|festes = Segona quinzena d'agost
|festes = Segona quinzena d'agost
|alcalde = Rosa Adelina Vidal Llorens ([[PP]])
|alcalde = Rosa Adelina Vidal Llorens ([[PP]])
== Geografia ==
== Geografia ==
Situat en el centre de la [[vall d'Albaida]], en la banda esquerra del [[riu Albaida]], junt a la confluència ab el riu [[Clariano]]. Altitut mija 200 m. La superfície del terme és ondulada, i carix d'altures importants a excepció d'un chicotet promontori sobre el que se situa una ermita. La terra és blanquinosa, degut a les margues i argiles que la formen. Els rius Albaida i Clariano servixen de llímit per l'est i el sur; del primer pren aigües la [[sequia d'Alfarrasí]], que rega el terme, distribuïda en bancals, està dedicada en la seua major part al secà. El poble està situat en la banda esquerra del riu Albaida, travessat per la carretera de [[Valéncia]] a [[Alacant]], al voltant de la qual se desenrolla.
Situat en el centre de la [[vall d'Albaida]], en la banda esquerra del [[riu Albaida]], junt a la confluència en el riu [[Clariano]]. Té una altitut mija 200 metros. La superfície del terme és ondulada, i carix d'altures importants a excepció d'un chicotet promontori sobre el que se situa una ermita. La terra és blanquinosa, degut a les margues i argiles que la formen. Els rius Albaida i Clariano servixen de llímit per l'est i el sur; del primer pren aigües la [[sequia d'Alfarrasí]], que rega el terme, distribuïda en bancals, està dedicada en la seua major part al secà. El poble està situat en la banda esquerra del riu Albaida, travessat per la carretera de [[Valéncia]] a [[Alacant]], al voltant de la qual se desenrolla.
Des de [[Valéncia]], s'accedix a esta localitat a través de la [[A-7]] per a enllaçar ab la [[N-340]].
Des de [[Valéncia]], s'accedix a esta localitat a través de la [[A-7]] per a enllaçar en la [[N-340]].
=== Localitats llimítrofs ===
=== Localitats llimítrofs ===
El terme municipal d'Alfarrasí llimita ab les següents localitats:
El terme municipal d'Alfarrasí llimita en les següents localitats:
[[Benissuera]], [[Guadasséquies]], [[Montaverner]], [[L'Olleria]], [[Palomar]] i [[Sempere]], totes de la [[província de Valéncia]].
[[Benissuera]], [[Guadasséquies]], [[Montaverner]], [[L'Olleria]], [[Palomar]] i [[Sempere]], totes de la [[província de Valéncia]].
== Història ==
== Història ==
D'orige àrap, etimològicament procedix d'"alfarrassar". La seua conquista per el rei [[Jaume I d'Aragó]] està datada en [[1244]]. El seu primer senyor fon Llorenç Rocafull. Des de [[1244]] a [[1707]] va pertànyer a la Governació de [[Xàtiva]] i depenia eclesiásticament, fins a [[1542]], de [[Benigànim]]. Fon lloc de moriscs i ab la seua expulsió permaneixqué pràcticament despoblada fins a [[1625]]. Amijanat de segle XVIII fon venguda en pública subasta a la casa de ''Fuenteclara'' per a poder pagar als seus acreedors. En [[1813]], els franceses instalaren un destacament militar en la partida dita [[la Bateria]]. De [[1822]] a [[1833]], ab la nova distribució territorial de les [[Corts de Cadis]], formà part de la [[província de Xàtiva]].
D'orige àrap, etimològicament procedix d'''alfarrassar''. La seua conquista pel rei [[Jaume I d'Aragó]] està datada en [[1244]]. El seu primer senyor fon Llorenç Rocafull. Des de [[1244]] a [[1707]] va pertànyer a la Governació de [[Xàtiva]] i depenia eclesiásticament, fins a [[1542]], de [[Benigànim]]. Fon lloc de moriscs i en la seua expulsió permaneixqué pràcticament despoblada fins a [[1625]]. Amijanat de segle XVIII fon venguda en pública subasta a la casa de ''Fuenteclara'' per a poder pagar als seus acreedors. En [[1813]], els francesos instalaren un destacament militar en la partida dita [[la Bateria]]. De [[1822]] a [[1833]], en la nova distribució territorial de les [[Corts de Cadis]], formà part de la [[província de Xàtiva]].
== Administració ==
== Administració ==
== Economia ==
== Economia ==
La principal producció es la de raïm de taula, seguida dels cereals, oliveres i en menor proporció, [[garrofere]]s i frutals; destaquen algunes varietats de bresquilla. Els cultius de regadiu, localisats en els bancals pròxims als rius, en els que se cullen cereals i hortalices per al consum local.
La principal producció és la de raïm de taula, seguida dels cereals, oliveres i en menor proporció, [[garrofere]]s i frutals; destaquen algunes varietats de bresquilla. Els cultius de regadiu, localisats en els bancals pròxims als rius, en els que se cullen cereals i hortalices per al consum local.
L'activitat industrial ha tingut un desenroll en els últims anys; actualment se fabriquen cistelles, manufacturats de vimenera i plàstic, gèneros de punt; hi ha una important fàbrica de tovalles.
L'activitat industrial ha tingut un desenroll en els últims anys; actualment se fabriquen cistelles, manufacturats de vimenera i plàstic, gèneros de punt; hi ha una important fàbrica de tovalles.
*'''Iglésia Parroquial'''. Fon construïda en el [[segle XVIII]]; Campanariu de 1909. Les pintures de presbiteri i portacreu son de [[Joaquim Oliet Cruella]]. El titular de la parròquia és [[Sant Jeroni d'Estridón|Sant Jeroni]].
*'''Iglésia Parroquial'''. Fon construïda en el [[segle XVIII]]; Campanariu de 1909. Les pintures de presbiteri i portacreu son de [[Joaquim Oliet Cruella]]. El titular de la parròquia és [[Sant Jeroni d'Estridón|Sant Jeroni]].
*'''Ermita del Crist de l'Agonia'''. Des de temps immemorial s'alça sobre un alturó orientat al surest ab unes vistes esplèndides de la vall.
*'''Ermita del Crist de l'Agonia'''. Des de temps immemorial s'alça sobre un alturó orientat al surest en unes vistes esplèndides de la vall.
== Festes locals ==
== Festes locals ==
*'''Festes patronals i de [[Moros i Cristians]]'''. En la segona quinzena d'agost se celebren festes al Crist de l'Agonia i a [[Sant Roc]] (patró del poble) i de la Vera Creu. En Pasqua se celebra L'[[Angelet de la corda]]".
*'''Festes patronals i de [[Moros i Cristians]]'''. En la segona quinzena d'agost se celebren festes al Crist de l'Agonia i a [[Sant Roc]] (patró del poble) i de la Vera Creu. En Pasqua se celebra L'[[Angelet de la corda]].
== Gastronomia ==
== Gastronomia ==
*Es típic l'"Arròs al Forn".
*És típic l'Arròs al Forn.
*"Coca de pimentó i tomata.
*Coca de pimentó i tomata.
*"Pastissets de moniato".
*Pastissets de moniato.
*Bunyols de carabassa.
*Bunyols de carabassa.
*Bollit.
*Bollit.
== Enllaços externs ==
== Enllaços externs ==
*[http://www.ive.es Institut Valencià d'Estadística]
*[http://www.ive.es Institut Valencià d'Estadística]
*[http://www.fvmp.es/fvmp3/guia Federació Valenciana de Municipis i Províncies - Guia Turística] D'on s'ha extret l'informació ab el seu consentiment. [http://es.wikipedia.org/wiki/Wikipedia:Autorizaci%C3%B3n_de_copia_de_web/Federaci%C3%B3n_Valenciana_de_Municipios_y_Provincias]
*[http://www.fvmp.es/fvmp3/guia Federació Valenciana de Municipis i Províncies - Guia Turística] D'on s'ha extret l'informació en el seu consentiment. [http://es.wikipedia.org/wiki/Wikipedia:Autorizaci%C3%B3n_de_copia_de_web/Federaci%C3%B3n_Valenciana_de_Municipios_y_Provincias]
== Referències ==
== Referències ==
{{Traduït de|es|Alfarrasí}}
{{Pobles de Valéncia}}
[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]
[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]
[[Categoria:Pobles de la Província de Valéncia]]
[[Categoria:Pobles de la Província de Valéncia]]