Canvis

=== Edat Mija ===

=== Edat Mija ===

L'any [[409]], [[sueus]], [[alans]] i [[vàndals]] invadiren la [[península Ibèrica]]. Pocs anys    despuix, en el [[416]], els [[visigots]] entraren en [[Hispània]] com a aliats de Roma, expulsant alans i vàndals de la península i arraconant als sueus en la [[Gallaecia]].

En l'any [[409]], [[sueus]], [[alans]] i [[vàndals]] invadiren la [[península Ibèrica]]. Pocs anys    despuix, en el [[416]], els [[visigots]] entraren en [[Hispània]] com a aliats de Roma, expulsant alans i vàndals de la península i arraconant als sueus en la [[Gallaecia]].

La primera idea d'Hispània/Espanya com a país es materialisa en la monarquia visigoda. Els visigots aspiraven a l'unitat territorial de tota Hispània i la conseguiren en les successives derrotes als [[sueus]], [[vascons]] i [[província de Spania|bizantins]]. L'unitat religiosa vindria en la reconciliació de catòlics i arrians i en els [[Concilis de Toledo|concilis de l'Iglésia Visigoda]], un orgue en que, reunits en assamblea, el rei i els bisbes de totes les diòcesis del regne sometien a consideració assunts de naturalea tant política com religiosa, en vocació de llegislar en tot el territori nacional. Aixina, [[Isidoro de Sevilla|San Isidoro de Sevilla]] en la seua ''Història Gothorum'' es congratula perque [[Suintila]] "fon el primer que va posseir la monarquia del regne de tot Espanya que rodeja l'oceà, cosa que a cap dels seus antecessors li fon concedida...". La monarquia visigoda establí ademés una capital que centralisava tant el poder polític com el religiós en [[Toletum]]. No obstant, el caràcter electiu de la monarquia visigòtica determinà casi sempre una enorme inestabilitat política caracterisada per contínues rebelions i assessinats.

La primera idea d'Hispània/Espanya com a país es materialisa en la monarquia visigoda. Els visigots aspiraven a l'unitat territorial de tota Hispània i la conseguiren en les successives derrotes als [[sueus]], [[vascons]] i [[província de Spania|bizantins]]. L'unitat religiosa vindria en la reconciliació de catòlics i arrians i en els [[Concilis de Toledo|concilis de l'Iglésia Visigoda]], un orgue en que, reunits en assamblea, el rei i els bisbes de totes les diòcesis del regne sometien a consideració assunts de naturalea tant política com religiosa, en vocació de llegislar en tot el territori nacional. Aixina, [[Isidoro de Sevilla|San Isidoro de Sevilla]] en la seua ''Història Gothorum'' es congratula perque [[Suintila]] "fon el primer que va posseir la monarquia del regne de tot Espanya que rodeja l'oceà, cosa que a cap dels seus antecessors li fon concedida...". La monarquia visigoda establí ademés una capital que centralisava tant el poder polític com el religiós en [[Toletum]]. No obstant, el caràcter electiu de la monarquia visigòtica determinà casi sempre una enorme inestabilitat política caracterisada per contínues rebelions i assessinats.

L'alvanç musulmà fon veloç. En el [[712]] va caure [[Toledo]], la primera capital visigoda. Des de llavors, foren alvançant cap al nort, i totes les ciutats varen anant capitulant o conquistades. En el [[716]] controlaven tota la península, encara que en el nort era més be nominal que militar. Els visigots resistiren alguns anys en més en la [[Septimània]], fins al 719. A partir de llavors, dirigiren els seus esforços cap a l'atre costat dels [[Pirineus]], contra el regne [[Imperi Carolingi|Carolingi]]. Açò va permetre revoltes en la poc controlada zona noroest de la península.

L'alvanç musulmà fon veloç. En el [[712]] va caure [[Toledo]], la primera capital visigoda. Des de llavors, foren alvançant cap al nort, i totes les ciutats varen anant capitulant o conquistades. En el [[716]] controlaven tota la península, encara que en el nort era més be nominal que militar. Els visigots resistiren alguns anys en més en la [[Septimània]], fins al 719. A partir de llavors, dirigiren els seus esforços cap a l'atre costat dels [[Pirineus]], contra el regne [[Imperi Carolingi|Carolingi]]. Açò va permetre revoltes en la poc controlada zona noroest de la península.

[[Image:VILA2 ~1.JPG|thumb|260px|<center>La [[Muralla d'Àvila]], construïda en l'[[Edat Mija]].</center>]]

[[File:Murallas de Ávila.jpg|thumb|260px|<center>La [[Muralla d'Àvila]], construïda en l'[[Edat Mija]].</center>]]

Despuix de la caiguda del regne visigot la península quedà dominada fins a la [[Cordillera Cantàbrica]], on estaven els pobles [[asturs]], [[càntabres]] i [[vascons]], escassament somesos al regne got; i donada la seua escassa importància, no varen patir massa la pressió de l'[[islam]], que havia substituït en la península Ibèrica al poder eixercit pel regne got. Molts dels senyors gots o hispanorromans es convertiren a l'islam, conservaren les seues posicions i poder.

Despuix de la caiguda del regne visigot la península quedà dominada fins a la [[Cordillera Cantàbrica]], on estaven els pobles [[asturs]], [[càntabres]] i [[vascons]], escassament somesos al regne got; i donada la seua escassa importància, no varen patir massa la pressió de l'[[islam]], que havia substituït en la península Ibèrica al poder eixercit pel regne got. Molts dels senyors gots o hispanorromans es convertiren a l'islam, conservaren les seues posicions i poder.