− | [[Image:Hopi woman dressing hair of unmarried girl.jpg|thumb|200px|Una dona hopi arregla el pentinat d'una jove fadrina de la seua tribu. Els antropòlecs nortamericans de la primera mitat del [[sigle XX]] estaven molt interessats en la documentació etnogràfica dels pobles indis, alguns dels quals estaven en procés d'extinció.]] | + | [[File:Annual report of the Bureau of American Ethnology to the Secretary of the Smithsonian Institution (1901) (14780673714).jpg|thumb|200px|Els antropòlecs nortamericans de la primera mitat del [[sigle XX]] estaven molt interessats en la documentació etnogràfica dels pobles indis, alguns dels quals estaven en procés d'extinció.]] |
| La proposta teòrica de Tylor fon represa i reelaborada posteriorment, tant en Gran Bretanya com en els Estats Units. En est últim país, l'antropologia evolucionava cap a una posició relativista, representada en primera instància per [[Franz Boes]]. Esta posició representava un trencament en les idees anteriors sobre l'evolució cultural, en especial les propostes pels autors britànics i el nortamericà [[Lewis Henry Morgan]]. Per ad est últim, contra qui Boes va dirigir les seues bateries en un dels seus pocs texts teòrics, el procés de l'evolució social humana (tecnologia, relacions socials i cultura) podia ser equiparat en el procés de creiximent d'un individu de l'espècie. Per tant, Morgan comparava el [[salvagisme]] en l' "infància de l'espècie humana", i la [[civilisació]], en la madurea.<ref>Vore l'artícul sobre els "Periodos ètnics", en Morgan, 1990.</ref> Boes fon sumament dur en les propostes de Morgan i el restant dels antropòlecs evolucionistes contemporàneus. A lo que els seus autors cridaven "teories" sobre l'evolució de la societat, Boes les va qualificar de "pures conjectures" sobre l'ordenament històric de "fenòmens observats conforme a principis admesos [de bestreta]" (1964:184). | | La proposta teòrica de Tylor fon represa i reelaborada posteriorment, tant en Gran Bretanya com en els Estats Units. En est últim país, l'antropologia evolucionava cap a una posició relativista, representada en primera instància per [[Franz Boes]]. Esta posició representava un trencament en les idees anteriors sobre l'evolució cultural, en especial les propostes pels autors britànics i el nortamericà [[Lewis Henry Morgan]]. Per ad est últim, contra qui Boes va dirigir les seues bateries en un dels seus pocs texts teòrics, el procés de l'evolució social humana (tecnologia, relacions socials i cultura) podia ser equiparat en el procés de creiximent d'un individu de l'espècie. Per tant, Morgan comparava el [[salvagisme]] en l' "infància de l'espècie humana", i la [[civilisació]], en la madurea.<ref>Vore l'artícul sobre els "Periodos ètnics", en Morgan, 1990.</ref> Boes fon sumament dur en les propostes de Morgan i el restant dels antropòlecs evolucionistes contemporàneus. A lo que els seus autors cridaven "teories" sobre l'evolució de la societat, Boes les va qualificar de "pures conjectures" sobre l'ordenament històric de "fenòmens observats conforme a principis admesos [de bestreta]" (1964:184). |